Édouard Zeckendorf
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 maig 1901  Lieja (Bèlgica) |
| Mort | 16 maig 1983 (82 anys) Lieja (Bèlgica) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Lieja - medicina (1919–1925) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i medicina militar |
| Ocupació | matemàtic, metge militar |
| Ocupador | Organització de les Nacions Unides (1949–1957) Exèrcit belga (1925–1940) |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | coronel |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Elise Schwers (1929-†1944) Marie Jeanne Lempereur (1959-†1977) |
| Pares | Abraham Zeckendorf i Henriette van Gelder. |
Premis | |
Édouard Zeckendorf (Lieja, 2 de maig de 1901 - Lieja, 16 de maig de 1983) va ser un metge militar belga, conegut per la seva afició per les matemàtiques.
Zeckendorf va estudiar medicina a la universitat de Lieja i després de graduar-se el 1925 amb les especialitats de cirurgia o obstetricia, va ingressar al cos mèdic de l'exèrcit Belga, on va romandre fins que l'exèrcit va ser dissolt el 1940 per l'ocupació nazi del país i ell va ser fet presoner de guerra. Durant la Segona Guerra Mundial va estar a diferents camps de concentració, assistint mèdicament els presoners aliats. En acabar la guerra, va ser destinat amb les forces de Nacions Unides a la frontera indio-pakistanesa. Va retornar a Lieja on es va retirar amb el rang de coronel.[1]
Zeckendorf no és conegut per la seva faceta professional sinó pels seus treballs matemàtics que feia com aficionat, publicant diversos articles al Bulletin de la Societe Royale des Sciences de Liege.[2] A més, va enunciar el conegut com teorema de Zeckendorf,[3] que diu que qualsevol nombre natural pot ser expressat de forma unívoca per una suma de nombres de Fibonacci no correlatius.[4] Aquest treball va ser reconegut pel matemàtic neerlandès Gerrit Lekkerkerker el 1951.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Kimberling, 1998, p. 417.
- ↑ Kimberling, 1998, p. 418.
- ↑ Brown, 1964, p. 163.
- ↑ Stakhov, 2009, p. 130.
- ↑ Lekkerkerker, 1951, p. 1-5.
Bibliografia[modifica]
- Brown Jr., J.L. «Zeckendorf's Theorem and Some Applications» (en anglès). The Fibonacci Quarterly, Vol. 2, Num. 3, 1964, pàg. 163-168. ISSN: 0015-0517.
- Kimberling, Clark «Edouard Zeckendorf» (en anglès). The Fibonacci Quarterly, Vol. 36, Num. 5, 1998, pàg. 416-418. ISSN: 0015-0517.
- Lekkerkerker, C.G. «Voorstelling van natuurlijke getallen door een som van getallen van fibonacci» (en neerlandlès). Stichting Mathematisch Centrum. Zuivere Wiskunde, Vol. 29, 1951, pàg. 1-5. ISSN: 0373-9716.
- Stakhov, Alexey. The Mathematics Of Harmony (en anglès). World Scientific, 2009. ISBN 978-981-277-582-5.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Édouard Zeckendorf |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Édouard Zeckendorf» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Kimberling, Clark. «Edouard Zeckendorf (1901-1983) M.D., Colonel (ret. 1957) Belgian Medical Corps, number-theorist». Evansville University. [Consulta: 10 abril 2021]. (anglès)
- Alegría, Pedro. «Tarjetas de Fibonacci». DivulgaMAT - Real Sociedad Matemática de España. [Consulta: 10 abril 2021]. (castellà)
- Phillips, G.M. «Zeckendorf representation». Encyclopedia of Mathematics, 2020. [Consulta: 11 abril 2021]. (anglès)