Ígor Mikhàilovitx Grigóriev

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÍgor Grigóriev
Motorcross 1962 De Zandberg te Bergharen, Bestanddeelnr 913-9879.jpg
Al Gran Premi dels Països Baixos de 250cc de 1962 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Игорь Михайлович Григорьев Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementÍgor Mikhàilovitx Grigóriev
16 de febrer de 1934
Ostrogozhsk, província de Vorónej
Mort7 juny 2020 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Dades personals
ResidènciaLviv, Ucraïna
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
Activitat
OcupacióPilot de motocròs Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 - 1966
Esportmotocròs Modifica el valor a Wikidata
DebutA 17 anys (1951)
Equips Kovrovec, ESO, CZ
Participà en
Victòries en GP1
Títols estatals en Motocròs
C. de l'URSS8

Ígor Mikhàilovitx Grigóriev (en rus: Игорь Михайлович Григорьев), més conegut com a Ígor Grigóriev[a] (Ostrogozhsk, província de Vorónej, 16 de febrer de 1934[1][2]7 de juny de 2020)[3] fou un pilot de motocròs rus de renom internacional durant la dècada del 1960. Durant unes poques temporades aconseguí bons resultats al Campionat del món i la temporada de 1963 hi acabà en tercer lloc final a la categoria dels 250cc, esdevenint així el primer soviètic a culminar el mundial al podi.[4][1] El 1965, guanyà el Gran Premi de la URSS de 500cc, celebrat a Kíev el 27 de juny.[2]

Grigóriev va haver d'abandonar la competició de forma sobtada el 1967, quan quedà paraplègic arran d'una forta caiguda després d'un salt en un entrenament de pretemporada.[4]

Resum biogràfic[modifica]

Nascut a Ostrogozhsk, a 90 km de Vorónej, el 1944 Grigóriev s'instal·là amb la seva família a Lviv, Ucraïna. El 1951, a 17 anys, va començar a competir en motocròs. La seva primera moto va ser una K-125 soviètica i a la primera cursa, acabà en tercer lloc. A la segona, va guanyar i va encetar una llarga etapa de victòries. El 1954 fou subcampió de l'URSS de 125cc i l'any següent, es passà al sidecarcross. El 1956 va tornar al motocròs individual i estigué a punt de guanyar el Campionat de l'URSS de 125cc, però un problema tècnic el va tornar a deixar en segon lloc. El 1957, finalment, aconseguí el campionat.[1] Mentre competia, Grigóriev completà la seva formació a l'Institut Politècnic de Lviv, on es va graduar amb un títol en enginyeria minera.[1][4]

A la dreta: Ígor Grigóriev amb la representació soviètica al GP dels Països Baixos de 1962

El 1960, va guanyar el Campionat de l'URSS en dues categories (125 i 175cc) i alhora es fabricà la seva pròpia moto: aprofitant components de la K-175 (fabricada a Kovrov), va muntar-hi un cilindre fet per ell i va alleugerir la moto fins als 85 kg. Amb aquesta moto, coneguda com a Kovrovec, competí el 1962 al mundial de 250cc (durant la segona meitat de la temporada, ja que a la primera començà amb l'ESO però tingué nombroses avaries). Els seus bons resultats varen fer que els directius de ČZ li oferissin córrer amb la marca txecoslovaca a partir de 1963. Aquell primer any amb la CZ va acabar tercer al mundial darrere de Torsten Hallman i Vlastimil Valek.[1] Gràcies als coneixements d'enginyeria de Grigóriev, la CZ anà millorant encara més i, en agraïment, els directius txecs l'anomenaren «treballador honorari» de la fàbrica. En aquells temps convulsos a l'URSS, però, Igor Grigóriev fou acusat d'antisoviètic i s'estigué tota la temporada de 1964 sense poder sortir a córrer a l'estranger.[1]

El 1965, a Kíev, va guanyar el Gran Premi de l'URSS de 500cc per davant del doble campió del món Jeff Smith, després d'imposar-se clarament a ambdues mànegues.[1]

L'accident de 1967[modifica]

El 1967, Grigóriev s'estava preparant a fons a Polònia durant l'estada de pretemporada, amb la intenció d'aconseguir el títol de Campió del Món de 500cc aquell any. A CZ havien creat una moto única en aquells moments especialment per a ell (40 CV, canvi de 5 velocitats, etc.). A la sessió d'entrenament del matí, la vigília de la tornada a casa, el motor es va aturar de cop en ple salt prop d'un penya-segat escarpat i Grigóriev es va estavellar des de 6 metres d'alçada. Com a conseqüència de la caiguda, va patir ferides greus, la principal de les quals una fractura de la columna vertebral amb ruptura de la medul·la espinal (a més de fractures al braç, vuit costelles trencades i commoció cerebral).[4] Durant dotze dies, els metges van lluitar per la seva vida i el van haver de treure d'un estat de mort clínica. Traslladat amb dificultat a l'URSS, li van oferir d'operar-lo a Anglaterra, però els metges soviètics s'hi van negar, al·legant que primer l'havien de tractar ells.[1]

A causa de les seves lesions, Igor Grigóriev quedà immòbil del pit cap avall.[4] Un cop recuperat mínimament, va començar un llarg període de rehabilitació amb exercicis especials i va intentar fins i tot posar-se dret, cosa que gairebé va aconseguir (malauradament, però, en caure es va trencar una cama i els metges li van prohibir de tornar-ho a intentar).[1] Després de tres anys de recuperació amb intensos exercicis, aconseguí finalment certa mobilitat i actualment pot desplaçar-se amb cadira de rodes i conduir un automòbil adaptat.[4]

Darrers temps[modifica]

Després del seu accident, Grigóriev es dedicà a entrenar joves pilots de motocròs des del club de motociclisme Dnipro, el qual creà en una fàbrica de Kíev.[4] També va escriure dos llibres sobre esports de motor, va preparar motors per a motocicletes i va fer de comentarista de competicions de motor.[4] Des de 1989, va començar a participar en competicions de cadires de rodes i ja el 1990 va quedar el segon de 58 participants en una marató de 42 km. Va participar també en ral·lis, curses i pujades de muntanya per a automòbils adaptats.[1]

Grigóriev (el del mig de dalt de tot) amb la CZ el 1963, en una sèrie de segells ucraïnesos del 2016

Cap al 2013, Grigóriev treballava a temps parcial com a consultor tècnic, reparava cotxes i preparava motors per a competicions, alhora que seguia entrenant-se per a competicions internacionals de marató per a discapacitats. A banda, havia escrit un tercer llibre sobre esports de motor però encara no n'havia trobat editor.[1]

Va morir el 7 de juny de 2020 amb 86 anys.[3]

Palmarès[modifica]

Font:[1]

  • 8 vegades Campió de l'URSS
  • 4 vegades Subcampió de l'URSS
  • 4 vegades tercer al Campionat de l'URSS
  • 4 vegades Campió de les Forces Armades de la Unió Soviètica
  • 4 vegades Campió de la Copa de l'Amistat
  • 17 vegades Campió d'Ucraïna
  • Al llarg de la seva carrera, aconseguí 143 victòries en curses de motocròs

Resultats al Campionat del Món[modifica]

Font:[5][6]

Any Motocicleta 500 cc 250 cc
1962 Kovrovec - 14è
1963 CZ - 3r
1964 CZ - -
1965 CZ/ESO 10è
1966 CZ -

Notes[modifica]

  1. El seu nom apareix escrit arreu com a Igor Grigoriev.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ígor Mikhàilovitx Grigóriev
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Nasonov, Alexey. «Вся жизнь на колесах» (en rus). moto-kovrov.ru, 16-03-2013. [Consulta: 8 gener 2020].
  2. 2,0 2,1 «Igor Grigoriev» (PDF) (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 8 gener 2020].
  3. 3,0 3,1 «Скончался легендарный гонщик Григорьев Игорь Михайлович». [Consulta: 5 agost 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Smirnov, V. «Остаюсь на трассе - Григорьев Игорь Михайлович» (en rus). kiev.ua. [Consulta: 8 gener 2020].
  5. «Palmares du Mondial Mx 3» (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 6 gener 2020].
  6. «Palmares du Mondial Mx 1» (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 6 gener 2020].