Íñigo Cavero Lataillade

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÍñigo Cavero
El ministro de Cultura, Íñigo Cavero, sale del Congreso de los Diputados.jpg
(1981)
Biografia
Naixement 1 d'agost de 1929
Sant Sebastià (País Basc)
Mort 25 de desembre de 2002(2002-12-25) (als 73 anys)
Madrid (Espanya)
Escudo de España (1977-1981).svg  Ministre de Cultura i Benestar
9 de setembre de 1980 – 2 de desembre de 1981
Escudo de España (1977-1981).svg  Ministre de Justícia[1]
6 de abril de 1979 – 9 de setembre de 1980
Escudo de España (1977-1981).svg  Ministre d'Educació
4 de juliol de 1977 – 5 d'abril de 1979
← nou càrrec
Escudo del Consejo de Estado de España.svg  President del Consell d'Estat
29 de maig de 1996 – 25 de desembre de 2002
Dades personals
Formació Universitat Complutense de Madrid
Universitat d'Estrasburg
Universitat de Deusto
Activitat
Ocupació Polític, advocat i jurista
Ocupador Universitat Complutense de Madrid
Partit UCD / CDS / PP
Família
Fills Pablo Cavero Martínez de Campos
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Íñigo Cavero Lataillade, Baró de Carondelet i de la Torre i Marquès de Aysa, (Sant Sebastià, 1 d'agost de 1929 - Madrid, 25 de desembre de 2002) fou un polític, advocat i noble basc, que fou ministre i president del Consell d'Estat.

Biografia[modifica]

Va néixer l'1 d'agost de 1929 a la ciutat de Sant Sebastià. Va estudiar dret a la Universitat de Deusto, on es va llicenciar, i posteriorment realitzà el seu doctorat a la Universitat de Madrid. Va ampliar aquest estudis a la Universitat de Toulouse i la Universitat d'Estrasburg.

Va ser professor de dret polític i de dret Constitucional a la Universitat Complutense de Madrid. Va morir el 25 de desembre de 2002 a la seva residència de Madrid a conseqüència d'un infart de miocardi provocat per un vessament cerebral.

Activitat professional[modifica]

Va començar la seva activitat professional l'any 1963 com a auditor de l'Acadèmia de Dret Internacional de La Haia. Després es va incorporar a l'empresa privada on va ocupar càrrecs de direcció a Barreiros-Diésel, S.A. i Chrysler-Espanya, S. A., quan la multinacional nord-americana es va instal·lar a Espanya, a més de ser vocal en la Comissió d'Educació del Pla de Desenvolupament impulsat durant el govern franquista per Laureano López Rodó.

Activitat política[modifica]

En el terreny polític va militar en organitzacions vinculades a la democràcia cristiana des de la seva joventut, assistint l'any 1962 al Congrés del Moviment Europeu de Munic on es va iniciar un moviment de resistència a la dictadura franquista, que fou conegut amb el nom de Contuberni de Munic per part la propaganda franquista). Al seu retorn fou desterrat durant sis mesos a l'illa d'El Hierro.

Es va incorporar al Partit Demòcrata Cristià encapçalat per José María Gil-Robles, per a passar poc després a Izquierda Democrática, abandonant-la el 1975 quan la formació es va integrar en la Coordinació Democràtica. Al costat de Fernando Álvarez de Miranda va fundar el Partit Popular Demòcrata Cristià que es va integrar en la Unió de Centre Democràtic (UCD) a les eleccions generals realitzades el 15 de juny de 1977. En aquestes eleccions fou escollit diputat al Congrés per la província de Madrid i nomenat Ministre d'Educació en el primer gabinet d'Adolfo Suárez.

En la I Legislatura va ser novament elegit diputat, en aquesta ocasió en representació de les Illes Balears, i nomenat Ministre de Justícia, per a passar a dirigir el Ministeri de Cultura el 1980. Amb la crisi de la UCD l'any 1981 i després del Cop d'estat del 23 de febrer, fou escollit de forma provisional President del partit i després Secretari General, però el desastre electoral de 1982 el va dur a dimitir i es va apartar de l'activitat política fins al 1985 que es va integrar en el Partit Demòcrata Popular (PDP) d'Óscar Alzaga que, en coalició amb Aliança Popular, es va presentar a les eleccions generals de 1986 (Coalició Popular). Íñigo Cavero fou escollit novament diputat per Madrid, integrant-se en el Grup Mixt del Congrés després de la ruptura entre Aliança Popular i el PDP, per a incorporar-se més tard al renovat intent d'Adolfo Suárez per tornar a la vida política amb la creació del Centre Democràtic i Social (CDS). Finalment, l'any 1991 es va afiliar al Partit Popular,2019[cal citació] sent escollit el 27 de maig de 1996 President del Consell d'Estat,[2] càrrec que desenvolupà fins a la seva mort el 2002.

Referències[modifica]

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 125. ISBN 84-930048-0-4. 

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Aurelio Menéndez
Ministre d'Educació
Escudo de España (1977-1981).svg

19771979
Succeït per:
José Manuel Otero Novas
Precedit per:
Landelino Lavilla Alsina
Ministre de Justícia
Escudo de España (1977-1981).svg

19791980
Succeït per:
Francisco Fdz. Ordóñez
Precedit per:
Ricardo de la Cierva
Ministre de Cultura i Benestar
Escudo de España (1977-1981).svg

19801981
Succeït per:
Soledad Becerril
Precedit per:
Fernando Ledesma Bartret
President del Consell d'Estat
Escudo del Consejo de Estado de España.svg

19962002
Succeït per:
José Manuel Romay Beccaría
Premis i fites
Precedit per:
Luis Díez del Corral y Pedruzo
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 25

2000-2002
Succeït per:
Landelino Lavilla Alsina