Çelebi Lütfi Paixà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÇelebi Lütfi Paixà
Arolsen Klebeband 01 465 3.jpg
modifica
Biografia
Naixementc. 1488 modifica
Albània modifica
Mort1562 (Gregorià) modifica (73/74 anys)
Demòtica modifica
Sadrazamlik-nisanlari.svg Gran visir de l'Imperi otomà
23 juliol 1539 – abril 1541 (Gregorià)
← Ayas PaixàHadim Süleyman Paixà → modifica
Dades personals
ReligióIslam modifica
Activitat
OcupacióPolític modifica
Família
CònjugeŞah Sultan (en) Tradueix modifica
FillsEsmehan Baharnaz Sultan (en) Tradueix modifica
Cronologia
devşirme (en) Tradueix modifica

Çelebi Lütfi Paşa, en antic otomà Lutfi Pasha ibn Abd al-Muin, (1488-1562/63) fou un home d'estat i gran visir otomà d'origen albanès de Vlorë. El seu nom Çelebi vol dir persona refinada i de bones maneres.

De la seva infantesa no se sap res. Es va educar al palau de Baiazet II i va ocupar diversos càrrecs. El seu primer nomenament extern fou el de sandjakbegi de Kastamonu i després se sap que va ser beglerbegi de Karaman, dades que ell mateix aporta a la seva biografia però sense esmentar les dates dels nomenaments. Sota el sultà Selim I diu que va lluitar contra els safàvides a Anatòlia i contra els mamelucs a Síria i Egipte, sota Solimà I diu haver participat en la campanya de Belgrad (1521), en la de Rodes (1522), a la de Mohacs (1526) i a les de Buda i Viena (1529). Potser fou també sandjakbegi d'Aydin i de Janina doncs s'esmenta un Lufti Beg que va participar com sandjakbegi d'Aydin al setge de Rodes el 1522 i un Lufti Beg, sandjakbegi de Janina, que va participar en el setge de Viena el 1529 i com ell mateix diu, va participar en aquests campanyes encara que no esmenta quin càrrec exercia. El 1532 va participar en la campanya de Güns i la guerra contra els safàvides el 1533 i els anys següents fins a 1536, segurament com a beglerbegi de Karaman i va comandar la rereguarda otomana a Tabriz el setembre/octubre de 1534, participant també a les operacions al llac Van fent construir una flota a Tatvan.

El 1534/1535 fou nomenat tercer visir i va dirigir la flota que va sortir d'Istanbul l'11 de maig de 1537 per reunir-se a Valona (Avlonya, moderna Vlöre) a l'exèrcit manat pel mateix sultà que hi havia arribat per terra. Mentre el kapudan pasha Khayr al-Din Barba-rossa anava a Egipte a buscar provisions, i les forces que van quedar sota Lutfi van fer diversos atacs a la Pulla. Després del retorn de Khayr al-Din, es va produir un atac d'Andrea Doria a dues galeres manades pel ketkhuda de Gelibolu, i un segon atac contra una galera enviada per Lutfi Pasha a Corfú amb missatges, i aquestos atacs van donar excusa a Lutfi per atacar l'illa de Corfú on Lutfi va desembarcar el 25 d'agost de 1537, però no van poder ocupar la fortalesa i per orde del sultà, tot i les objeccions de Lufti i de Khayr al-Din, es van haver de retirar el 7 de setembre de 1537, retornant llavors a Istanbul.

A la mort de Mustafa Pasha el 30 de maig de 1538 Lutfi Pasha el va substituir com a segon visir. En aquest càrrec va acompanyar a l'exèrcit a la campanya de Moldàvia sortint d'Istanbul el 9 de juliol de 1538, creuant el Prut per un pont que va fer construir. Aquell hivern en tornar a Istanbul es va casar amb Dewlet Shahi Sultan que era germana del sultà.

El gran visir Ayas Mehmed Pasha va morir el 7 de juliol de 1539 i el dia 13 de juliol Lutfi Ali va rebre el segell i el va succeir en el càrrec. Va dirigir les negociacions que van posar final a la guerra de Venècia signant el tractat de pau el 20 de novembre de 1540 pel qual Venècia cedia Monemvàsia i Nàuplia (Návplion) i totes les places que ja havia perdut durant la guerra i pagava una indemnització de 300.000 ducats (o 200.000 segons declara ell mateix a la seva biografia) rebent ell personalment dels venecians deu mil ducats. També va negociar amb els Habsburg en relació a les reclamacions que l'arxiduc Ferran I havia fet sobre el territori hongarès que Janós Zapolyai havia governat com a vassall otomà i del que era hereu; no hi va haver acord i va esclatar la guerra. L'exèrcit otomà va sortir cap a Hongria el maig de 1541 però abans de sortir el sultà va revocar a Lutfi Pasha (finals d'abril) i el va substituir per Hadim Süleyman Pasha tot i que a les seves memòries Lutfi diu que va renunciar voluntàriament per quedar protegir dels enganys de les dones. De fet el seu cessament va seguir a una violenta disputa amb la seva esposa, germana del sultà que li retreia el maltractament humiliant que havia infringit a una prostituta. Lutfi Pasha es va retirar a la seva hisenda a Dimetoka. Va sortir amb permís del sultà per fer el pelegrinatge el 1547 i després va retornar a Dimetoka on va escriure algunes obres entre les quals la seva biografia, Asaf-name i una història acabada el 1554.

Durant el seu govern va fer algunes reformes en relació als cavalls pels correus (establint un sistema de relleus regulars i prohibint apropiar-se de cavalls), va reduir les despeses de l'estat limitant el nombre de tropes, deixant superàvit al pressupost (quan va arribar hi havia dèficit), va ser moderat en els impostos i va insistir en la importància de la flota.

Va morir vers 1562/1563 a Dimetoka.

Bibliografia[modifica]