Ètica animal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'ètica animal és un terme utilitzat en l'acadèmia per anomenar la branca de l'ètica que estudia les relacions entre els animals humans i no-humans, la consideració moral dels animals no-humans i com els animals no-humans haurien de ser tractats. Aquest àmbit d'estudi inclou els drets dels animals, el benestar animal, les lleis relacionades amb els animals no-humans, l'especisme, la cognició animal, la protecció de les espècies, el sofriment dels animals salvatges,[1] l'estatus moral dels animals no-humans, el concepte de personalitat en no-humans, l'antropocentrisme, la història de l'ús dels animals, i les teories de la justícia.[2][3] Diverses aproximacions teòriques s'han proposat per estudiar aquest àmbit d'estudi, d'acord amb les diferents teories actualment defensades en la filosofia moral i política.[4][5][6]

Referències[modifica]

  1. Moen, Ole Martin «The ethics of wild animal suffering» (en anglès). Etikk i praksis - Nordic Journal of Applied Ethics, 1, 09-05-2016, pàg. 91–104. DOI: 10.5324/eip.v10i1.1972. ISSN: 1890-4009.
  2. Beauchamp, Tom L. "Introduction," in Tom L. Beauchamp and R.G. Frey. The Oxford Handbook of Animal Ethics. Oxford University Press, 2011.
  3. Schaffner, Joan E. An Introduction to Animals and the Law. Palgrave MacMillan, 2011, p. xvii
  4. Wilson, Scott. 2001. "Animals and ethics." in Fieser, James & Dowden, Bradley (eds.) Internet Encyclopedia of Philosophy.
  5. Armstrong, Susan J. & Botzler, Richard G. (eds.). 2003. The Animal Ethics Reader. New York: Routledge.
  6. «Ethical theories and nonhuman animals». Animal Ethics. [Consulta: 27 abril 2020].