École des Chartes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
École des Chartes
Porte hôtel de Clisson.JPG
Dades base
Tipus entitat Grande école i grand établissement
Història
Fundació 1821
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Altres dades
Premi(s) Cavaller de la Legió d'Honor
Creu de Guerra 1914-1918

Web Lloc web oficial

Modifica dades a Wikidata

L'École nationale des chartes és un establiment d'ensenyament superior francès enquadrat dins la categoria de les grandes écoles.

Fundada en 1821 per tal de formar els arxivers i bibliotecaris, l'Escola impartia els ensenyaments superiors de biblioteconomia, arxivística i ciències auxiliars de la història i lliura el diploma d'arxiver-paleògraf.

Història de l'escola[modifica | modifica el codi]

Després de diversos intents de creació sota Napoleó I, el 22 de febrer de 1821, arran d'una ordenància del rei francès Lluís XVIII, es va crear l'École royale des chartes. Anteriorment, les confiscacions que es produïren durant l'època revolucionària havien dut als dipòsits literaris, i després a les biblioteques, una massa considerable de llibres que s'havia de tractar, catalogar i prepara per a ser consultat. Alhora, la dèria romanticista per l'Edat Mitjana va incitar a formar uns especialistes que fossin capaços de renovar la historiografia francesa, recolzant-se sobre els arxius que s'havien confiscat sota la Revolució, ja que la concepció de la història havia canviat i que els erudits religiosos (sobretot els benedictins) ja no podien continuar estudiant la història de l'estat francès. Aquesta ordenància preveia que el ministeri de l'Interior nomenaria dotze alumnes, que proposava l'Acadèmia de les inscripcions i belles lletres, i que els havia de remunerar durant els dos anys d'estudi, que tractaven sobretot de paleografia i de filologia amb una perspectiva purament utilitària, ja que els alumnes havien de saber llegir i comprendre els documents que els pertocava conservar. Els professors i els alumnes de l'escola romanien sota l'autoritat del conservador dels manuscrits de l'Edat Mitjana de la Biblioteca reial, situada al carrer de Richelieu, a París, i també sota la del guàrdia general dels Arxius del Regne de França.

Alumnes famosos[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «L'historien Jean-François Bergier est décédé». RTS Info, 28-06-2010 [Consulta: 17 gener 2016].
  2. Antonio Bonet Correa. «Homenaje a un gran estudioso del arte barroco en España». A: Sevilla y corte: las artes y el lustro real (1729-1733) (en castellà). Madrid: Casa de Velázquez, 2010, p. XVI [Consulta: 17 gener 2016]. 
  3. François Furet. «Augustin Cochin: the theory of Jacobinisim». A: Interpreting the French Revolution (en anglès), 1991, p. 164. ISBN 9780521280495 [Consulta: 17 gener 2016]. 
  4. Société de l'Ecole des chartes (France). Bibliotheque de L'Ecole des Chartes (en francès). Librairie Droz. ISBN 978-2-600-05217-7 [Consulta: 17 gener 2016]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: École des Chartes Modifica l'enllaç a Wikidata