Édouard Daladier

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaÉdouard Daladier
Édouard Daladier.jpg
Blason ville fr Avignon (Vaucluse).svg  Maire Avinyó

3 maig 1953 – 8 desembre 1958
 Diputat al Parlament Francès 

2 juny 1946 – 8 desembre 1958
Circumscripció electoral: Valclusa

 President del Consell de França 

10 abril 1938 – 20 març 1940
← Léon BlumPaul Reynaud →
 President del Consell de França 

30 gener 1934 – 7 febrer 1934
← Camille ChautempsGaston Doumergue →
 President del Consell de França 

31 gener 1933 – 26 octubre 1933
← Joseph Paul-BoncourAlbert Sarraut →
 Diputat al Parlament Francès 

16 novembre 1919 – 31 maig 1942
Circumscripció electoral: Valclusa
Biografia
Naixement 18 juny 1884
Carpentràs
Mort 10 octubre 1970 (86 anys)
París
Lloc d'enterrament cementiri del Père-Lachaise 48° 51′ 49″ N, 2° 23′ 29″ E / 48.863501°N,2.391264°E / 48.863501; 2.391264
Activitat
Ocupació Polític
Conflicte Primera Guerra Mundial
Altre
Membre del partit polític Partit Republicà Radical i Radical-Socialista
Partit Republicà Radical i Radical-Socialista
Cònjuge Madeleine Laffont Tradueix
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata
Édouard Daladier (dreta) i André François-Poncet durant els Acords de Munic de 1938.

Édouard Daladier (Carpentràs, Valclusa, 1884París, 1970) fou un polític francès d'origen occità. Fou professor d'història i simpatitzant dels felibres; més tard diputat pel Partit Republicà Radical i Radical-Socialista (el 1919-40 i el 1946-58), ministre de colònies (1924), d'obres públiques (1930-31) i de la guerra (1932).

També fou cap de govern dos cops (1933 i 1934). Sostingué el govern del Front Popular sota la presidència de Léon Blum, en el qual participà com a ministre de la guerra (1936-37), i fou cap de govern una tercera vegada (1938-40). La crisi econòmica l'obligà a cercar ajut entre els moderats, i, bé que cedí davant les exigències alemanyes en la signatura del Pacte de Munic (1938), el 1939 declarà la guerra al Tercer Reich. Entre 1939 i 1940 va crear camps de concentració específics per als republicans espanyols que fugien cap a França a l'anomenada Retirada. Ocupà el ministeri de la guerra (març del 1940) i el d'afers estrangers (maig del 1940), però fou detingut pel govern de Vichy (juny del 1940) i deportat a Alemanya (1943-45). En acabar la guerra fou diputat (1946-58) i president del partit radical el 1957-58.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Édouard Daladier Modifica l'enllaç a Wikidata