Édouard Colonne

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaÉdouard Colonne
Edouard Colonne par Félix Nadar.JPEG
Dades biogràfiques
Naixement 23 de juliol de 1838
Bordeus
Mort 28 de març de 1910 (71 anys)
París
Sepultura Cementiri del Père-Lachaise
Alma mater Conservatoire national supérieur de musique et de danse
Conservatoire de Bordeaux
Activitat professional
Ocupació Director d'orquestra i concertino
Mestres Narcisse Girard
Instrument Violí
Dades familiars
Cònjuge Irma Marié
Modifica dades a Wikidata

Édouard Colonne (Bordeus, 1838 - París, 1910) d'origen israelià, fou un violinista i director d'orquestra francès.

Estudià en el Conservatori de la capital de França, on tingué per professor a Girard i a Souzay per el violí, a Elwart per la composició i Thomas per la fuga i el contrapunt. Aconseguí el primer premi de violí el 1863 i el d'harmonia el 1878. Fou primer violí de l'Òpera, i membre del Quartet Lamoreux, deixant aquell lloc per fundar el Concert National, que poc temps després es convertí en l'Association artistique, inaugurant els concerts dominicals coneguts generalment amb el nom de Concerts Colonne, que primer es verificaven en el teatre de l'Odeón i després en el vast coliseu del Chatelet, en competència amb els que dirigia Pasdeloup.

En aquest es donaren a conèixer al públic parisenc nombroses obres de compositors francesos com Mazeppa, de Paul Puget; el Concerto de violon, la Fantaisie espagnola, alguns fragments del Fiesque i un Concert pour piano, de Édouard Lalo; la Marie Madeleine i les Scènes pittoresques, de Jules Massenet; el Tasse, de Benjamin Godard; La Tempête, de Jean-Baptiste Duvernoy; la Chevauchée du Cid, de Vincent d'Indy, nombroses obres d'Émile Bernard, Charles-Édouard Lefebvre, Albert Cahen i altres compositors. A l'Asociation artistique li cap la glòria d'haver ressuscitat musicalment Berlioz, doncs en aquells concerts s'executaren íntegrament la Prise de Troie, L'enfance du Crist i més de 100 audicions de la Damnation de Faust, que aconseguí un èxit sense precedents.

En els programes d'aquells concerts, alternant amb les obres dels mestres francesos, figuraren per primera vegada a París, composicions de Txaikovski, de Grieg, de Raff i de Wagner, entre altres l'idil·li i els murmuris de la selva del Sigfried; gran part del primer quadre de l'Das Rheingold (1890), la cavalcada de les valquíries i el preludi i escena de la consagració del Parsifal.

Alguns mesos abans de la seva mort va tenir de cedir la direcció dels concerts al mestre compositor Gabriel Pierné.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Édouard Colonne Modifica l'enllaç a Wikidata