Ènnec Aritza

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ènnec I de Pamplona)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgÈnnec Aritza
Íñigo Arista (Diputación Provincial de Zaragoza).jpg
Ènnec Aritza de Pamplona (1853), retrat imaginari obra de Manuel Aguirre y Monsalbe
 Rei de Pamplona
810/20 – 851
Regent Garcia Ènnec
Dades biogràfiques
Naixement c. 770
Mort 851
Es coneix per Iniciador de la monarquia navarresa
Ocupació polític
Dinastia Ènnega
Fills
Modifica dades a Wikidata

Ènnec Aritza (ca. 770[1] - 851)[2] o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa. Ènnec no fou probablement un rei en el sentit estricte sinó un dels diversos cabdills de la zona de Navarra a finals del segle VIII i inicis del segle IX, sí bé és cert que probablement era el més important. Estigué ben relacionat amb la poderosa família Banu Qasi, d'origen visigot però convertida a l'islam, Ènnec va ser protagonista de diverses rebel·lions que el van situar al capdavant de la ciutat de Pamplona, una població que era llavors la més important de la regió. No obstant això, la seva situació fou complicada entre l'intent dels musulmans, des del sud, de mantenir sota control la zona, i la voluntat dels francs, des del nord, d'establir un govern procarolingi.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Fill d'Ènnec Ximenes i Ònnega. A la mort del seu pare, la seva mare es va casar en segones núpcies amb Mussa ibn Fortun, membre de la família Banu Qasi.[3] Aquest poderós llinatge musulmà descendia en realitat d'un antic comes visigot el qual s'havia convertit a l'islam, aconseguint així conservar les seves terres i senyories de gran extensió a la zona de la vall de l'Ebre.[4] Amb el suport del seu padrastre qual Ènnec aconseguiria el poder a Pamplona.[3] Aconseguiria així un vast territori des de Pamplona fins a les valls altes del Pirineu navarrès i aragonès, passant per la vall de l'Ebre, des de Tafalla fins a prop de Saragossa.

Rei de Pamplona?[modifica | modifica el codi]

És difícil establir l'adveniment d'un primer monarca a Navarra. En primer lloc, el nucli central era la ciutat de Pamplona, centre urbà per excel·lència de la zona i un focus important de resistència a l'ocupació musulmana. Tanmateix, no era l'únic, hi hagué diversos líders o cabdills a la zona que exerciren el seu poder. No obstant això, a causa de la preeminència de Pamplona per sobre de la resta del territori probablement féu que els cronistes consideressin als seus caps com a reis, sent el primer d'aquests Ènnec Aritza, i constituint ell i els seus descendents una primera dinastia a Navarra que utilitza les aliances matrimonials amb poderoses famílies de la regió per obtenir el poder de la regió pamplonesa i mantenir-se en el poder.[5]

Ascens al poder[modifica | modifica el codi]

Ènnec Aritza apareix vers l'any 800 com un magnat vascó local que s'alça en armes contra el líder o governador de Pamplona del moment, probablement Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun de la família muladita Banu Qassi. Aquesta ciutat era en aquesta època el centre urbà més important de la zona del Pirineu occidental. Havia estat sota control musulmà des del 716-19, i s'hi havia establert una guarnició militar permanent a causa de les rebel·lions de la població autòctona. Tanmateix, mentre per una banda hi ha rebuig a la presència musulmana, paral·lelament també es formen lligams entre els llinatges vascons de la zona i la família Banu Qasi; la família governà la ciutat de Pamplona fins al tombant del segle IX.[4] Els Banu Qasi, a més, tenien bones relacions amb el llinatge Aritza, quelcom que permeté el control musulmà de la zona, lloc important de comunicacions a banda i banda del Pirineu. Probablement arran de l'Assemblea de Tolosa (798), l'any següent a Pamplona es va produir una revolta procarolíngia contra el governador Mutarrif, fill de Mussa ibn Fortun i membre dels Banu Qasi, amb la col·laboració de francs de la Gascunya, que va acabar amb l'assassinat de Mutarrif. Segons fonts musulmanes, Al-Hàkam I va enviar una expedició a Àlaba i Castella que va tenir mals resultats i des d'ençà aleshores Pamplona deixa d'estar sota control musulmà.[6]

Aquesta revolta va fer que els pamplonesos consideressin com a líder o cabdill de la ciutat a Balaixk al-Jalaixqí (Velasc el Gascó), del qual s'ha dit que hagués pogut haver dirigit la revolta. Fos o no Velasc, vers l'any 800 Ènnec Aritza fa de nou la seva aparició en una nova revolta i eliminà el nou governador. Per consolidar-se en el poder, d'una banda va casar-se amb la vídua de l'antic governador musulmà Mussa ibn Fortun, i de l'altra va casar la seva filla Assona amb el germà de Mutarrif, Mussa ibn Mussa. Aquesta doble aliança matrimonial amb els Banu Qasi va donar a Ènnec el control sobre Pamplona, però aquesta família també aconseguí una aliança amb els vascons per rebel·lar-se i lluitar contra l'emir de Còrdova, a més esdevingueren senyors de Tudela.[4]

Submissió als francs[modifica | modifica el codi]

Detall de l'estàtua d'Ènnec Aritza a la Plaza de Oriente de Madrid obra de José Oñate (1750-1753).

Durant el primer terç del segle IX, la política dels Aritza va oscil·lar entre l'adhesió a la família Banu Qasi, cada vegada més poderosos, i la submissió al Regne Franc, que ja s'havia estès més enllà dels Pirineus per la seva banda oriental amb la conquesta de Barcelona el 801. S'optarà finalment per sotmetre's a l'autoritat franca en la persona de l'emperador Carlemany el 806.[4] Sis anys més tard la regió rebia la visita de Lluís el Pietós per tal d'establir un govern procarolingi, és en aquest moment quan seria oportuna l'aparició d'un nou governador, Balaixk al-Jalaixqí (Velasc el Gascó), segons Luis Suárez. Aquest establirà relacions estretes amb Alfons II d'Astúries. No obstant això, l'aliança de vascons, asturs i gascons no va durar gaire perquè els musulmans van dur a terme un gran atac al nord l'estiu del 816,[7] amb la gran derrota vascona a la batalla de Pancorbo,[8] que serví per afeblir l'autoritat franca en els comtats del sud dels Pirineus, esclatant un moviment antifranc que es traduí en noves rebel·lions entre els anys 816 i 819.[7] El 818 va esclatar una nova rebel·lió a Pamplona, els francs van enviar un exèrcit encapçalat pels comtes Eble i Asnar per tal de sufocar-la, però no van tenir èxit. Les tropes franques van ser derrotades en trobar-se amb l'oposició tant d'Ènnec com de Mussa II de Tudela al pas de Roncesvalls. El líder pamplonès es va tornar a instal·lar en el poder.[4] Segons Martínez Díez, Ènnec fou nomenat rei per tres-cents cavallers a la Penya d'Oroel, a Jaca.[2]

Submissió als musulmans[modifica | modifica el codi]

L'any 841, Ènnec Aritza és víctima d'una malaltia que el deixa paralític. El seu fill Garcia exerceix una forta regència, duent a terme ell mateix la direcció de les campanyes militars.[2] Així mateix, l'aliança dels Aritza amb els Banu Qasi es va mantenir. Aquesta situació durà fins a mitjans de segle, però no sempre va sortir-ne beneficiat. El 843, les tropes d'Ènnec i de Mussa II són derrotades per l'emir Abd-ar-Rahman II, que suposà l'avenç musulmà i el saqueig de la ciutat de Pamplona.[4] Des del 843, els Banu Qasi es van tornar a sotmetre a la voluntat de l'emir de Còrdova, també ho feren altres personalitats de Navarra, com Galí Ènnec, fill d'Ènnec Aritza, que acabà servint als musulmans. No obstant això, dita submissió fou fingida, l'objectiu no era altre que tractar de consolidar un domini a la frontera superior d'Al-Andalus, encara que fos en aquell moment sota la protecció de l'emir cordovès.[9]

Descendència[modifica | modifica el codi]

Segons Lévi-Provençal, Ènnec pogué ser polígam, com ho foren els seus parents Banu Qasi.[1] Tingué els següents fills:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Lévi-Provençal, 1953, p. 14.
  2. 2,0 2,1 2,2 Martínez Díez, 1999, p. 23.
  3. 3,0 3,1 Martínez Díez, 1999, p. 22.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Loyn, H.R. Diccionari Akal de Historia Medieval (en castellà). Madrid: Ediciones Akal, 1998, p. 319-320. ISBN 84-460-0841-6. 
  5. Suárez Fernández, 1976, p. 225.
  6. Suárez Fernández, 1976, p. 186.
  7. 7,0 7,1 Suárez Fernández, 1976, p. 196.
  8. Sánchez Albornoz, Claudio. Problemas del Reino de Navarra del siglo IX (en castellà), p.16. 
  9. Suárez Fernández, 1976, p. 200.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Martínez Díez, 1999, p. 24.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ènnec Aritza Modifica l'enllaç a Wikidata