Ípsilon d'Andròmeda c

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicÍpsilon d'Andròmeda c
Interpretació artística d'Ípsilon d'Andròmeda c i el seu estel Modifica el valor a Wikidata
Altres designacionsSamh Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaneta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Descobert perGeoffrey Marcy Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment15 abril 1999 Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentespectroscòpia Doppler[1] Modifica el valor a Wikidata
Cos pareÍpsilon d'Andròmeda Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAndròmeda Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a0,82777 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,2445[3] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P240,94 d[3] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i11,347 °[3] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Massa13,98 M_J[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi74,12 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−381,8 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−173,33 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)1h 36m 47.8422s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)41° 24' 19.6443''[5] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Ípsilon d'Andròmeda c (υ Andromedae c), anomenat formalment Samh, és un planeta extrasolar que orbita al voltant d'Ípsilon d'Andròmeda A, un estel similar al Sol, cada 243,1 dies. El seu descobriment l'abril de 1999 per Geoffrey Marcy i R. Paul Butler convertí aquest sistema en el primer sistema planetari múltiple en ser descobert al voltant d'un estel de la seqüència principal, així com el primer sistema planetari múltiple conegut en un sistema estel·lar múltiple. Ípsilon d'Andròmeda c és el segon planeta conegut en ordre de distància respecte del seu estel.

Nom[modifica]

El juliol de 2014, la Unió Astronòmica Internacional va engegar el projecte NameExoWorlds per donar noms propis a certs exoplanetes i als seus estels amfitrions.[6] El procés va implicar la nominació pública i votació pels nous noms.[7] El desembre de 2015 la UAI va anunciar que el nom guanyador per a aquest planeta era «Samh».[8] El nom guanyador va ser presentat pel Club Astronòmic Vega del Marroc i és en honor d'Ibn al-Samh, un astrònom andalusí de finals del segle x i principis de l'xi.[9]

Descobriment[modifica]

L'existència d'Ípsilon d'Andròmeda c va ser detectada gràcies a les variacions de velocitat radial del seu estel provocades per la gravetat del planeta. Les variacions es van detectar mitjançant una delicada anàlisi de l'efecte Doppler de l'espectre d'Ípsilon d'Andròmeda A. Al moment del seu descobriment ja se sabia que Ípsilon d'Andròmeda A posseïa un planeta extrasolar, el Júpiter calent Ípsilon d'Andròmeda b; no obstant això, abans de 1999 estava clar que l'existència del planeta intern no era suficient per explicar la corba de velocitat radial.

El 1999, dos grups independents d'astrònoms de la Universitat Estatal de San Francisco i del Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics van arribar a la conclusió que un model amb tres planetes s'ajustava millor a les dades.[10] Els dos nous planetes van ser designats amb els noms Ípsilon d'Andròmeda c i Ípsilon d'Andròmeda d.

Òrbita i massa[modifica]

Tal com passa en la majoria dels planetes extrasolars de períodes llargs, l'òrbita d'Ípsilon d'Andròmeda c és excèntrica, fins i tot molt més que qualsevol dels principals planetes del sistema solar (inclòs Plutó).[11] Traslladada al sistema solar, l'òrbita d'Ípsilon d'Andròmeda c es trobaria entre les de la Terra i Venus.

L'elevada excentricitat orbital podria ser el resultat de pertorbacions gravitacionals causades pel planeta Ípsilon d'Andròmeda d. Simulacions realitzades assenyalen que l'òrbita d'Ípsilon d'Andròmeda c torna al seu estadi circular originari aproximadament cada 9.000 anys.[12]

Una proposta és que les interaccions entre Ípsilon d'Andròmeda d i un planeta exterior (actualment perdut) haurien fet moure Ípsilon d'Andròmeda d cap a una òrbita més propera a l'estel, on gradualment hauria causat que l'òrbita d'Ípsilon d'Andròmeda c esdevingués més excèntrica. Si fos el cas, el planeta errant hauria hagut de ser expulsat immediatament.[13]

Una limitació inherent al mètode de velocitat radial emprat per detectar Ípsilon d'Andròmeda c és que la inclinació orbital és desconeguda i únicament pot trobar-se el límit inferior de la massa planetària. Tanmateix, combinant les mesures de velocitat radial de telescopis terrestres amb dades astromètriques del Telescopi Espacial Hubble, els astrònoms han determinat la inclinació orbital i la massa del planeta, que és aproximadament 13,98 vegades la massa de Júpiter. La inclinació mútua entre c i d és de 29,9 graus.[14]

Característiques[modifica]

A causa de la seva gran massa, és probable que Ípsilon d'Andròmeda c sigui un gegant gasós sense superfície sòlida. Com que el planeta només ha pogut ser detectat de manera indirecta, se'n desconeixen característiques tals com el seu radi, composició i temperatura.

Referències[modifica]

  1. ↑ Geoffrey Marcy «Evidence for Multiple Companions to υ Andromedae» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, desembre 1999, pàg. 916–927. DOI: 10.1086/308035.
  2. ↑ J. Cantó «A fourth planet orbiting υ Andromedae» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 02-12-2010, pàg. 78–78. DOI: 10.1051/0004-6361/201015693.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «The three-dimensional architecture of the υ Andromedae planetary system» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 18-12-2014, pàg. 46. DOI: 10.1088/0004-637X/798/1/46.
  4. ↑ Robert Paul Butler «New observational constraints on the {upsilon} Andromedae system with data from the Hubble Space Telescope and Hobby-Eberly Telescope» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 07-05-2010, pàg. 1203–1220. DOI: 10.1088/0004-637X/715/2/1203.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  6. ↑ «NameExoWorlds: An IAU Worldwide Contest to Name Exoplanets and their Host Stars.» 9 de juliol de 2014. IAU.org.
  7. ↑ «NameExoWorlds The Process». Arxivat de l'original el 2015-08-15. [Consulta: 12 abril 2020].
  8. ↑ «Final Results of NameExoWorlds Public Vote Released.» 15 de desembre de 2015. Unió Astronòmica Internacional.
  9. ↑ «NameExoWorlds The Approved Names». Arxivat de l'original el 2018-02-01. [Consulta: 12 abril 2020].
  10. ↑ Butler, R. et al. «Evidence for Multiple Companions to υ Andromedae». The Astrophysical Journal, 526, 1999, pàg. 916-927. DOI: 10.1086/308035.[Enllaç no actiu]
  11. ↑ Butler, R. P.; Wright, J. T.; Marcy, G. W.; Fischer, D. A.; Vogt, S. S.; Tinney, C. G.; Jones, H. R. A.; Carter, B. D.; Johnson, J. A. «Catalog of Nearby Exoplanets». The Astrophysical Journal, 646, 1, 2006, pàg. 505–522. arXiv: astro-ph/0607493. Bibcode: 2006ApJ...646..505B. DOI: 10.1086/504701. (web version)
  12. ↑ Ford, Eric B.; Lystad, Verene; Rasio, Frederic A. «Planet-planet scattering in the upsilon Andromedae system». Nature, 434, 7035, 2005, pàg. 873–876. arXiv: astro-ph/0502441. Bibcode: 2005Natur.434..873F. DOI: 10.1038/nature03427. PMID: 15829958.
  13. ↑ «Extrasolar planet interactions». Proceedings of the International Astronomical Union, 3, 2008, pàg. 469–478. arXiv: 0801.3226v1. Bibcode: 2008IAUS..249..469B. DOI: 10.1017/S1743921308016980.
  14. ↑ McArthur, Barbara E.; Benedict, G. Fritz; Barnes, Rory; Martioli, Eder; Korzennik, Sylvain; Nelan, Ed; Butler, R. Paul «New Observational Constraints on the υ Andromedae System with Data from the Hubble Space Telescope and Hobby Eberly Telescope». The Astrophysical Journal, 715, 2, 2010, pàg. 1203. Bibcode: 2010ApJ...715.1203M. DOI: 10.1088/0004-637X/715/2/1203.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ípsilon_d%27Andròmeda_c&oldid=33090352»