Vés al contingut

Èter (mitologia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeÈter
Tipusdivinitat protògena Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiareligió de l'antiga Roma i Religió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaAtmosfera
Família
CònjugeHèmera, Gaia, Aitre
MareNix Modifica el valor a Wikidata
PareÈreb Modifica el valor a Wikidata
FillsGaia, Thalassa i Úranos
GermansHèmera
DominiDéu de la llum i l'aire
Goodreads (personatge): 987359 Modifica el valor a Wikidata

Èter, (en grec antic: Αἰθήρ 'Aither') segons la mitologia grega, és la personificació del cel superior, on la llum és més pura que la part del cel més propera a la terra.[1] Hesíode el considera una divinitat primordial, fill d'Èreb i de Nix (l'obscuritat i la nit), i germà d'Hèmera (la llum del dia).[2]

Segons altres tradicions Èter, després d'unir-se al Dia, va engendrar la Terra, el Cel i el Mar, i també un cert nombre d'elements abstractes, com ara la Pena, la Ira, la Mentida, i també als ciclops i als titans Oceà, Temis, Tàrtar, Briareu, Gigues, Estèropes, Atles, Hiperió, Saturn, Ops, Moneta, Dione i les tres Fúries. En aquesta llista, transmesa per Higí,[3] es reconeixen elements trets del mite d'Urà. Ciceró considera Èter pare de Júpiter i de Caelus, és a dir Urà, i avi del Sol.[4][5]

Representava també el fluid intangible que ocupa tot l'espai entre els astres. El nom s'empra poèticament per designar l'aire.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la m itologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 86. ISBN 8429741461. 
  2. Hesíode. Teogonia, 125
  3. Higí. Faules, prefaci
  4. Ciceró. De natura deorum, III, 44
  5. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 182. ISBN 9788496061972. 

Vegeu també

[modifica]