Ènnec (pare d'Ènnec Aritza)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaÈnnec
Nom original(la) Ennecus Scemenonis Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 745 Modifica el valor a Wikidata
comtat de Bigorra Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 789 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Comte de Bigorra
780 – 789 – Ènnec Aritza → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócavaller Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Bigorra Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Ximena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeOnneca de Pamplona Modifica el valor a Wikidata
FillsÈnnec Aritza, Fortuny Ènnec Modifica el valor a Wikidata
ParesXimeno el Fort Modifica el valor a Wikidata  i Faquilene Modifica el valor a Wikidata
GermansGarcia Ximenes Modifica el valor a Wikidata

Ènnec (m. ca. 780) és considerat l'avantpassat epònim de la dinastia Ènnega, fundadora del regne de Pamplona.

Apareix citat per l'historiador andalusí Ibn Hayyan com a pare d'Ènnec Aritza, primer rei de Pamplona. Al text hi consta el seu fill com Wennekoh ibn Wennekoh («Ènnec, fill d'Ènnec»). En canvi, les genealogies de Roda només recullen la successió a partir d'Ènnec Aritza i no esmenten res del seu pare.[1] Es desconeix el patrònim d'Ènnec, hom afirma que podria atribuir-se-li el cognom Ximenes, atesa l'existència dels germans Ènnec i Garcia Ximenes, que l'encapçalen una segona llista de Roda sense títol de rei.[2]

Amb la seva esposa, de la qual es desconeix el nom, va tenir dos fills: Ènnec, mort el 851 o 852, i Fortuny, assassinat el 843.[1] Probablement va morir vers el 780, data a partir de la qual la vídua, mare d'Ènnec i Fortuny, es casa amb Mussa ibn Fortun, membre de la família Banu Qassi, i que en naixerà Mussa ibn Mussa el 785.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Lévi-Provençal, Évariste «Du nouveau sur le royaume de Pampelune au IXe siècle». Bulletin Hispanique, vol. 55, núm. 1, 1953, pàg. 11-17.[Enllaç no actiu]
  2. «Íñigo Íñiguez Arista» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fondo Bernardo Estornés Lasa, 2021. [Consulta: 10 gener 2021].