Índex Global d'Esclavitud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'Índex Global d'Esclavitud (de l'anglès Global Slavery Index) és un rànquing anual de les condicions d'esclavitud dels estats de tot el món (el 2013 n = 162, el 2014 i 2016 n = 167), publicat per la Walk Free Foundation.[1] El 2013, el primer Índex Global d'Esclavitud, ja va incloure informació sobre la prevalença, vulnerabilitat i les respostes governamentals a nivells dels estats. El 2013 el mateix índex ja es calculà sobre la base d'una mesura combinada de tres factors:

El 2014 la metodologia s'actualitza de forma substancial.[2] El 2014 l'Índex Global d'Esclavitud inclou tres punts de dades per a cada estat: estimació de la prevalença d'esclavitud actual, mesures de vulnerabilitat i una avaluació de la força de les respostes donades pel govern.[3] L'índex va ser pioner en l'ús de les enquestes aleatòries en la mostra, representatives a nivell estatal per estimar la prevalença. Això va incloure la posada de set estudis el 2014 i altres 19 a través d'enquestes de Gallup el 2015.[4]

L'Índex 2014 inclogué estudis de molts estats amb les seves recomanacions polítiques, incloent: Austràlia, Pakistan, Índia, Brasil, Regne Unit, Estats Units, Qatar i altres.

Índex del 2016[modifica]

El 2016, Walk Free Foundation va estimar en el seu informe[5] que:

  • Unes 45,8 milions de persones estan en alguna forma d'esclavitud moderna en 167 estats.
  • Els estats amb la major prevalença estimada d'esclavitud moderna en proporció a la seva població són Corea del Nord, Uzbekistan, Cambodja, Índia i Qatar.

Controvèrsia[modifica]

Segons els investigadors Andrew Guth, Robyn Anderson, Kasey Kinnard i Hang Tran, una anàlisi dels mètodes de l'índex revela debilitats i crítiques importants i planteja preguntes sobre la seva replicabilitat i validesa. Afirmen que la publicitat donada a l'Índex està donant lloc a la utilització de les seves pobres dades no solament per a revistes de cultura popular i de prestigi i per a agències de notícies, sinó també per a publicacions acadèmiques i per alts responsables de les polítiques.[6]

Referències[modifica]

  1. «Global Slavery Index». Walk Free Foundation. [Consulta: 26 agost 2015].
  2. «Global Slavery Index Methodology». Walk Free Foundation. Arxivat de l'original el 23 d’abril 2015. [Consulta: 26 agost 2015].
  3. «Government Response». globalslaveryindex.silk.co. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 1r agost 2016].
  4. «Using Surveys to Estimate Prevalence of Modern Slavery».[Enllaç no actiu]
  5. The Global Slavery Index 2016. Walk Free Foundation. 
  6. Andrew Guth, Robyn Anderson, Kasey Kinnard and Hang Tran, Proper Methodology and Methods of Collecting and Analyzing Slavery Data: An Examination of the Global Slavery Index, in Social Inclusion (open access journal), Vol. 2, No 4 (2014), pp. 14-22, article posted on the Cogitatio website on 17 November 2014: "L'Índex Global d'Esclavitud pretén, entre altres objectius, reconèixer les formes, la mida i l'abast de l'esclavitud a tot el món, així com les fortaleses i debilitats de cada país. Una anàlisi dels mètodes de l'Índex mostra debilitats importants i crítiques i planteja preguntes sobre la seva replicabilitat i validesa" (sumari de l'article) - "La formació i l'aplicació d'una política sòlida no és possible sense dades sòlides. La metodologia i els mètodes utilitzats en l'índex són actualment inadecuats i, per tant, l'índex no es pot validar o reproduir. D'altra banda, la publicitat donada a l'Índex està donant lloc a la utilització d'aquestes dades pobres no només per les revistes de cultura popular i agències de notícies de bona reputació [...], sinó també per a publicacions acadèmiques i responsables polítics d'alt nivell, [...] que pot conduir a la formulació de polítiques inexactes i provocar danys [...]" (p. 19).

Enllaços externs[modifica]