Ípsilon del Lleó
Ípsilon del Lleó (υ Leonis) és un estel a la constel·lació del Lleó de magnitud aparent +4,31, la qual cosa la situa quinzena en lluentor dins de la seva constel·lació.[7][8] S'hi troba a 181 anys llum de distància del sistema solar.
Característiques físiques[modifica]
Ípsilon del Lleó és una estrella gegant groga de tipus espectral G9III amb una temperatura efectiva d'entre 4.835 i 4.877 K. És 56 vegades més lluminosa que el Sol[9] i, com la major part dels estels del nostre entorn, és un estel del disc fi.[7][10][11][12] El seu radi és 11 vegades més gran que el radi solar[9] i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 4,2 km/s.[13] Té una massa estimada de 2,2 masses solars i una edat de 930 milions d'anys.[10]
Composició química[modifica]
El contingut metàl·lic d'Ípsilon del Lleó és inferior al solar en un 35% ([Fe/H] = -0,19). Altres elements avaluats són relativament menys abundants que el ferro, com és el cas de gadolini i hafni. El nivell d'aquest últim metall pesant de nombre atòmic 72 amb prou feines supera una desena part del nivell solar. Entre els menys deficitaris, només el ceri aconsegueix un nivell igual al del Sol.[14]
Referències[modifica]
- ↑ Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «The lithium abundances of a large sample of red giants» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 31-03-2014, pàg. 94. DOI: 10.1088/0004-637X/785/2/94.
- ↑ David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
- ↑ Afirmat a: Gaia DR3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
- ↑ 7,0 7,1 «Ups Leo -- Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ «Upsilon Leonis (Ashland Astronomy Studio)». Arxivat de l'original el 2014-06-01. [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ 9,0 9,1 Massarotti, Alessandro; Latham, David W.; Stefanik, Robert P.; Fogel, Jeffrey «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity». The Astronomical Journal, 135, 1, 2008. pp. 209-231.
- ↑ 10,0 10,1 Takeda, Y.; Sato, B.; Murata, D. «Stellar Parameters and Elemental Abundances of Late-G Giants». Publications of the Astronomical Society of Japan, 60, 4, 2008. pp. 781 - 802.
- ↑ Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics, 525, 2011. A71.
- ↑ Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. pp. 91-101.
- ↑ Hekker, S.; Meléndez, J. «Precise radial velocities of giant stars. III. Spectroscopic stellar parameters». Astronomy and Astrophysics, 475, 3, 2007. pp. 1003-1009.
- ↑ Takeda, Yoichi; Sato, Bun'ei; Kambe, Eiji; Izumiura, Hideyuki; Masuda, Seiji; Ando, Hiroyasu «Stellar Parameters and Photospheric Abundances of Late-G Giants: Properties of the Targets of the Okayama Planet Search Program». Publications of the Astronomical Society of Japan, 57, 1, 2005. pp. 109-125.
