Òmicron de l'Escorpió
Òmicron de l'Escorpió (ο Scorpii) és un estel de magnitud aparent +4,55 situada a la constel·lació de l'Escorpió.[9] D'acord a la nova reducció de les dades de paral·laxi del satèl·lit Hipparcos, s'hi troba a 269 parsecs —879 anys llum— del Sistema Solar, si bé la mesura comporta un alt grau d'error que fa que la seva distància estiga compresa entre 235 i 315 parsecs. Ha estat considerada membre de l'Associació estel·lar Scorpius OB2 però atès que aquesta associació s'hi troba a una distància aproximada de 150 parsecs, la seva pertinença a la mateixa és qüestionable.[10]
Òmicron de l'Escorpió és una gegant lluminosa blanca de tipus espectral A4II/III amb una temperatura efectiva de 8370 ± 200 K. La mesura del seu diàmetre angular, 1,15 mil·lisegons d'arc, conjuntament amb la distància a la qual s'hi troba, permet estimar el seu radi, sent aquest unes 44 vegades més gran que el radi solar.[11][12] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada —component de la velocitat radial que depèn de la inclinació de l'eix de l'estel respecte a la línia de visió— de 23 km/s.[10] Presenta una metal·licitat superior a la del Sol en un 48% i, com la major part de les superggants de tipus A i F, mostra sobreabundancia de nitrogen.[13] Encara que és un estel massiu amb una massa entre 7,9 i 8,7 masses solars, està per sota del límit per sobre del quals els estels escalten com a supernoves. Té una edat entre 29 i 40 milions d'anys.[14]
Òmicron de l'Escorpió està associada a una font emissora de rajos X, la separació de la qual respecte a la posició de l'estel en l'espectre visible és de 5 segons d'arc. No obstant això, fins avui, no hi ha constància de cap companya estel·lar que acompanyi a Òmicron de l'Escorpió. D'altra banda, encara que mesures inicials van detectar un camp magnètic en aquest estel de <Bz> = 46 G, posteriors mesuraments semblen descartar l'existència d'aquest camp.[15]
Referències[modifica]
- ↑ «Spectral Classification» (en anglès). Anual Review of Astronomy and Astrophysics, 1, setembre 1973, pàg. 29-50. DOI: 10.1146/ANNUREV.AA.11.090173.000333.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 3,0 3,1 «Accurate fundamental parameters for A-, F- and G-type Supergiants in the solar neighbourhood» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 21-02-2010, pàg. 1369–1379. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15979.X.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «New measurements of rotation and differential rotation in A-F stars: are there two populations of differentially rotating stars?» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juny 2012, pàg. A116. DOI: 10.1051/0004-6361/201118724.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 7,0 7,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Oxygen abundance and the N/C versus N/O relation for AFG supergiants and bright giants». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, octubre 2019, pàg. 1533-1542. DOI: 10.1093/MNRAS/STZ2285.
- ↑ Omi Sco -- Variable Star (SIMBAD)
- ↑ 10,0 10,1 Schröder, C.; Hubrig, S.; Schmitt, J. H. M. M. «Magnetic fields in A-type stars associated with X-ray emission». Astronomy and Astrophysics, 484, 2, 2008. pp. 479-486.
- ↑ Lyubimkov, Leonid S.; Lambert, David L.; Rostopchin, Sergey I.; Rachkovskaya, Tamara M.; Poklad, Dmitry B. «Accurate fundamental parameters for A-, F- and G-type Supergiants in the solar neighbourhood». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 402, 2, 2010. pp. 1369-1379.
- ↑ Richichi, A.; Percheron, I. «CHARM: A Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 386, 2002. pp. 492-503.
- ↑ Lyubimkov, Leonid S.; Lambert, David L.; Korotin, Sergey A.; Poklad, Dmitry B.; Rachkovskaya, Tamara M.; Rostopchin, Sergey I. «Nitrogen enrichment in atmospheres of A- and F-type supergiants». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 3, 2011. pp. 1774-1786.
- ↑ Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. pp. 190-200.
- ↑ Bagnulo, S.; Landstreet, J. D.; Fossati, L.; Kochukhov, O. «Magnetic field measurements and their uncertainties: the FORS1 legacy». Astronomy and Astrophysics, 538, 2012. A29.
