Élie Cartan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÉlie Cartan
Elie-Cartan-1904.png
Biografia
Naixement 9 abril 1869
Dolomieu
Mort 6 maig 1951 (82 anys)
París
Lloc d'enterrament Cementiri de Dolomieu 45° 36′ 43″ N, 5° 29′ 52″ E / 45.6119°N,5.4978888888889°E / 45.6119; 5.4978888888889
Educació École Normale Supérieure
Lycée Janson de Sailly Tradueix
Facultat de Ciències de París
Activitat
Tesi doctoral Sur la structure des groupes de transformations finis et continus (1894)
Director de tesi Gaston Darboux i Sophus Lie
Camp de treball Geometria diferencial i relativitat general
Ocupació Matemàtic, professor d'universitat i físic
Ocupador Facultat de Ciències de París (1909–1940)
Universitat de Nancy (1903–1909)
Universitat de Lió (1896–1903)
Universitat de Montpeller (1894–1896)
Universitat de París
Universitat de Lió
Alumnes Paulette Libermann
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoral Charles Ehresmann, Kentaro Yano Tradueix, Germán Ancochea Quevedo, Radu Roșca i Georges de Rham
Família
Cònjuge Marie-Louise Bianconi
Fills Henri Cartan
Jean-Louis Cartan
Hélène Cartan
Louis Cartan
Pares Joseph Antoine Cartan i Anne Florentine Cottaz
Modifica les dades a Wikidata

Élie Cartan (Dolomieu, 9 d'abril de 1869 París, 6 de maig de 1951) va ser un matemàtic francès que va fer treballs fonamentals en la teoria dels grups de Lie i les seves aplicacions geomètriques. També va tenir una contribució significativa en la física matemàtica, la geometria diferencial, i la teoria de grups.

Vida[modifica]

Nascut en una família humil, el seu pare era un ferrer, va demostrar gran talent a l'escola primària de tal forma que l'inspector d'ensenyament Antonin Dubost (qui, anys més tard, va ser Ministre de Justícia i President del Senat)[1] va fer tot el possible per que podés seguir estudiant amb beques.[2] Així, doncs, va deixar el seu poble a l'edat de deu ays per estudiar primer al College de Vienne i al Lycée de Grenoble i després al Lycée Janson de Sailly de París, fins al 1888 en que va entrar a l'École Normale Supérieure.[3] A l'ENS va tenir com professor Henri Poincaré, qui el va influir notablement, Charles Hermite, Jules Tannery, Gaston Darboux, Émile Picard i altres grans físics i matemàtics.[4] Cartan es va graduar el 1891 i l'any següent va servir a l'exèrcit durant un any, assolint el grau de sergent.[5]

Els anys següents (1892-1894) es va dedicar al estudi intensiu de l'estructura de les àlgebres de Lie finites i complexes amb l'ajut d'una borsa d'estudis obtinguda gràcies a les seves notes excel·lents de l'ENS[6] i defensant, finalment, la seva tesi doctoral[7] sobre el tema a la Sorbona davant d'un tribunal format per Hermite, Darboux i Picard.[8]

De 1894 a 1896 va ser professor de la universitat de Montpeller i de 1896 a 1903 va ser-ho a la de Lió.[9] A Lió es va casar amb Marie-Louisse Bianconi una jove d'origen cors, qui seria la seva parella durant tota la vida. Abans de tornar a París encara va ser professor a Nancy fins al 1909, lloc on va néixer el seu fill, i també important matemàtic, Henri Cartan.[10] Altres dos fills seus van morir tràgicament: Jean Cartan, un compositor, va morir el 1932 de tuberculosi amb només 25 anys i Louis Cartan, físic a la universitat de Poitiers va ser membre de la Resistència francesa i el 1943 va ser detingut i assassinat pels nazis.

A partir de 1909 i fins a la seva jubilació el 1940, va ser professor de la Facultat de Ciències de la Sorbona, donant classes simultàniament a l'École Normale Supérieure.

Va morir a París el 1951, després d'una llarga malaltia.

Cartan va rebre nombrosos premis i honors i va ser membre de diverses institucions científiques de tot el món, inclosa la Royal Society.

Obra[modifica]

Els primers treballs científics de Cartan versaven, com ja s'ha vist, sobre les àlgebres de Lie i eren una síntesi entre la teoria de Lie, la geometria clàssica, la geometria diferencial i la topologia.[11] A partir de 1909, va deixar gairebé del tot aquest camp de recerca per interessar-se per la teoria de les equacions diferencials parcials i, sobre tot, per la geometria diferencial.[12]

Els seus llibres publicats seran tots ells sobre aquest segon camp:

A part d'aquesta dotzena de llibres, va publicar més de 170 articles en revistes científiques de primer ordre.[13]


Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Élie Cartan Modifica l'enllaç a Wikidata