Èland del Cap
Taurotragus oryx  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Període de gestació | 9 mesos |
| Longevitat màxima | 26,1 anys |
| Pes | 30 kg (pes en néixer, mascle) 25,5 kg (pes en néixer, femella) |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Bovidae |
| Gènere | Taurotragus |
| Espècie | Taurotragus oryx (Pallas, 1766) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Tragelaphus oryx
|
| Protònim | Antilope oryx |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'èland del Cap[2] (Taurotragus oryx), també conegut com a antílop del sud o antílop èland, és l'antílop més gros.[3] El seu color és castany clar o groguenc amb algunes ratlles blanques transversals.
Etimologia
[modifica]El nom científic de l'èland comú és Taurotragus oryx, compost per tres paraules: tauros, tragos i oryx. Tauros és el mot grec per referir-se a un toro o bou, que significa el mateix que el llatí taurus.[4] Tragos és el mot grec per designar a un mascle de cabra; fa referència al floc de pèl que creix a l'orella de l'èland i la seva semblança amb la barba d'una cabra.[5] Oryx és el terme llatí i grec (genitiu: orygos) per al picot, en referència a les banyes punxegudes dels antílops nord-africans com l'èland comú i l'oryx amb banyes de l'òrix blanc.[6]
El nom eland és el terme neerlandès per a alces.[7] Té una font bàltica semblant al lituà élnis, que significa «cérvol». Va ser manllevat abans com ellan (francès) a la dècada de 1610 o Elend (alemany).[8] Quan els colons holandesos van arribar a la província del Cap, li van posar el nom d'ant gran i herbívor. En neerlandès, l'animal s'anomena «antílop d'Eland» per distingir-lo de l'ant, que es troba als boscos boreals del nord.[7]
Descripció
[modifica]És una espècie de la família dels bòvids i del gènere Taurotragus. Un mascle adult fa uns 1,6 metres d'alçada a l'espatlla (les femelles són 20 centímetres més baixes) i pot pesar fins a 942 kg, amb una mitjana de 500-600 kg, 340-445 kg per a les femelles.[9] És el segon antílop més gran del món, una mica més petit de mitjana que l'èland gegant.[10] Va ser descrit científicament per Peter Simon Pallas el 1766.[3]
Són característiques les banyes, dirigides cap amunt i enrere i amb forma helicoidal, presents tant en els mascles com en les femelles, si bé aquestes acostumen a tenir-les més llargues i primes. Els mascles es diferencien també per una major grandària del reservori de greix que forma la papada que els penja del coll i la part anterior del pit.
Habitat
[modifica]Viuen a les zones estepàries de la sabana de l'Àfrica central i meridional en ramats que es desplacen sota la direcció d'un o dos mascles a la recerca de pastura. L'herba constitueix la part fonamental de la seva dieta, si bé durant l'estació seca mengen també fulles, brots i arbusts.[11] Els espais de distribució poden ser de 200 a 400 km² per a les femelles i les cries i de 50 km² per als mascles.[12][13]
Generalment els mascles més forts expulsen els altres i els obliguen a formar els seus propis grups quan arriba l'època de zel. Els naixements tenen lloc després d'uns nou mesos de gestació i, habitualment, cada femella pareix una sola cria.
Aquests grans bòvids han estat molt perseguits per aprofitar-ne tant la carn com el greix. La seva llet té un gust agradable, amb un contingut de greix de mantega de l'11 al 17%, i es pot emmagatzemar fins a vuit mesos si es prepara correctament, en contrast amb els diversos dies de la llet de vaca.[10] S'estima que la seva població actual és de 136.000 exemplars.[3] Actualment són criats en captivitat però necessiten grans espais per desplaçar-se.[14] Com a animals domèstics s'han aclimatat amb èxit lluny del seu lloc d'origen, com per exemple a certes zones de l'antiga URSS,[15] on des de finals del segle passat els exploten com a productors de carn i llet.[16]
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Taurotragus oryx» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «èland del Cap». Diccionari dels mamífers del món. Fundació Barcelona Zoo i TERMCAT, 2023 i 2024. [Consulta: 2 febrer 2026].
- 1 2 3 IUCN SSC Antelope Specialist Group. «Tragelaphus oryx». IUCN Red List of Threatened Species, 31-05-2016.
- ↑ «Definition of TAURUS» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Merriam-Webster. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ «tragos». Online Etymology Dictionary. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ «taurotragus oryx». Online Etymology Dictionary. [Consulta: 31 octubre 2021].
- 1 2 «Common Eland». tititudorancea.com, 17-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-17. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ «Definition of ELAND» (en anglès). Merriam-Webster. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ Kingdon, Jonathan. The Kingdon Pocket Guide to African Mammals (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2020-09-17. ISBN 978-1-4729-8320-6.
- 1 2 Pappas, Lindsay A. «Taurotragus oryx». Mammalian Species, 2002, 689, 7-2002, pàg. 1–5. DOI: 10.1644/1545-1410(2002)689<0001:TO>2.0.CO;2. ISSN: 0076-3519.
- ↑ Fahey, Bridget. «Taurotragus oryx (eland)» (en anglès). animaldiversity.org. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ Lorenzen, Eline D.; Masembe, Charles; Arctander, Peter; Siegismund, Hans R. «A long-standing Pleistocene refugium in southern Africa and a mosaic of refugia in East Africa: insights from mtDNA and the common eland antelope» (en anglès). Journal of Biogeography, 37, 3, 2010, pàg. 571–581. DOI: 10.1111/j.1365-2699.2009.02207.x. ISSN: 1365-2699.
- ↑ «Bovid family - common eland». Library.thinkquest.org, 17-02-2012. Arxivat de l'original el 2012-02-17. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ Harris, H (April 30, 2010). "Husbandry Guidelines For The Common Eland" (PDF). Archived from the original (PDF) on April 17, 2012. Retrieved 2012-04-14.
- ↑ Sciences, John P. Rafferty Associate Editor, Earth. Grazers (en anglès). The Rosen Publishing Group, Inc, 2011-01-15, p. 77-80. ISBN 978-1-61530-336-6.
- ↑ East, Rod. «Common Eland (Conservation status)». A: African Antelope Database 1998 (en anglès). IUCN, 1999, p. 139. ISBN 978-2-8317-0477-7.
