Ítalo Estupiñán

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaÍtalo Estupiñán
Biografia
Naixement1r gener 1952 Modifica el valor a Wikidata
Esmeraldas (Equador) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 2016 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat? – 1986 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1970–1972 Macará
1972–1974 El Nacional
1974–1977 Deportivo Toluca 63(22)
1977–1979 Club América 15(2)
1979–1980 U. Católica Ecuador
1980–1981 Atletas Campesinos
1980–1981 Querétaro FC 58(16)
1981–1983 Puebla FC 40(6)
1986–1986 CS Emelec Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1972–1973   Selecció de futbol de l'Equador 14(4) Modifica el valor a Wikidata

FIFA: 49155 Modifica el valor a Wikidata

Ítalo Eugenio Estupiñán Martínez (Esmeraldas, 1 de gener de 1952-Toluca, 1 de març de 2016)[1][2] va ser un futbolista equatorià. Jugava de centre davanter. Ángel Fernández, una de les figures de la narració mexicana, li va posar a Ítalo Estupiñán el sobrenom de "Gato Salvaje".

Biografia[modifica]

Ítalo Estupiñán va néixer a Equador, a la província d'Esmeraldas el primer dia de març de 1952. Va ser futbolista i va jugar en diversos equips de l'Equador i principalment de Mèxic, on va ser considerat el millor estranger de la Lliga per diversos anys. Va ser dels primers equatorians a jugar en la Primera Divisió Mexicana, i el primer a ser campió en aquest país.

Després de retirar-se del futbol es va mudar als Estats Units per una temporada i després va tornar a viure a la Ciutat de Mèxic, posteriorment va aconseguir la nacionalitat mexicana. Va estar en diversos llocs vinculat al Club Esportiu Toluca, i va manejar un negoci propi en Querétaro. També va ser nomenat Encarregat de l'Esport en el Municipi d'Ixtlahuaca. Va ser coordinador de futbol per als Diables Vermells del Toluca i supervisor d'escoles de futbol per al govern de l'Edo. de Mèxic.

Va tenir diploma com a entrenador de futbol. Va morir d'un infart agut en trobar-se en l'estacionament del centre comercial "Plaza Sendera" situada en el municipi de Lerma, Estat de Mèxic.

Trajectòria com a futbolista[modifica]

Estupiñán va començar el 1970 en Macará. El 1972 passa al El Nacional, on destaca i juga dos Copes Libertadores. El 1975 passa al futbol de Mèxic, primer va estar en el Deportivo Toluca, on va ser campió en la temporada 1974-1975 quan va vèncer en la final a "Los Panzas Verdes" del León, 1 a 0, amb un gol marcat per ell de rematada de cap, en guanyar-li el salt a Héctor Santoyo i vèncer al porter Hugo Pineda. Aquest equip era dirigit per l'entrenador uruguaià Ricardo de León. El 1979 va al Club América, després el 1980 passa al Atletas Campesinos i el 1982 al Puebla FC, romanent en el futbol mexicà fins al 1983. Posteriorment va esperar fins al 1986 per tenir la seva carta passi i fitxar amb Emelec, on va jugar una temporada.

Mort[modifica]

Ítalo Estupiñán va morir l'1 de març de 2016, d'un infart massiu i fulminant quan es trobava en una plaça comercial a la ciutat de Toluca, capital de l'Estat de Mèxic i malgrat rebre atenció mèdica, no va poder ser reanimat i va ser declarat mort.

Internacional[modifica]

Amb la Selecció de futbol de l'Equador va disputar 14 partits i va marcar 2 gols.

Clubs[modifica]

Va jugar en els següents clubs:[3]

Palmarès[modifica]

Torneigs nacionals[modifica]

Campió de l'Equador 1973 amb El Nacional.
Campió de Mèxic 1974/75 amb Toluca.
Campió de Mèxic 1982/83 amb Puebla.

Torneigs internacionals[modifica]

Campió Copa Interamericana 1978 amb Amèrica.

Distincions individuals[modifica]

Nominat a millor jugador d'Amèrica el 1972.
Premi Heraldo a Mèxic.
Premi Citlalli al Millor Jugador a Mèxic el 1975.

Referències[modifica]

  1. «Mor l'equatorià Ítalo Estupiñán d'un infart». espn.com.mx, 01-03-2016 [Consulta: 2 març 2016].
  2. «Mor l'exdelanter equatorià Ítalo Estupiñán». Proceso, 01-03-2016 [Consulta: 2 març 2016]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-05-05. [Consulta: 18 maig 2016].
  3. Barraza, Jorge. «Ítalo Estupiñán, un gran que va sorprendre». El Universo (Guayaquil), 15-08-2002. [Consulta: 2 març 2016].

Enllaços externs[modifica]