Èric Vinaixa

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:18, 11 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÈric Vinaixa
Ericvinaixa.jpg
Biografia
NaixementBarcelona, 11 de juliol del 1977
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, músic, instrumentista, compositor i productor.
GènerePop
Rock
Autor
Soul
Blues
Rhythm and blues
Clàssic
Instrumentveu, guitarra, piano, hammond, acordió cromàtic, trombó de bares, trombó de pistons, bombardí, baix, fiscorn, harmònica
Segell discogràficPicap

Lloc webwww.ericvinaixa.cat
Facebook: eric.vinaixa Twitter: ericvinaixa MySpace: ericvinaixa Musicbrainz: 99ddd562-9b9a-4180-9b95-9a22a170e9d8 Modifica el valor a Wikidata

Èric Vinaixa Pujol (Barcelona, 11 de juliol de 1977) és cantant, músic, compositor i productor.


Etapa professional

Des de 2002 lidera el grup de rock Rodamons, amb qui té 2 discos editats, Temps Millors (PICAP, 2005) i Mama (PICAP, 2008), després de signar el seu primer contracte discogràfic amb PICAP, l'any 2004. A Rodamons assumeix la composició dels temes, així com la co-producció dels discos. Rodamons neix amb l'objectiu d'expressar la passió pel rock com a forma d'entendre la música. Buscant sempre un so directe, sincer i lliure, el quartet (actualment, Èric Vinaixa: veu, guitarra i piano. Albert Cariteu: guitarra solista. Pepe Flix: baix. Ramon Aragall: bateria) ofereix en els seus espectacles una posada en escena carregada de força i d'energia, seguint els patrons de les bandes de rock dels setanta. Rodamons comença a guanyar ressò mediàtic després d'acumular diversos premis, com Gamarock 2003[1][2] o En Potència de Catalunya Cultura, fins a rebre el Disc Català de l'any 2005,[3][4] que atorga anualment Ràdio 4, pel seu primer treball Temps Millors. Amb cinc videoclips oficials (Quan, L'últim anònim, Ho tens negre, company, Sexy Gi i Família Rock) circulant per les televisions nacionals, Rodamons actua en les principals sales catalanes (com Bikini o Luz de Gas), al Palau de la Música, televisions i radios, en festivals de renom (com el Senglar Rock ) o a les Festes de la Mercè de Barcelona i, fins i tot, al Camp Nou[5][6] (en els actes de celebració del títol de Lliga 2004-05, el 15 de maig). Per Rodamons, al llarg dels anys, han passat músics com Esteve Gisbert, Dani Palmés, Dio López, Jordi Pibou, Salva Gallegos i Xavi Navarro. Part de la crítica i del públic situen L'últim anònim entre les grans cançons de la música en català.

Carrera en solitari

A partir del 2006, comença els seus projectes en solitari, tocant en diferents clubs, pubs, locals i petits teatres, normalment sol, acompanyat només de la seva inseparable guitarra Tanglewood, oferint un repertori que es deixa portar pel moment, a cavall dels clàssics que l'han protegit des petit i de la seva pròpia música, en un espectacle anomenat Llarga vida al Rock'n'Roll.[7][8] En solitari també ha voltat pel món oferint concerts a llocs insòlits com Japó (Tòquio), Cuba (Cienfuegos, Santa Clara, La Habana), Tailàndia (Chiang Mai) o la República Txeca (Praga).

Ha participat en el disc Història de Catalunya en cançons 2.0 (PICAP, 2009), juntament amb altres músics de parla catalana, interpretant el tema La primera senyera, sobre Guifré el Pilós, escrita per Toni Xuclà i Joan Vilamala. Presenta el tema actuant al Camp Nou (22 de desembre del 2009) abans del partit Catalunya - Argentina. Des de 2007 també escriu, coordina i produeix diferents músiques per a bandes sonores i spots publicitaris com la sintonia del programa 360 de Catalunya Ràdio o el documental Creixent sobre rodes. A finals del 2010 presenta el seu primer disc en solitari, La famosa gemma de Galveston (PICAP, 2010), que ofereix un registre més íntim al que ens té acostumats a veure amb Rodamons. Un disc escrit, arranjat i produït per ell mateix. A primers d'abril surt el videoclip del primer senzill, “Escac i mat”. El concert presentació es fa a la sala Luz de Gas, el 15 de maig del 2011, dins del 22 Festival de Guitarra de Barcelona, organitzat per The Project.[9][10]

Durant l'estiu del 2011 col·labora al programa Factor Estiu de Catalunya Ràdio realitzant la secció Un bis al rock.[11] A finals del 2011 participa en el disc de "La Marató" de TV3 amb el tema "La clau de tot ets tu", una versió del "While you see a chance" de Steve Winwood. El disc ven al voltant de les 170.000 còpies i és el disc més venut en un sol dia a tota Europa.[12][13][14]

A principis del 2012, el director de cinema Ventura Pons utilitza el tema "Escac i mat" com a part de la B.S.O de la pel·lícula "Any de Gràcia", protagonitzada per Rosa Maria Sardà, Oriol Pla, Santi Millan i Amparo Moreno.[15] Aquell mateix any participa en la Marató de TV3 per la pobresa amb la cançó "Fora de joc".[16] A l'estiu torna a Catalunya Ràdio al programa No em pots dir que no, amb la secció musical "La cara oculta dels hits".[17]

L'estiu del 2013 publica el seu segon disc en solitari, Insinuacions (PICAP, 2013) que significa un pas important a la seva carrera. En el primer senzill, "Suplicava la reina", hi col·labora l'actriu i cantant Mercè Martínez. D'aquest senzill se'n fa un videoclip amb la participació de les actrius catalanes Andrea Montero i Alba Ribas. El concert de presentació del disc se celebra el 8 de febrer de 2014 a la sala Luz de Gas de Barcelona.[18]

Discografia

Amb Rodamons
En solitari
Col·laboracions
  • Cançó Vine i acompanya'm dels Entregirats (Picap, 2007).
  • Lunatic 30 anys (2008), amb el tema L'home de les mil històries.
  • Història de Catalunya en cançons 2.0 (Picap, 2009), interpretant La primera senyera.
  • Disc de La Marató de TV3 (2011), interpretant La clau de tot ets tu.
  • Polseres vermelles. Les millors cançons de tota la sèrie (Musica Global, 2013), amb la cançó Ales en sang.
  • B.S.O de la pel·lícula Any de Gràcia, amb la cançó Escac i mat.
Cançons emeses en mitjans de TV i radio, amb Rodamons (no editades)
  • Torna el Rock'n'roll (2003).
  • Riff de riffs (2005).
  • Un nou planeta (2008).

Referències

Enllaços externs