Émile Étienne Guimet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaÉmile Guimet
Émile Guimet 1910.jpg
E. Guimet en el seu Museu de París el 1910
Dades biogràfiques
Naixement Émile Étienne Guimet
2 de juny de 1836
Lió
Mort 12 d'octubre de 1918
Fleurieu-sur-Saône
Sepultura Cimetière de Loyasse
Nacionalitat França França
Ciutadania França
Es coneix per Col·leccinar Art
Activitat professional
Ocupació Arqueòleg
Gènere òpera
Dades familiars
Fills Jean Guimet
Pare Jean Baptiste Guimet
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Émile Étienne Guimet (Lió, 2 de juny de 1836 - Fleurieu-sur-Saône, 12 d'octubre de 1918) fou un arqueòleg, músic i historiador francès.

Era fill d'un químic distingit, Jean Baptiste Guimet, i sense deixar de dirigir la fàbrica que li llegà el seu pare, es donà a conèixer com a literat, músic i arqueòleg. Viatjà per quasi tota Europa, Egipte, Xina, Japó i la India, i amb els objectes que recollí en les seves expedicions fundà a Lió (1878) el Museu d'Història de les Religions, que després fou traslladat a París, i se li donà el nom del seu fundador.

Publicà les obres següents:

  • A travers de l'Espagne; (Lió, 1865)
  • Cinq jours à Dresde; (Lió, 1865)
  • Croquis égyptiens; (París, 1867)
  • L'Orient d'Europe au fusain; (París, 1868)
  • La musique populaire; (Lió, 1870)
  • L'Ascia des égiptiens; Etude sur la dédicace des tombeaux gallo-romains; (Lió, 1872)
  • Arabes et Kabyles, pasteurs et agriculteurs; (Lió, 1873)
  • Esquisses scandinaves, relation d'anthropologie et d'archéologie préhistorique; (París, 1875)
  • De l'origine des anciens peuples du Méxique; (Lió, 1875)
  • Travaux de M. de Chabas sur les temps de l'Exode; (Lió, 1875)
  • Aquarelles africaines, études et correspondances; (París, 1877)
  • Mémoires sur les outremers; (Lió, 1877)
  • Exposition universelle; (París, 1878)
  • Promenades japonaises; (París, 1878; 2a sèrie, París, 1880)
  • Chants populaires du Lyonnais; (Lió, 1882)
  • Okoma; novel·la japonesa (París, 1883)
  • Le théâtre au Japon; (París, 1886)
  • Huit jours aux Indes; (París, 1889)
  • Le dieu d'Apulée; (París, 1895)
  • L'Isis romaine; (París, 1896)
  • Les fouilles d'Antinoe, Egypte; (París, 1897)
  • La Chine ancienne et moderne; (Ruan, 1898)
  • Plutarque et l'Egypte; (París, 1898)
  • Les Isiaques de la Gaule; (París, 1900)
  • Symboles asiatiques trouvés à Antinoe; (París, 1903)
  • Le dieu aux bougeons; (Mâcon, 1905)
  • Les musées de la Grèce; (París, 1905)
  • Les chrétiens à l'Empire romain; (París, 1909)
  • Lucien de Samosate, philosophe; (París, 1910)
  • Notes politiques et sociales; (París, 1910)
  • La peinture chinoise au Musée Guimet; (París, 1910)
  • Les âmes égyptiennes; (París, 1913)
  • Après la guerre; ([Fleurieu-sur-Saône, 1916)

Moltes d'aquestes obres estan il·lustrades pel mateix autor, què, a més, va compondre l'òpera Taï-Tsang, l'oratori Le feu du ciel, el ball d'espectace L'oeuf blanc et l'oeuf rouge; Les Djins; un Panis angelicus i nombroses melodies, duets, quartets, misses, etc.

Petita galeria d'objectes del Museu Guimet[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Émile Étienne Guimet Modifica l'enllaç a Wikidata