États généraux de 1789

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentÉtats généraux de 1789
Tipus Estats Generals de França
Part de Revolució Francesa
Data 1789
Modifica les dades a Wikidata
Obertura dels Estats generals a Versalles, 5 de maig 1789, Auguste Couder, 1839, Musée de l'Histoire de France aVersailles.

Els Estats generals de 1789 - États généraux de 1789 (francès) - van ser els Estats Generals de França que varen ser convocats pel rei de França i de rei de Navarra, Lluís XVI, el 8 d'agost de 1788.[1]

Es van compondre d'uns 1.200 diputats (députés)[2] escollits dins els Pays d'élections, segons els règlement général de 24 de gener de 1789[3] i les dues taules annexades,[4] i, dins els pays d'états, segons els règlements particuliers.[5]

Els États généraux de 1789 es van iniciar a Versalles, el 5 de maig de 1789 organitzats pel gran mestre de cerimònies de França, Henri-Évrard de Dreux-Brézé, marquès de Dreux-Brézé, en una sala provisional erigida amb urgència per l'arquitecte Pierre-Adrien Pâris, darrere l'hôtel des Menus-Plaisirs de l'Avinguda de Paris de Versalles[6] · [7] · .[8]

La vetlla. el 4 de maig, els diputats havien participat en una processó religiosa dita del Sant-Sacrament, que partí de l'església Notre-Dame fins a l'església Saint-Louis.[9]

Des del 6 de maig fins al 27 de juny, els états généraux van seure per ordre : els diputats del clergat dins la chambre du clergé, els de la noblesa a la chambre de la noblesse i els del tercer estat (del tiers) en una tercera cambra que va prendre el nom de Communes.

El 27 de juny, després del fracàs de la Reial sessió del 23 juny 1789, Lluís XVI va ordenar als membres de les cambres de les dues primeres ordres - el clergat i la noblesa - que s'unissin a la del tercer estat.

Des del 17 de juny, es va incorporar l'Assemblea Nacional. Els diputats del Tercer Estat es van unir el 22 de juny amb 149 membres del clergat

Després del Jurament del Joc de Pilota (Serment du Jeu de paume) del 20 de juny, l'Assemblea Nacional va esdevenir Assemblea Constituent i Lluís XVI la va reconèixer, el 5 d'octubre amb l'acceptació de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789 així com els articles de la Constitució de 1789.

El Estats Generals de 1789 són la primera assemblea general del Regne des dels Estats Generals de 1614. Aquests Estats generals també són els últims de l'Antic Règim.

Aquesta assemblea dels tres estaments (clergat, noblesa i Tercer estat) va ser convocada pel rei per tal de debatre els problemes del país.

Als États généraux de França, la noblesa estava representada per 270 diputats. El clergat per 291 diputats, el Tercer Estat (Tiers état) per 578 diputats. La votació havia de tenir lloc per ordre, el clergat i la noblesa eren majoritaris amb 2 veus contra 1, però ja hi havia dins d'aquests dos estats reformadors ardents, encara que en aquell moment no es parlava de la revolució.

El clergat i la noblesa no formaven ordres totalment homogenis. Per exemple, hi havia la presència del baix clergat que era favorable als camperols com també una petita noblesa rural, per exemple a la Bretanya, amb unes perspectives ben diferents a la noblesa de la Cort.

Referències[modifica]

  1. Arrêt du conseil d'État du 8 août 1788, qui fixe au (Primer de maig) prochain la tenue des États généraux du royaume, et suspend jusqu'à cette époque le rétablissement de la Cour plénière, dans Archives parlementaires de 1787 à 1860, première série, tome Ier, pp. 887-888 (francès)
  2. Plantilla:Cf., per exemple, la liste alphabétique, per ordre, dels députés als États généraux de 1789, dins Archives parlementaires de 1787 à 1860, op. cit., pp. 593-608 (francès)
  3. (francès) Règlement général du 24 janvier 1789, dans Archives parlementaires de 1787 à 1860, op. cit., pp. 544-550
  4. Les deux tableaux annexés au règlement général du 24 janvier 1789 sont les suivants :
  5. Els règlements particuliers són elssegüents :
  6. L'Itinéraire des Droits de l'Homme : l'hôtel des Menus-Plaisirs (francès)
  7. 1789 : Ouverture des États généraux, sur www.chateauversailles.fr (francès)
  8. Hôtel des Menus-Plaisirs sur www.cmbv.fr (francès)
  9. (francès) L'Itinéraire des Droits de l'Homme : l'église Notre-Dame sur www.versailles.fr (consulté le 12 janvier 2014)

Bibliografia[modifica]

  • Edna Hindie-Lemay, La Vie quotidienne des députés aux états généraux, 1789, Hachette, coll. «La Vie quotidienne », 1989.
  • Edna Hindie-Lemay, Dictionnaire des constituants 1789-1791, Universitas, 2 vol., Paris, 1991
  • Jean Sylvain Bailly, Mémoires d'un témoin de la Révolution, ou journal des faits qui se sont passés sous ses yeux, et qui ont préparé et fixé la constitution française, éd. Levrault-Schoell et Cie, Paris, an XII-1804 ;
  • Jacques Antoine Creuzé-Latouche, Journal des états généraux et du début de l'Assemblée nationale, Didier, Paris, 1946 ;
  • Adrien Duquesnoy, Journal sur l'Assemblée constituante, Alphonse Picard & fils, Paris, 1894 ;
  • Pierre Goubert et Michel Denis, 1789 : les Français ont la parole. Cahiers de doléances des états généraux, Gallimard, coll. « Archives », Paris, Gallimard, 1989, 266 nb p, ISBN 9782070288588
  • Georges Lefebvre et Anne Terroine, Recueil de documents relatifs aux séances des États généraux, I, éd. du C.N.R.S., Paris, 1953.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: États généraux de 1789 Modifica l'enllaç a Wikidata