Òmicron Sagittarii

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicÒmicron Sagittarii
Tipusestel, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G9IIIb[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSagitari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra41,9955 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,625 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,77 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,14 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.850 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi23,8121 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−58,46 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)77,445 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial26,1 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial500 cm/s²[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 4m 40.982s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-22° 15' 30.6145''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,1[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat96 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada2,39 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Òmicron Sagittarii (ο Sgr / 39 Sagittarii / HD 177241 / HR 7217) és un estel a la constel·lació del Sagitari de magnitud aparent +3,77.[7] No té nom propi habitual encara que a la Xina era coneguda, al costat de Polis (μ Sagittarii) i ξ Sagittarii, com Kien Sing, «l'asta de la bandera».[8] S'hi troba a 142 anys llum del sistema solar.

Òmicron Sagittarii és una gegant taronja de tipus espectral K0III amb una temperatura efectiva de 4.906 K. Té un diàmetre 11 vegades més gran que el del Sol, xifra calculada a partir del seu diàmetre angular —2,44 ± 0,12 mil·lisegons d'arc—.[7][9][10] Luix amb una lluminositat 68 vegades major que la del Sol.[9] Les seves característiques són semblants a les de Pòl·lux (β Geminorum) o τ Sagittarii, aquesta última també an la constel·lació de Sagitari. Té una massa estimada d'entre 2,14 i 2,63 masses solars[9][11] i una edat aproximada de 513 milions d'anys.[9]

Òmicron Sagittarii exhibeix una metal·licitat comparable a la solar ([Fe/H] ≈ -0,01).[9][11] Pràcticament la totalitat dels elements avaluats —entre ells alumini, calci, titani, níquel o vanadi— presenten nivells semblants als solars; únicament el bari sembla lleugerament més abundant que en el nostre Sol.[11]

Referències[modifica]

  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, gener 2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. «The lithium abundances of a large sample of red giants» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 31-03-2014, pàg. 94. DOI: 10.1088/0004-637X/785/2/94.
  7. 7,0 7,1 «Omi Sgr» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 desembre 2020].
  8. Allen, Richard Hinckley. «Sagittarius, the Archer». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0. 
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Takeda, Y.; Sato, B.; Murata, D. «Stellar Parameters and Elemental Abundances of Late-G Giants». Publications of the Astronomical Society of Japan, 60, 4, 2008. pp. 781 - 802.
  10. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 431, 4, 2005. pp. 773-777 (Taula consultada en CDS).
  11. 11,0 11,1 11,2 Liu, Y. J.; Zhao, G.; Shi, J. R.; Pietrzyński, G.; Gieren, W. «The abundances of nearby red clump giants». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 382, 2, 2007. pp. 553-566.