Ígor Plotnítski

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÍgor Venedíktovitx Plotnítski
Игорь Венедиктович Плотницкий
Ihor Plotnytskiy.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(uk) Ігор Венедиктович Плотницький
(ru) Игорь Венедиктович Плотницкий Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juny 1964 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Kelmentsi (Ucraïna) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
  Cap de la República Popular de Luhansk
En el càrrec des de 4 de novembre de 2014 (2014-11-04)
  President del Consell de Ministres de la República Popular de Luhansk
20 d'agost de 2014 (2014-08-20) – 26 d'agost de 2014 (2014-08-26)
← Marat Baxírov
  Ministre de Defensa de la República Popular de Luhansk
21 de maig de 2014 (2014-05-21) – 14 d'agost de 2014 (2014-08-14)
← El càrrec acaba de formar-se
Aleksandr Bednov[3]
Dades personals
NacionalitatFlag of Ukraine.svg Ucraïna República Popular de Luhansk
ReligióEsglésia Ortodoxa Russa Modifica el valor a Wikidata
FormacióQ18275694 Tradueix
East Ukrainian Volodymyr Dahl National University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, estadista i militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPau per a la Regió de Luhansk
Carrera militar
LleialtatUnió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Modifica el valor a Wikidata
Rang militarmajor Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra civil a l'est d'Ucraïna Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Signature of Ihor Plotnytskiy.jpg Modifica el valor a Wikidata

Ígor Venedíktovitx Plotnítski (en rus: И́горь Венеди́ктович Плотни́цкий, en ucraïnès: Ігор Венедиктович Плотницький) (Luhansk o Kelmentsi, 25 de juny de 1964) és un militar, polític i president de l'autoproclamada República Popular de Luhansk.[4]

Biografia[modifica]

Ígor Plotnítski és fill de Veniamin Plotnítski i Nina Plotnítski. Segons unes fonts nasqué a Kelmentsi, a Província de Txernivtsí, a la regió de Bucovina (sud-oest d'Ucraïna, que fa frontera amb Moldàvia i Romania) i, segons altres, nasqué a Luhansk.[5][6][7] Durant la seva joventut visqué al poblat de Kelmentsi, on freqüentà l'escola secundària. El 1982 es trasllada a viure a Luhansk, on es va allistar a l'Exèrcit Roig de l'URSS.[6] Serví a les Forces Armades de la Unió Soviètica, on aconseguí el rang de major, fins a la dissolució d'aquesta el 1991. El 1987 es graduà a l'Institut d'Ingenyeria d'Artillería de Penza. Després d'abandonar l'Exèrcit, entre 1992 i 1996 treballà en diverses empreses com a gerent i director adjunt d'assumptes comercials. Entre 1996 i 2002 Plótnitski organitzà i dirigí una empresa privada dedicada al comerç de combustibles i lubricantes. Entre 2004 i 2012 treballà en la Inspecció Regional per a la Protecció dels Drets del Consumidor, on ocupà diversos càrrecs directius.[7]

República Popular de Lugansk[modifica]

Durant el conflicte de l'est d'Ucrania, Plotnítski es convertí en Ministre de Defensa de la República Popular de Lugansk, el 21 de maig de 2014.[7] El 14 d'agost es convertí en president de la República després de la renúncia de Valery Bolotov.[4] En setembre del mateix any Plótnitski negocià i signà el Protocol de Minsk en la qualitat de representant de la República Popular de Luhansk, en la qual cosa fou acordat un memoràndum sobre un pla de pau per resoldre el conflicte polític-militar que viu l'est d'Ucraïna.[8] El 2 de novembre de 2014 Plótnitski guanyà les Eleccions generals de la República Popular de Lugansk amb el 63,08% dels vots, revalidant així el seu mandat.[5]

Al novembre de 2014 Plotnítski desafià a Petrò Poroixenko, el president d'Ucraïna, a un duel d'acord amb antigues tradicions eslaves i cosaques, en una carta oberta que suggeria diversos mitjans de resolució de la crisi en curs al país. En aquesta carta, Plotnítski digué que qui guanyés aquest duel dictaria els seus termes a l'adversari i que Poroixenko podria triar la ubicació per al duel, així com l'arma per ser utilitzada i va suggerir que el duel podria ser transmès en viu per televisió. Plotnítski digué que si guanyés el duel començaria a posar fi a totes les accions militars de l'Exèrcit ucraïnès a l'est del país, forçant així a la retirada de tots els grups armats. Poroixenko no es pronuncià respecte a la proposta del líder independentista.[9]

En el seu primer decret després de les eleccions en Lugansk, Plotnítski ordenà que es proporcionés assistència econòmica als orfes dels pares que moriren a conseqüència de les operacions conduïdes per les Forces Armades d'Ucraïna i per la Guàrdia Nacional.[10]

El 30 d'octubre de 2014, Ígor Plotnítski fou acusat per l'advocat general d'Ucraïna de segrestar Nadiya Savchenko, un aviadora ucraïnesa, sotmetent-la a interrogatoris que es van prolongar durant diversos dies. Aquest segrest s'hauria produït en un xoc armat entre les milícies de Lugansk i el Batalló Aidar, fidel al govern de Kíev. Segons el Comitè d'Investigació de Rússia, l'aviadora creuà la frontera entre Rússia i Ucraïna com una refugiada sense documents i va ser detinguda en territori rus, de conformitat amb la legislació d'aquest país, per sospites de complicitat en l'assassinat dels periodistes russos Ígor Kornelyuk i Anton Voloxin.[11][12]

Vida privada[modifica]

Plotnítski està casat i té una filla. Resideix amb la seva família a Luhansk.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ЛНРовцы выбрали нового премьер-министра.(rus) Портал «Платинова Буковина»
  2. Свято место пусто не бывает: у «ЛНР» опять новый премьер. (rus) lg.vgorode.ua
  3. В ЛНР-новый министр обороны. (rus) Общественно-политическая газета «XXI век»
  4. 4,0 4,1 «Глава ЛНР" временно "ушёл в отставку (El jefe de LNR "temporalmente" se retiró debido a una lesión)» (en rus). rbc.ru, 14-08-2014.
  5. 5,0 5,1 «Igor Plotnitsky wins self-proclaimed Luhansk People's Republic head elections — CEC (Ígor Plótnitski gana las elecciones para jefe de la autoproclamada República Popular de Lugansk - CEC)» (en anglès). ITAR-TASS, 03-11-2014. [Consulta: 16 desembre 2014].
  6. 6,0 6,1 «Що думають про лідера "ЛНР" на рідній Буковині (Lo que la gente piensa sobre el líder de la "LNR" en la Bucovina nativa)» (en uk). ВВС Україна, 11-09-2014. [Consulta: 16 desembre 2014].
  7. 7,0 7,1 7,2 «Биография Игоря Плотницкого (Biografia de Ígor Plótnitski)» (en rus). RIA Novosti, 20-08-2014. [Consulta: 16 desembre 2014].
  8. «Protocolo de Minsk» (en rus), 05-09-2014. [Consulta: 17 desembre 2014].
  9. «Poroshenko Challenged to Duel by East Ukrainian Rebel Leader (Poroixenko és desafiat per a un duelo por líder rebelde del Este de Ucrania)» (en anglès). The Moscow Times, 19-11-2014. [Consulta: 16 desembre 2014].
  10. «Плотницкий издал первый указ в качестве главы ЛНР (Plotnítski emitió el primer decreto como jefe de LNR)» (en rus). Delovaya Gazeta - vz.ru, 08-11-2014. [Consulta: 17 desembre 2014].
  11. «Двом викрадачам Надії Савченко оголошено про підозру (Dos secuestradores de Nadiya Savchenko anunciados como sospechos)» (en uk). Oficina del Abogado General de Ucrania, 30-10-2014. [Consulta: 17 desembre 2014].
  12. «СК обвинил в пособничестве в убийстве сотрудников ВГТРК украинскую военнослужащую (Comité de Investigación acusado de complicidad en el asesinato de personal militar uk)» (en rus). ITAR-TASS, 09-07-2014. [Consulta: 17 desembre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ígor Plotnítski