Åkermanita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralÅkermanita
Åkermanite, Calcite, Hillebrandite, Tilleyite - Mineralogisches Museum Bonn1.jpg
Åkermanita (groc marrónós), calcita (blau), foshagitae (varietat fibrosa de la hillebrandita), tilleyita (color crema)
Fórmula químicaCa2MgSi2O7
EpònimAnders Richard Åkerman (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nom IUPACdisilicat de dicalci i magnesi
Localitat tipus?
Classificació
Categoriasilicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.BB.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.BB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana55.4.1.1 (8 ed)
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Grup espacialspace group 113 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorincolor, gris groguenc, verd, marró
Exfoliació{001}, pobre en {110}
Fracturairregular/concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5 a 6
Lluïssorvítria, resinosa
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcida
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1959 (pre IMA)
Referències[1]

L'åkermanita, amb sinònims 'oakkermanita' i 'okermanita' , és un mineral de la classe dels silicats, del grup de la melilita. Va ser nomenada així en honor a Anders Akerman, un metal·lúrgic suec.

Característiques[modifica]

Forma una sèrie de solució sòlida amb la Gehlenita, substituint gradualment el magnesi per alumini. Es pot presentar en forma de cristalls prismàtics curts o tabulars fins, que poden semblar aixafats, en cubs modificats octaèdricament. També pot aparèixer en forma granular massiva.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'åkermanita pertany a "09.BB - Estructures de sorosilicats, grups Si2O7, sense anions no tetraèdrics; cations en coordinació tetraèdrica [4] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: cebollita, gehlenita, gugiaïta, hardystonita, jeffreyita, okayamalita, alumoåkermanita, barylita, clinobarylita i andremeyerita.

Formació i jaciments[modifica]

Es forma com a producte del contacte metamòrfic entre roques limolites silícies i dolomies, així com en roques de fàcies de la sanidina. També pot formar-se a partir de magmes alcalins enriquits en calci. Sol trobar-se associada a una sèrie de minerals rars, entre els més comuns estan la forsterita, la grossulària o el diòpsid.

Referències[modifica]

  1. Åkermanita Mindat
  2. American Mineralogist 92 (2007), 1685