Ælla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÆlla
Biografia
Naixementsegle VI modifica
Mortc. 588 (Gregorià) modifica
  rei de Deira
c. 559 – 588
← cap
Dades personals
Grup ètnicAngles modifica
Activitat
OcupacióGovernant
Altres
TítolRei modifica
FillsEdwin de Northúmbria
Acha
PareYffe

Ælla (també escrit Ella o Ille) va ser el primer rei conegut de Deira. Un dels seus fills va ser Edwin de Northúmbria, i la seva filla Acha es va casar amb Etelfred de Bernícia.


Hi ha proves arqueològiques que demostren l'assentament d'emigrants germànics en la zona oriental de Yorkshire a finals del segle V. Segons les llistes genealògiques de monarques incloses en la Genealogiae regum Anglorum i en la Historia Brittonum, Ælla era fill d'Yffe, però no totes les llistes coincideixen en els ancestres, que acaben per enllaçar amb el déu Wodan.[1] La Historia Brittonum destaca el paper de Soemil que va establir Deira com a regne independent de Bernícia, un avantpassat d'Ælla. També Beda diu que Ælla era un dels reis anglosaxons de l'època en què es va iniciar la missió gregoriana, l'any 597.[2]

No hi ha gaire més informació sobre Ælla, però és esmentat en la saga llegendària de Gautrek, en què es diu que va rebre la visita d'un heroi anomenat Ref.[3] També és un dels personatges del conte L'home de la llei en els Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer, escrit al segle XIV.[4]

Segons la Crònica anglosaxona, Ælla va esdevenir rei el mateix any que Ceawlin de Wessex (560), coincidint amb la mort d'Ida de Bernícia, i va governar durant 30 anys. Però també diu a la crònica que Ælla va morir el 588 i que va ser succeït per Æthelric.[1] Potser aquesta és la raó per la qual John de Worcester va escriure que la data d'ascensió al tron va ser l'any 559, data que coincidiria amb un regnat de trenta anys.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Gurney, 1819, p. 20.
  2. Leslie, 1885, p. 169.
  3. Enright, 2006, p. 350.
  4. Lynch, 2013, p. 262.
  5. Palgrave, 1831, p. 44.

Bibliografia[modifica]

  • Enright, Michael. The Sutton Hoo sceptre and the roots of Celtic kingship theory. Four Courts Press, 2006. 
  • Gurney, Anna. The Saxon Chronicle leterally translated. Stevenson, 1819. 
  • Leslie, Stephen; Hunt, William. Dictionary of National Biography, 1885-1900, Volume 1. Smith, Elder & Co., 1885. 
  • Lynch, K L. Chaucer's Cultural Geography. Routledge, 2013. 
  • Palgrave, Francis. History of the Anglo-Saxons. John Murray, 1831.