És filla d'un pare jueu d'origen rus, d'una família que es va refugiar a França el 1939 i membre de la resistència durant la Segona Guerra Mundial, i una mare normanda, tots dos directius d'un laboratori farmacèutic. Elizabeth Borne és enginyera de Camins (IPEF, ingénieur des ponts, des eaux et des forêts), per l'École Polytechnique. Té un màster del Col·legi d’Enginyers en administració d’empreses.[4]
Ha treballat al Ministeri d’Equipament, amb el gabinet de Lionel Jospin, després al d'Educació Nacional del 1991 al 1993, amb Jack Lang. Després a Matignon, a la seu de la Presidència de Govern, del 1997 al 2002. Fou directora d’urbanisme de la ciutat de París de 2008 a 2013.[2][4]
Prefecta de la regió de Poitou-Charentes del 2013 al 2014 i després cap de gabinet de Ségolène Royal al Ministeri d’Ecologia del 2014 al 2015, va ser presidenta de l’Autoritat Autònoma del Transport de París (RATP) del 2015 al 2017.[4]
El 17 de maig de 2017 va ser nomenada Ministra de Transport. Va ser nomenada Ministra de Transició ecològica i solidària el 16 de juliol de 2019, arran de la dimissió de François de Rugy a conseqüència d'escàndols pel seu ús de fons públics.[5][6] El 3 de juliol de 2020 és nomenada Ministra de Treball en el nou Govern Jean Castex.[7]
El 16 de maig de 2022 va ser nomenada Primera Ministra de França per part d'Emmanuel Macron, després de la renuncia de Jean Castex. És vint-i-cinquena persona que esdevé cap de govern al país, i la segona dona que accedeix al càrrec.[3]
