Ángela Becerra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
White open book.svgÁngela Becerra
Angela Becerra.jpg
Fotografia de Antonio Algara (2014, Barcelona)
Naixement 17 de juliol de 1957 (1957-07-17) (58 anys)
Cali (ColÒmbia)
Ocupació Escriptora
Llengua Castellà
Gènere Novel·la, poesia
Obra
Moviment Idealisme màgic
Cònjuge Joaquín Lorente
Fills Ángela y María
Guardons
Premio Planeta-Casa de América 2009, Premio Azorín de novela 2005 y varios Latin Literary Award

Lloc web www.angelabecerra.es
Facebook 89167787244
Twitter @angela_becerra_

Ángela Becerra Acevedo (Cali, Colòmbia, 17 de juliol de 1957) és una escriptora colombiana, guanyadora del Premi Planeta-Casa de América 2009, del Premi Azorín 2005 i de quatre Latin Literary Award de Chicago. Les seves obres han estat traduïdes a 23 idiomes i publicades en més de 50 països. Considerada com la creadora de l'idealisme màgic,[cal citació] és una de les autores més llegides de parla hispana i la colombiana més llegida després de Gabriel García Márquez.

Primers passos, vida i anys com a publicista[modifica | modifica el codi]

Neix a la ciutat colombiana de Cali, filla de Marco Tuli Becerra i de Cilia Acevedo, és la cinquena de set germans, 5 dones i 2 homes. Als 6 anys ja llegeix el seu primer llibre, Peter i Wendy de J. M. Barrie, que la marca en la seva fascinació per la literatura. L'observació, el silenci i el seu imaginari la porten a escriure a molt primerenca edat els seus primers contes amb els quals crea altres mons. Al llarg de la seva adolescència escriu nombrosos poemes que més endavant faran part del seu poemari Alma Abierta (Ànima Oberta).

Als 17 anys es casa amb Humberto Téllez. Fruit d'aquesta unió és la seva primera filla Ángela (Cali, 1980).

Un cop casada comença Ciències Econòmiques, estudis que deixa per la carrera de Comunicació i Disseny Publicitari de la qual es gradua amb honors en 1982, quan ja exercia com a directora creativa dins una important agència internacional de publicitat.

En 1987, ja separada del seu marit, es trasllada a Bogotà on continua la seva carrera publicitària obtenint nombrosos premis i reconeixements pels seus treballs creatius.

En 1988, després de conèixer al publicitari i escriptor Joaquín Lorente -que esdevindrà el seu marit i pare de la seva segona filla María (Barcelona 1993) -viatja a Barcelona i durant tretze anys exerceix la vicepresidència creativa d'una de les agències més rellevants d'Espanya.

Al 2000, en ple èxit professional, deixa la seva carrera de publicista per dedicar-se de ple a la seva passió més profunda: la literatura.

La seva literatura[modifica | modifica el codi]

La seva primera obra publicada fou Alma Abierta (Ànima Oberta) (Grupo Planeta, 2001), un preciós poemari que aborda els conflictes de l'ésser humà dins la seva maduresa.

Amb la seva primera novel·la, De los amores negados (Dels Amors Negats) (Villegas Editors 2003, Grupo Planeta 2004), s´inicia amb un estil molt personal qualificat per la crítica literària com a Idealisme Màgic. Aquesta és una història que transcorre a la ciutat imaginària de Garmendia del Viento (Garmendia del Vent), on el temps sembla acompanyar els desassossecs de Fiamma i Martín. Aquesta obra rep un calorós acollida de la crítica i dels lectors d'Espanya i Llatinoamèrica, i obté el Latin Literary Award de Chicago a Millor Novel·la de Sentiments.

L'obra que la consagra com a gran novel·lista és El Penúltimo sueño (El Penúltim Somni) (Grupo Planeta 2005, Villegas Editors 2005), una immensa història d'amor que venç a tots els obstacles. Ambientada a Barcelona i Cannes, indret on s'enamoren Joan i Soledad sent adolescents. Al llarg de les seves pàgines, els seus protagonistes viuran un dilatat somni inacabat amb un sorprenent final. Aquest llibre obté el Premi Azorín de novel·la 2005, el Premi a Millor Llibre Colombià de Ficció 2005 i el Latin Literary Award de Chicago a Millor Novel·la de Sentiments.

En 2007 publica Lo que le falta al tiempo (El que li falta al temps) (Grupo Planeta, Villegas Editors), una novel·la de misteri i sentiments que té com a escenari el Paris de Saint-Germain-des-Prés, on deambulen Cadis, pintor sexagenari a l'ocàs de la seva carrera, i Mazarine, l'alumna enamorada que amaga a casa seva un secret que pot canviar el rumb de l'art. Premi Latin Literary Award de Chicago 2007 en dues categories: Millor Novel·la de Misteri i Millor Novel·la de Sentiments.

En 2008 publica a Colòmbia Amor con A (Amor amb A) (Villegas Editors), un poemari d'edició limitada que recull de forma circular l'inici, la vida i la mort d'un amor.

Ella que todo lo tuvo (Ella que tot ho va tenir) (Grupo Planeta, 2009), novel·la de tall psicològic, narra la vida d'una escriptora que després de patir un accident no torna a escriure. En el seu afany per sentir-se viva crea un enigmàtic personatge, la Donna di lágrima, una dona silenciosa adorada pels homes. Ningú reconeixerà en ella a la trista i solitària escriptora que restaura llibres antics a Florència i enamora a un misteriós llibreter. Aquesta obra obté el Premi Planeta-Casa de América el 2009.

En 2013 publica Memorias de un sinvergüenza de siete suelas (Memòries d'un pocavergonya de set soles) (Grupo Planeta), novel·la d'alts contrastos emocionals que transcorre en la Sevilla més glamourosa i tradicional. Narra la història de Francisco Valent, un casanova del segle XXI que mor de forma sobtada. Durant el seu funeral, la seva esposa i el seu amant aniran relatant la seva esbojarrada vida; el que no saben elles és que el mort també les està escoltant i tindrà molta veu en aquell enterrament.

Ángela és columnista regular en diversos mitjans de comunicació internacionals i en plataformes com Piensa, Es Gratis (Pensa, És Gratis).

Pocs coneixen a més la seva faceta com a creadora. Alguns curadors o comissaris d'art que han apreciat la seva aproximació a la fotografia, a la pintura, a l'escultura i al teatre, reconeixen un potent univers estètic dins les seves obres.

Obres[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

  • Latin Literary Award 2004 de la BookExpo America (BEA), dins la categoria de Millor Novel·la de Sentiments, per De Los Amores Negados.
  • Premio Azorín de novel·la 2005 per El Penúltimo Sueño.
  • Latin Literary Award 2005 de la BookExpo América (BEA), dins la categoria de Millor Novel·la de Sentiments per El Penúltimo Sueño.
  • Premi a Millor Llibre Colombià de Ficció 2005 per El Penúltimo Sueño.
  • Latin Literary Award 2008, de la BookExpo América (BEA), dins dos categories: Millor Novel·la de Misteri i Millor Novel·la de Sentiments per Lo que le falta al tiempo. 
  • Premio Planeta-Casa de América 2009 per Ella que todo lo tuvo. 

La seva Fundació[modifica | modifica el codi]

Les dones propietàries del seu propi destí han estat una constant dins tots els seus escrits, a més,  Ángela sempre ha estat compromesa amb la lluita contra les injustícies i el maltractament. Després del llançament del seu llibre "Memorias de un sinvergüenza de siete suelas" (Memòries d'un pocavergonya de set soles) a Sevilla, va decidir que era moment de crear la seva Fundació MujerEsAhora. La seu jurídica és Colòmbia com a país natal de l'escriptora, i també actuarà a Espanya, país que l'ha acollit. La Fundació ha estat concebuda com a capsa de ressonància en pro de l'equitat de gènere i l'apoderament de les dones. El seu lema és: "No es tracta de qui pot més. Es tracta de posar en equilibri la balança".

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]