Étienne-Gaspard Robert

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÉtienne-Gaspard Robert
Fantasmagorie de Robertson.tif
Biografia
Naixement 15 juny 1763
Lieja
Mort 2 juliol 1837 (74 anys)
Batignolles Tradueix
Lloc d'enterrament cementiri del Père-Lachaise
Altres noms Robertson
Nacionalitat BelgaBèlgica
Activitat
Ocupació Físic, aeronauta i Fantasmagoria
Modifica les dades a Wikidata

Étienne-Gaspard Robert (15 juny de 1763 - 2 juliol de 1837), sovint conegut pel nom artístic de "Robertson", va ser un prominent físic belga, mag i el desenvolupador influent de la fantasmagoria. Va ser descrit per Charles Dickens com «un home de l'espectacle honorable i ben educat».[1] Paral·lelament al seu treball pioner en les tècniques de projecció per als seus espectacles, Robert va ser també professor de física i un agut aeronauta en un moment de gran desenvolupament en l'aviació.

Phantasmagoria[modifica]

Robert va crear una nova forma d'actuació de la il·lusió el 1793 en la forma d'un espectacle de llanterna màgica de Paul Philidor (llavors sota el nom de Paul de Philipsthal). Philidor va ser un dels primers artistes coneguts d'aquest tipus d'espectacles després haver adaptat el que ell mateix havia vist per Johann Georg Schröpfer. Amb la seva comprensió de l'òptica, Robert es va adonar del potencial del que es convertiria en "fantasmagoria". Els seus nous avenços tecnològics es van combinar amb les seves habilitats en la pintura i l'espectacularitat, el desenvolupament d'un programa previ al cinema de terror. [2]

En els seus espectacles, normalment tractava el tema de la mort, mitjançant la representació de sepulcres, cementiris, esquelets i la recreació d'una atmosfera misteriosa influenciada per les noveles gòtiques de l'època; també buscava unificar aquests temes amb tòpics de l'amor i criatures monstruoses (dimonis, diables, ratpenats, híbrids, etc). En quan als seus personatges humans, únicament els representava com a figures de grans responsavilitats, com eren els clergues, monjos, avars, bruixes i verges.

La sala de projecció necessitava un espai de 25 metres de llarg y 8 metres de ample. Aquesta estava dividida en dos parts per una pantalla, una destinada al públic i l'altre al fantascopi, una llanterna màgica sobre un peu amb rodes amb una altura aproximada de 160cm. En aquesta zona, Robertson podia moure el fantascopi per tal de augmentar o disminuir la mida de les imatges projectades. A més, Robertson utilitzava diferents tècniques per tal de millorar l'experiència tals com locucions, efectes sonors, imatges en moviment, sobreimpressions i foses. Les foses, l'aparició i desaparició de les imatges, es realitzaven amb un enginyós sistema molt similar a un obturador.[3]

Referències[modifica]

  1. http://www.glassarmonica.com/armonica/history/creative/robertson.php
  2. Zeitler, William. "E.G. Robertson".
  3. Frutos Esteban, Francisco Javier. Los ecos de una lámpara maravillosa: la linterna mágica en su contexto mediático. ISBN 9788478001637.