Ángela Figuera Aymerich
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 octubre 1902  Bilbao (Biscaia) |
| Mort | 2 abril 1984 (81 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Ocupació | poetessa, escriptora, escriptora de literatura infantil |
| Gènere | Poesía desarraigada (es)  |
Ángela Figuera Aymerich (Bilbao, 1902 — Madrid, 1984) va ser una poetessa basca en llengua espanyola,[1] representant de la "Poesía desarraigada" de la primera generación de la postguerra espanyola. De la seva obra se'n destaca un fort compromís social especialment contra la marginació i l'explotació.
Obres
[modifica]- Mujer de barro (1948).
- Soria pura (1949).
- Vencida por el ángel (1951).
- El grito inútil (1952).
- Los días duros (1953).
- Víspera de la vida (1953).
- Belleza cruel (1958).
- Toco la tierra. Letanías (1962).
- Cuentos tontos para niños listos (1979).
- Otoño (1983).
- Canciones para todo el año (1984). Pòstum.
- Obras completas (1986).
Referències
[modifica]- ↑ «Ángela Figuera Aymerich». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.