Émile Jaques-Dalcroze

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emile Jaques-Dalcroze

Émile Jaques-Dalcroze (Viena, Àustria, 6 de juliol de 1865 - Ginebra, Suïssa, 1 de juliol de 1950) va ser un compositor suís, músic i educador musical que va desenvolupar l’eurythmics, un mètode d'aprenentatge i d'experimentar la música a través del moviment, anomenat mètode Dalcroze.

La influència d'eurythmics pot ser vista a la pedagogia del mètode Orff, comuna a l'educació musical en escoles públiques als Estats Units. El mètode Dalcroze involucra l’ensenyament de conceptes musicals a través del moviment. Una varietat d'anàlegs de moviment són emprats per conceptes musicals, per desenvolupar un sentiment integrat i natural per a l’expressió musical. Girar el cos en un instrument musical ben afinat, va sentir Dalcroze, era el millor camí per a generar una sòlida i vibrant base musical.

El Mètode Dalcroze consisteix de tres elements igualment importants: eurythmics, solfeig i improvisació. Segons Dalcroze, aquests tres elements representen l’entrenament musical essencial d’un músic complet. En una aproximació ideal, els elements de cada un d'aquests temes s'uneixen, resultant en una aproximació a l'ensenyament amb arrels en la creativitat i el moviment.

Dalcroze va començar la seva carrera com a pedagog al Conservatori de Ginebra el 1892, on va ensenyar harmonia i solfeig. Va ser en els seus cursos de solfeig que va començar a provar moltes de les seves influències i idees pedagògiques revolucionàries. Entre 1903 i 1910, Dalcroze va començar a donar presentacions públiques del seu mètode. El 1910, amb l'ajuda de l'industrial alemany Wolf Dohrn, Dalcroze va fundar una escola a Hellerau, als afores de Dresden, dedicada a l'ensenyament del seu mètode que dirigia la seva exalumna Marie Rambert.

A Hellerau va ensenyar a molta gent, entre ells el príncep Serge Wolkonsky, Vera Alvang (Griner), Valeria Cratina, Jelle Troelstra (fill de Pieter Jelles Troelstra), Inga Jacobi i Ragna Jacobi, Albert Jeanneret (germà de Le Corbusier), i Placido de Montelio. Amb l'inici de la Primera Guerra Mundial el 1914, l'escola va ser abandonada. Entre les seves composicions trobem un Nocturn per a violí i orquestra, Concert per Violí núm. 1 en Do i Poème (2n Concert) per a violí i orquestra, estant els dos últims disponibles en format CD a la Guild label.

Referències[modifica | modifica el codi]

1 Mead, V. H. (1996). "More than Mere Movement – Dalcroze Eurhythmics". Music Educators Journal, 82 (4), 38-41. 2 Mead, p. 39.