Etelwulf

Etelwulf

Un dibuix que representa Æthelwulf en la Genealogia de Wessex.
Biografia
Naixement	Aquisgrà
Mort	13 gener 858 Regne de Wessex
Sepultura	catedral de Winchester
Rei de Wessex
839 – 13 gener 858 ← Egbert – Etelbald de Wessex →
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	monarca
Carrera militar
Conflicte	Batalla d'Aclea
Família
Família	Casa de Wessex
Cònjuge	Judit de França (856 (Gregorià)–) Osburga (830 (Gregorià)–)
Fills	Judit de Wessex  () Osburga Æthelstan  () Osburga Æthelswith  () Osburga Etelbald de Wessex  () Osburga Etelbert de Wessex  () Osburga Etelred de Wessex  () Osburga Alfred el Gran  () Osburga
Pares	Egbert   i esposa sense nom del rei Egbert de Wessex

Etelwulf fou rei de Wessex des del 839 fins a la seva mort el 858. Era l'únic fill conegut del rei de Wessex Egbert. Va conquerir el regne de Kent en nom del seu pare el 825, qui el nomenà virrei d'aquestes terres. A la mort d'Egbert, Etelwulf el va succeir com a rei de Wessex, mentre que el seu fill gran Æthelstan esdevenia virrei de Kent.

Regnat

Anell reial d'Etelwulf.

Tomba d'Etelwulf

Etelwulf tenia un caràcter fortament religiós. Segons la Crònica anglosaxona va participar en diverses batalles, principalment en defensa de les seves terres contra les ràtzies de vikings danesos i va assolir una gran victòria contra els pagans el 851, lluitant amb el seu fill Etelbald qui esdevindria més tard rei.

A l'est va lluitar contra els gal·lesos, amb l'ajuda del seu gendre Burgred, rei de Mèrcia i va derrotar el cabdill Cyngen ap Cadell.

Família i descendència

Etelwulf va dividir el seu regne, donant la part oriental (Kent, Essex, Surrey, i Sussex) al seu fill gran Æthelstan i quedant-se ell amb la part més antiga del regne, és a dir, Wessex (Hampshire, Wiltshire, Dorset i Devon).

Amb la seva primera esposa Osburga va tenir cinc fills i una filla. Æthelstan fou el primer, i els altres quatre foren Etelbald, Etelbert, Æthelred i Alfred el Gran. Foren tots reis. En destaca Alfred, que és considerat un dels monarques més importants en la història d'Anglaterra. L'única filla d'Etelwulf, Æthelswith, es va casar amb Burgred, rei de Mèrcia.

Peregrinació a Roma, conspiració i mort

Etelwulf era molt religiós i el 853 va enviar el seu fill petit Alfred, de només quatre anys, a Roma. El 855, un any després de la mort de la seva esposa, el rei va decidir reunir-se amb el seu fill i va viatjar cap a Roma, on va fer diverses i generoses donacions a l'església. Durant el viatge de tornada, es va casar amb Judit, una princesa franca de dotze anys, filla de Carles el Calb.

En arribar a Anglaterra el 856, Etelwulf va trobar-se que el seu fill gran Æthelstan havia mort i el seu altre fill Etelbald havia conspirat amb els nobles per proclamar-se rei. Etelwulf tenia encara prou suport per enfrontar-se al seu fill, però va decidir evitar una guerra civil i li va cedir la part occidental del regne, quedant-se ell amb el centre i les terres de l'est, on va regnar fins a la seva mort el 13 de gener del 858.

Bibliografia

• Ashley, Maurice. Great Britain to 1688: A Modern History. The University of Michigan Press, 1961. 
• Hindley, Geoffrey. The Anglo-Saxons. Londres: Robinson, 2006. 
• Hodgkin, R.H.. A History of the Anglo-Saxons. Oxford University Press, 1935. 
• Humble, Richard. The Saxon Kings. Weidenfeld and Nicolson, 1980. 
• Nelson, Janet L. «Æthelwulf (d. 858), king of the West Saxons». A: Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press, 2004. DOI 10.1093.  requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
• Miller, Sean. «Æthelred I (d. 871), king of the West Saxons». A: Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press, 2004. DOI 10.1093/ref:odnb/8913.  requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
• Stenton, Frank. Anglo-Saxon England. 3a edició. Oxford University Press, 1971. 
• Williams, Ann. «Athelstan king of Kent d. c. 852». A: Williams, Ann et al. A Biographical Dictionary of Dark Age Britain. Seaby, 1991.