Évora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaÉvora
Bandera d'Évora Escut d'Évora
TemploRomanoEvora.jpg

Localització
LocalEvora.svg
38° 34′ 21″ N, 7° 54′ 26″ O / 38.5725°N,7.9072222222222°O / 38.5725; -7.9072222222222
Estat Portugal
Regió Alentejo
Districte Districte d'Évora
Concelho Évora Municipality
Freguesia 19
Població
Total 56.596 (2011)
• Densitat 43,3 hab/km²
Geografia
Superfície 1307 km²
Altitud 247 m
Història
Festa major 29 de juny
Patró Sant Pere
Indicatius
Codi postal 7000
Prefix telefònic 266
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Évora (àrab: Yabura) és un municipi portuguès, situat al districte d'Évora, a la regió d'Alentejo i a la subregió de l'Alentejo central. L'any 2006 tenia 55.420 habitants. Limita al nord amb Arraiolos, al nord-est amb Estremoz, a l'est amb Redondo, al sud-est amb Reguengos de Monsaraz, al sud amb Portel, al sud-oest amb Viana do Alentejo i a l'oest amb Montemor-o-Novo.

Població[modifica | modifica el codi]

Població del concelho d'Évora (1801 – 2004)
1801 1849 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2004
18620 16995 25563 35903 50095 51572 53754 56519 55619

Freguesies[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Fou la romana Liberalitas Julia, que els visigots van anomenar Elbora o Erbora, nom que fou adoptat pels àrabs quan la van conquerir al segle VIII sota la forma Yabura. La ciutat va pertànyer al districte de Beja i, segons Ibn al-Faradí, era seu d'un cadi. El segle X era força important i diversos cantons en depenien, segons Àhmad ar-Razí, però Ibn Hawkal ni l'esmenta. Ibn Hayyan, recollit per la Cronica leonea i najerense, diu que fou atacada pel rei lleonès Ordoni II el 913; en aquest temps hauria tingut uns 5.000 habitants; la resta del segle va patir les lluites entre els diversos senyors locals i es va despoblar de cristians; se'n va apoderar el senyor de Badajoz, Abd Allah Abd al-Rahman ibn Marwan al-Djilliki, de la dinastia marwànida, amb l'ajut del mawla Masud al-Surunbaki; fou repoblada per evitar la penetració dels berbers. Retornada al control dels omeies a la segona meitat del segle X, al segle XI fou la segona ciutat de la taifa de Badajoz de la dinastia aftàsida; el seu governador era el segon personatge més important de l'emirat i, entre ells, destaca Ubayd Allah al-Djarraz, cosí de l'emir Abu-Bakr Muhàmmad al-Mudhàffar, que va morir en la guerra contra els abbadites de Sevilla (1051). El darrer emir, Umar ibn Muhammad al-Muttawakkil, en fou governador abans de pujar al tron, quan a Badajoz governava el seu germà Yahya ibn Muhàmmad al-Mansur. El seu port principal era Kasr Abi Danis (Alcácer do Sal). Va prosperar contínuament i, el 1141, va adquirir autonomia en les segones taifes sota els Banu Wazir. Sidray ibn Wazir va restaurar la muralla entre 1147 i 1151; Sidray va emetre moneda a la ciutat el 1146. Va caure en poder dels cristians per la conquesta que va fer el senyor portuguès Giraido Sempavor (1161), que va conquerir també altres ciutats de l'Alentejo.[1]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Encicliopèdia de l'Islam, XI, 245

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]