Òptica i navegació

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Ullera de llarga vista, fabricada per la firma Dollond, emprada per la marina britànica.
Taxímetre a bord de l'HMS Belfast

En els camps de l'òptica i la navegació, són molt importants els instruments òptics així com altres aspectes visuals que milloren o simplement "fan servir" la capacitat de visió de les persones. En aquest sentit, un recull de tot allò relacionat amb l'òptica y amb la nàutica hauria de facilitar la comprensió dels usos nàutics d’instruments o dispositius coneguts – d’ús general o específic- amb detalls difícils de tractar en els articles particulars. L'article pot incloure tots els aspectes i sistemes importants en la navegació basats o relacionats amb l'òptica.

Instruments[1][modifica]

Sextant Cassens&Platz (RFA).
Article principal: Píteas
Article principal: Navegació per estima
Article principal: Navegació astronòmica

Els primers navegants no usaren instruments. Només podien fer servir la vista, l’oïda i els altres sentits. Un dels documents més antics que fa referència a un instrument per a mesurar la latitud és la narració del viatge de Píteas de Massalia, que va indicar diverses latituds dels llocs que va visitar. Aparentment aquest instrument era un gnòmon.[2]

En el segle XV, en l’era de les exploracions, els vaixells navegaven per estima. S’orientaven amb la brúixola, mesuraven hores amb ampolletes i les altures dels astres amb astrolabis.[3] Els primers tractats de navegació parlaven d’aquests instruments i de les cartes de navegar (vegeu Tractats_de_navegació). Posteriorment es publicaren obres especialitzades en instruments científics en general i de navegació en particular.[4][5][6]

Els diversos instruments usats en la navegació al llarg del temps poden classificar-se de diverses maneres. Un mateix instrument pot ser, a la vegada, de mesura, òptic i nàutic. Per exemple un sextant.[7]

Lectura de la mesura[modifica]

Retícula graduada.

El fet de llegir la mesura d’un instrument (directament, en una graduació, en una pantalla o en un indicador) implica la presència de llum i de la vista d’un observador. Així, la lectura d’una ampolleta de sorra faria possible classificar aquest instrument com un instrument òptic. Potser en sentit ampli, però depenent d’unes propietats òptiques: la transparència necessària del vidre, l’opacitat de la sorra, la llum imprescindible per a la consulta i la capacitat visual de la persona que verifica. Sobre un cronòmetre de marina podrien fer-se consideracions semblants.

En conclusió: en aquest article seran classificats com a instruments òptics gairebé tots els instruments nàutics. D’acord amb l’exposició anterior.

Dispositius i accessoris[modifica]

Hi ha alguns dispositius i accessoris que, tot i que no poden classificar-se com a instruments, per la seva utilitat en la navegació (referida al desplaçament físic del vaixell o a la seva posició geogràfica) és convenient tractar-los en la present monografia.

Sistemes complementaris amb aspectes òptics[modifica]

La seguretat del vaixell (llums de posició, marques, balises,...), les comunicacions a distància (banderes, semàfor, morse i similars) i altres aspectes susceptibles de ser tractats en el sentit indicat en l’apartat anterior, seran considerats en seccions corresponents.

Descobriments associats[modifica]

Esfericitat de la Terra[modifica]

Dibuix d'una edició de 1550 de "De sphaera mundi",[8] el llibre d'astronomia més influent del segle xiii.

Una de les demostracions de la curvatura de la Terra és el fet, prou conegut des molt antic, que la part més alta de l’arbre d’un vaixell es continua veient quan la part més baixa de la nau desapareix per sota de l’horitzó (Vegeu imatge).

Previsió meteorològica[modifica]

Els antics navegants depenien de l’estat de la mar de manera dramàtica. No és estrany que hi hagi documents que parlen del pronòstic del temps a partir de senyals observats i conservats en la memòria dels mariners experimentats.

Documents[modifica]

  • 1229. El 5 de setembre salpa l'estol de Jaume el Conqueridor amb destinació a Mallorca. En una temporada no gaire apta per a navegar. Primer una ventada (que feia que les onades escombressin la coberta de la galera del rei) i després una tempesta destorbarien la travessa.[9][10][11]
« No m'asaut de aquella nuu que veig de part de vent de Proença
No me’n refio d'aquell núvol que veig de part del vent de Provença
»
— Paraules de Berenguer Gayran, còmit de la galera del rei. Llibre dels fets Capítol 57.
« Nubes secundum colores quos habent signantes ventos: sicut nubes rubea signat orientalem ventum & si habuerit colorem aureum , signat ventum meridianum: & si habuerit colorem album, signat ventum septentrionalem & si habuerit colorem nigrum, signat ventum occidentalem. Nubes vero quandoque est composita ex pluribus coloribus: & tunc signat mixtionem ventorum: & secundum quod est magis de uno colore quam de alio, signat magis unum ventum, quam alium...

El color dels núvols indica els vents; núvols vermells indiquen vent de llevant; si són daurats assenyalen vent del sud; si el seu color és blanc indiquen vent del nord; si són negres indiquen vent de ponent. Si són de colors barrejats indiquen vents mesclats, el color predominant assenyala el vent més probable...

»
— Ramon Llull. De navigatione, Cap. CXL.[12]
  • Benedetto Cotrugli fou autor d'un llibre de navegació ( “De navigatione”; Nàpols 1464) que no es va arribar a publicar, però que es conserva en forma de manuscrit. Es tracta d'una obra que pot consultar-se en una transcripció digitalitzada a cura de Piero Falchetta [1]. També el manuscrit original pot llegir-se de franc (Manuscrit Beinecke MS 557, Yale University Library, Beinecke Rare Book and Manuscript Library).

Pel que fa al pronòstic meteorològic, l’obra de Cotrugli informa sobre les opinions d’alguns autors clàssics sobre el tema. Esmenta també alguns meteors. Benedetto Cotrugli no facilita cap resum útil i pràctic per als navegabts reals.

Baròmetre, barògraf, barociclonòmetre[13][modifica]

Les previsions meteorològiques a bord d’un vaixell depengueren durant molts anys de la mesura de la pressió, de la seva variació i altres variables associades.[14] A partir de les comunicacions per radio a l’abast de tothom és preferible basar-se en informacions fiables rebudes des de l’exterior.

Un fet notable en el pronòstic i seguiment dels ciclons tropicals és el paper capdavanter de tres meteoròlegs catalans: Benet Viñes,[15] Frederic Faura i Prat[16] i Josep Maria Algué i Sanllehý. Els seus estudis i els instruments que inventaren salvaren les vides de milers de persones.[17]

Fenomens meteorològics[modifica]

Alguns meteors, sense ser exclusius de la navegació, han estat especialment observats i descrits en relació amb els vaixells: foc de Sant Elm, tromba marina, raig verd, miratge, fata morgana...

Instruments nàutics pròpiament dits[modifica]

Aquests instruments disposen d'article propi i d'una plantilla de navegació que els recullen en conjunt i adrecen als articles respectius. Alguns instruments poden ser comentats de forma particular.

Anemòmetre[modifica]

En els velers un anemòmetre mesura la velocitat del vent aparent. Acostuma a anar associat a un indicador de vent aparent.

Clinòmetre[modifica]

En velers petits són habituals els clinòmetres senzills que indiquen l'angle d'escora del vaixell. Es munten en una mampara perpendicular a l'eix longitudinal de la nau.[18]

Visió de les persones[modifica]

La visió d’una persona que navega ha de ser correcta i és un sentit que cal protegir. Així, cal insistir en la necessitat d’ulleres i lentilles correctores i, eventualment, en l’ús adequat d’ulleres de protecció.

En condicions d’emergència i de pèrdua de les ulleres correctores, la visió pot millorar-se mirant a través d’un forat molt petit.[19]

Filtres[modifica]

Les ulleres de sol[20][21][22] protegeixen de la radiació solar excessiva i milloren la visió en determinades condicions. Els filtres polaritzats poden millorar molt la visualització de certs detalls (superfície de l’aigua, núvols, ...). Hi ha ulleres bastant transparents que incorporen un filtre de color groc. Suposadament milloren la visió en cas de boira.[23]

Protecció física dels ulls[modifica]

Les projeccions d’aigua a gran velocitat poden afectar els ulls dels navegants. Unes ulleres de protecció amb un sistema de subjecció ferm haurien de solucionar el problema.

Visió sota l’aigua[modifica]

Infant amb ulleres de natació i respirall.

No és infreqüent haver de treballar sota l’aigua: inspeccionant una via d’aigua, tallant un obstacle que bloqueja l’arbre de l’hèlix, ... Aquests casos necessiten una careta de submarinista o unes ulleres d'immersió (i un tub respirador).[24]

Llum vermella[modifica]

La llum vermella facilita l'adaptació de la visió nocturna. Els guaites de submarins esperaven trenta minuts amb llum vermella abans d'una guàrdia nocturna.[25] Hi ha opinions contràries sobre aquesta teoria.[26][27]

Seguretat[modifica]

Mirall de supervivència[modifica]

Hi ha casos d’emergència que aconsellen demanar ajuda amb senyals òptics a distància. Un petit mirall és un instrument fiable, econòmic i molt efectiu per a la funció esmentada. Hi ha models comercials que es poden adquirir amb facilitat. També són fàcils d’improvisar.[28][29][30][31]

Elements reflectors i catadiòptrics[modifica]

Moltes peces de roba nàutica i salvavides incorporen bandes reflectores que les fan més visibles. Especialment de nit o en condicions de poca il·luminació.[32]

Bengales[modifica]

Les bengales són un sistema visual d'atraure l'atenció molt efectiu. En molts casos formen part de l'equipament de seguretat obligatori a bord d'un vaixell. Igual podria dir-se de les boies emissores de fum taronja.[33]

Instruments de llarga vista[modifica]

Mizar i Alcor.

La gran importància dels guaites en la navegació és prou coneguda. Segons els àrabs, només aquells mariners que podien veure l’estrella més petita al costat de Mizar (anomenda Alcor, que significa “la prova”) eren aptes per a aquest servei d’observació.[34][35][36] Els instruments de llarga vista milloraren la seguretat de la navegació, augmentat les capacitats humanes de visió a distància.

Ulleres de Galileu[modifica]

Les ulleres terrestres – de Roget o de Galileu- foren emprades en els vaixells des de la seva aparició. Amb una capacitat d’augments moderada (de l’ordre de 4x), el seu camp de visió és molt petit però la seva lluminositat és alta.[37]

La filmografia sobre pirates i batalles navals ha popularitzat les ulleres llarga vista de grans dimensions amb muntura telescòpica de llautó. Des de fa molts anys el seu ús és testimonial.

Binocles prismàtics[modifica]

Un soldat de l'exèrcit nord-americà emprant uns binocles estabilitzats M25 (14x40).[38]

Són grans auxiliars de la navegació. Especialment els models de 7x50[39] i 7x35, resistents a l’aigua i, si és possible, pressuritzats amb nitrògen. Els grans augments no són útils en un vaixell. El moviment no permet una visió adequada.[40]

Alguns models incorporen reticles especials i/o compàs de marcacions.[41]

A més dels prismàtics de 7x50, la marina de guerra dels Estats Units feia servir dos models de telescopis monoculars: el “officer-of-the-deck spyglass” (10x) i el “quartermaster spyglass” (16x).[42]

Binocles d'imatge estabilitzada[modifica]

Considerant la seguretat i el preu relatiu, els binocles amb sistema d’estabilització poden ser una bona inversió. Els augments pràctics pugen fins a 12x-14x. Pràcticament el doble que els dels binocles sense estabilitzar.[43]

Monoculars i binocles de visió nocturna[modifica]

Malgrat el seu preu elevat, els anomenats sistemes de visió nocturna poden fer fàcil la navegació – a vegades impossible- en condicions de foscor extrema.[44]

Hi ha dos sistemes principals: els basats en la foto-multiplicació de la llum existent i els que es basen en una font de raigs infra-roigs i una òptica infra-roja.

Lupes i similars[modifica]

La lectura de cartes marines es pot facilitar amb aquests instruments.[45] A més de les lupes convencionals (amb mànec) hi diversos models de lupes Fresnel, construïdes de plàstic transparent molt prim, molt adequades per a la funció indicada.[46] Altres models de lectura són semi-esferes de vidre o plàstic que reposen sobre la part que hom vol ampliar.[47]

Per a navegacions nocturnes hi ha lupes amb llum tènue i filtrada que permeten la consulta de la carta a les fosques, evitant enlluernaments innecessaris (provocats per obrir i tancar llums convencionals i sortir a coberta de nit).

Elements òptics en instruments[modifica]

En sentit estricte els elements físicament òptics es podrien reduir als que consten de lents, de miralls, de prismes o d’una combinació dels elements anteriors. En rigor però, caldria incloure altres dispositius: filtres, retícules, alidades, graduacions i altres. Pel que fa a la primera classificació, molts instruments consten d’elements estrictament òptics. En cada cas, la descripció de l’instrument , del seu funcionament i del seu ús pràctic determina les parts i aspectes òptics. Sense oblidar la vista de l’usuari.[48]

Llum i enllumenat[modifica]

Llums de navegació[modifica]

Croquis simplificat dels llums de navegació d'un vaixell.

Llums intermitents[modifica]

De manera semblant a la dels vehicles terrestres especials (policia, bombers, ambulàncies,...), que porten llums rotatius i estroboscòpics per a indicar la seva presència, els vaixells amb funcions anàlogues van equipats amb llums similars per a ser vistos des de l’exterior. Molts vaixells porten llums d’alarma en el seu interior per a indicar estats i zones d’emergència.

Focus[modifica]

Els focus lluminosos poden ser útils en determinades ocasions. En alguns casos són imprescindibles (vaixells de policia, guardacostes, bombers, pesquers, ...).

Llum negra[modifica]

Alguns iots participant en singladures nocturnes han emprat llum negra i tastavents fosforescents per a ajustar les veles. Segons declaracions el sistema funciona prou bé amb vent moderat i mar plana. No tant amb brises fortes i ones altes.[49]

Prisma de coberta[modifica]

Els prismes de coberta proporcionen llum natural en certs espais interiors, sense necessitat de flames ni electricitat. Molt populars en l'època daurada de la vela el seu ús actual és escàs.

Cúpules transparents[modifica]

Les cúpules transparents, aproximadament semi-esfèriques, troben aplicació en vaixells i submarins.

Pantalles de vista clara[modifica]

En els vidres del pont de comandament de molts vaixells destaquen uns dispositius circulars que són pantalles de vista clara. El gir del vidre d'aquestes pantalles (unes 1500 rpm) elimina l'aigua i permet una zona de visió clara.

Instruments militars[modifica]

Periscopis[modifica]

Els periscopis s'associen als submarins convencionals de la primera i la segona guerra mundial. A efectes pràctics cal destacar l'ús de retícules que permetien mesurar les dimensions i la distància de possibles objectius.[51] Molts binocles marins poden incorporar retícules similars.

Telèmetres[modifica]

Abans de l'aparició del ràdar i, posteriorment, dels telèmetres làser, els telèmetres òptics foren l'instrument habitual per calcular distàncies en topografia i fotografia, així com en els sistemes de punteria per a armes de foc, especialment en artilleria terrestre i naval.

Sistemes de punteria[modifica]

Els sistemes de punteria són tan antics com les armes de tir. Foren emprats en màquines de guerra i en ballestes manuals. L’arribada de les armes de foc i els canons d’artilleria feu evolucionar els antics sistemes d’apuntar. Alguns dispositius militars foren adaptats a la vida civil i a alguns instruments científics. Entre els sistemes de punteria naval de tipus directe es poden destacar els de canons i metralladores anti-aèries.

Reflectors de senyals[modifica]

Els reflectors o projectors de senyals Aldis foren molt usats en la Segona Guerra Mundial. Generalment empraven el codi Morse.[53]

Sistemes òptics de telecomunicacions[modifica]

Història[modifica]

És ben cert que des dels inicis de la història l'ésser humà s'ha servit de mitjans òptics per transmetre missatges a gran velocitat. Ja a l'Orestíada, Èsquil narra com Agamèmnon envia notícies de la derrota de Troia al seu palau llunyà mitjançant fogueres (al final de la guerra de Troia).[54] A finals del segle XIV, Pere el Cerimoniós usa un sistema de fumades per comunicar moviments de flotes o exèrcits enemics a les seves pròpies tropes, i Enric III de Castella envia un missatge des de Toro a Segòvia per anunciar el naixement del seu hereu. A més, són de sobres coneguts els sistemes de senyals de fum utilitzats per algunes tribus de amerindis, o el Tam-Tam de la selva africana. No obstant això, aquests sistemes de comunicació visual no es poden considerar tècnicament com a telegrafia òptica per no conformar un sistema unificat amb unes regles homogènies i regularitzades. Això va començar a ser una realitat a finals del segle XVII amb Chappe a París.

Vista de Barcelona del 1563. Amb la torre de senyals destacada.

Torres de guaita[modifica]

Les torres de guaita tingueren una gran importància en la Mediterrània . Calia vigilar per avisar del moviment dels vaixells i determinar si eren forces amigues i enemigues. Un document de 1468 relaciona una torre de vigilància amb un possible telescopi. Antoni Paluzie i Borrell va escriure (en un article publicat per Frederic Armenter al Boletín de la Sociedad astronómica de Barcelona) que: l’any 1468, «Els guaites de la badia d'Alcúdia observaren tres naus en la via de Barcelona», amb l'ajuda de vidres».[55]

Els vidres esmentats podrien ser lents convergents: telescopis d'una sola lent.

Torres de senyals[modifica]

Mapa de 1449 de Gabriel Vallseca. Vegeu Barcelona i la torre de senyals de Montjuïc.

Moltes torres de guaita disposaven de codis de senyals, amb llums i fogueres, i banderes i altres signes. Els llargavistes, en permetre la identificació dels senyals a gran distància, potenciaren aquest sistema de comunicació milenari. Una de les torres de senyals més antigues (entre les documentades) fou la de Montjuic.[56]

Les torres de senyals medievals de Gènova,[57] Barcelona i, probablement, Venècia i Pisa[58] foren precursores oblidades de la Telegrafia òptica. En el cas de Barcelona s'utilitzaven tres pals on eren hissades boles negres (anomenades "poms") segons un codi determinat.[59]

Entre les referències més antigues a la torre de senyals de Barcelona hi ha la seva representació esquemàtica en una de les cartes portolanes de Gabriel de Vallseca (vegeu imatge) i un testimoni escrit pel notari genovès Antonio Gallo sobre un atac genovès a Barcelona, esdevingut el 1466.[60][61]

Codis de banderes[modifica]

Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler amb les seves banderes. Vegeu que remolca la barca de panescalm de la nau.
Codi de banderes de 1902.
  • Identificació individual
    • Les banderes i similars (estendarts, gallarets, penons, ...) han estat emprades per a indicar el rang d’un vaixell, la nacionalitat o la dignitat de la persona que comanda. De nit les llanternes o farons feien una funció similar.[62]
  • Senyals senzills
    • Navegant en conserva o en estol hi ha uns quans missatges bàsics que poden indicar-se amb banderes: agrupació de vaixells, atacar, retirada, reunió de comandants, ...
  • Senyals i missatges variats
    • En èpoques de combat amb artilleria entre estols de guerra les necessitats de comunicació exigiren codis de banderes més elaborats. Aquests codis, abans dels llenguatges alfabètics, foren possibles amb l’ús dels instruments de llarga-vista.[63][64]

Semàfor de banderes[modifica]

Banderes de senyalització marítima[modifica]

Heliògraf (telecomunicacions)[modifica]

Instruments òptics externs[modifica]

Fars[modifica]

Aspecte exterior dels vaixells[modifica]

Les embarcacions primitives presentaven l’aspecte del material de construcció original sense pintura ni color artificial. Des de molt antic el descobriment de pigments resistents a l’aigua es va aplicar als vaixells a efectes decoratius i de protecció. Homer esmentava les naus aquees “negres naus de proes vermelles” i “negres naus de proes blaves”.[65] Hi ha documents sobre els colors de les galeres de guerra catalanes.

Colors de galeres catalanes[modifica]

Els bucs de les galeres es pintaven de negre o de colors llampants: vermell, verd, blau, groc... Algunes galeres anaven decorades amb luxe.

« Petrus Dei gratia, Rex Aragonum, fideli suo Raymundo Marcheti salutem et gratiam : Manam vos que fasats pintar les Galees et les Barches de les Galees so es á saber; les dues Galees blanques et dues bermeles, et dues grogues, et dues berts, et dues blaves, et dues seyal de Barchelona, e puys sobre tot lo pint aya Escuts Reyals en cascuna Galea et Barca. En cara manam que la Nau que fo den Vilar et una Barcha de Sanert que hom hi fassa sien pintes á senyal Reyal... »
— Marina Espanola de la Edad Media. F. Javier de Salas.
« De les grosses, la Santa María, s'ha d'aparellar pel Sant Pare, y mana que's faça en

l'escandelar, axí bella cambra com se pertany, la qual sia pintada ab l'escandalar[68] ensemps de vermell als costats e quey sien fets cayrons Reyals ab fulla dor segons ques mereix e que la cuberta sia dazur ab estels de fulla daur axí be com fer se pusca; la popa de la qual sia tota vermella e que la fornescats de totes altres coses quey sien necessaries ... Així mateix vos manam que l'altra galea grossa apellada Sent Johan, sia pintáda de vert, axí com l'altra dessús deu esser vermella e quey sia aytal diferencia que so que seria d'or en aquella ultra les armes Reyals sia dargent en aquesta, en la qual montará nostra cunyat lo Cardenal de Terovana

»
Johan I D'Aragó, pàgina 182. Josep Ma Roca i Franquesa.

Les liburnes descrites per Vegeci[modifica]

En una traducció al castellà de Flavius Renatus Vegetius es pot llegir una descripció de les liburnes pirates amb molts detalls interessants.[69] Poden destacar-se, entre altres, les següents:

  • la costum d'anar completament camuflades (naus, veles i tripulants) amb una pintura de color “verd terrós”
  • l'ús de barques auxiliars de molts rems (“falúas” en la traducció castellana ; que en català clàssic seria una barca de panescalm ) per a anar d'exploració avançada.

Camuflatge[modifica]

L’obra viva dels vaixells militars ha estat pintada amb patrons de camuflatge. Inicialment emprant tonalitats que tendien a dissimilar la silueta del vaixell. Posteriorment, adoptant patrons disruptius que dificultaven la interpretació de les imatges vistes a través de periscopis, telèmetres i telescopis.

Ulls pintats[modifica]

En diverses cultures antigues (grecs, cartaginesos,... etc.)[70] els vaixells mostraven dos ulls pintats a proa: un a cada banda. La tradició es manté a Grècia i a Malta. També hi ha vaixells xinesos i orientals amb dos ulls pintats. Suposadament aquest costum es basava en la creença de que una embarcació amb ulls podia seguir el rumb més adequat. No cal dir que, des de fa molts anys, els ulls es pinten com una tradició decorativa i simpàtica.[71]

Línia internacional de càrrega[modifica]

Des de l’època medieval els vaixells disposaven de marques exteriors que limitaven la càrrega que podien portar. Els responsables podien comprovar, amb una simple mirada, si una nau ultrapassava les normes de seguretat. En l’actualitat hi ha una marca internacional (marca Plimsoll) que indica el calat autoritzat d’un vaixell.

Radiació solar[modifica]

La radiació solar pot actuar de manera positiva sobre un vaixell però també provoca efectes negatius.

Escalfament de les àrees fosques[modifica]

En vaixells destinats a navegar en zones tropicals són convenients les pintures blanques o clares. Les cobertes de fusta d’iroko (més clares) són preferibles a les de fusta de teca (més fosques i que s’escalfen més sotmeses als raigs del sol). Hi ha documentació en contra d'aquesta afirmació.[72]

Degradació de peces de fusta envernissades[modifica]

Els raigs UVA traspassen els vernissos parcialment transparents i degraden la fusta per sota del vernís. Destruïda la fusta, la capa de vernís es desenganxa i provoca bombolles que es trenquen. La fusta desprotegida s’ennegreix. Els millors vernissos marins incorporen filtres que dificulten el pas dels raigs UVA.[73]

Energia solar[modifica]

Hi ha moltes maneres d’aprofitar la radiació solar. Des la pràctica i econòmica “dutxa solar” (un simple dipòsit flexible de color negre que permet que el sol escalfi l’aigua continguda) fins a les “veles solars” (panells fotovoltaics flexibles que poden adaptar-se a les veles), passant pels panells per a carregar les bateries d’un vaixell. Hi ha molts vaixells elèctrics (o híbrids) amb propulsió solar.

Vaixells amb propulsió mecànica[modifica]

Els vaixells de vapor o propulsats per motors disposen d’instruments propis, relacionats directament amb el sistema de propulsió. La lectura d’aquests instruments por ser directa (per exemple la de manòmetres i visors de nivell) o transmesa a distància emprant un sistema repetidor. En casos crítics, a més d’una alarma acústica hi pot haver una alarma visual (sovint un pilot vermell intermitent) que recorda la necessitat de consultar la pantalla o esfera indicadora afectada i adoptar mesures correctores. </ref>

Referències[modifica]

  1. «Institut d'Estudis Catalans» (en català).
  2. Mills, W.J.. Exploring Polar Frontiers: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, 2003, p. 537. ISBN 978-1-57607-422-0. 
  3. Mathew, K.M.. History of the Portuguese Navigation in India, 1497-1600. Mittal Publications, 1988, p. 11. ISBN 978-81-7099-046-8. 
  4. Garnault, E.; Pouriau, A. Les instruments de précision de physique et de navigation et les appareils météorologiques enregistreurs (en francès). Eugène Lacroix, 1878, p. 7. 
  5. Robinson, J. Old-Time Nautical Instruments. Good Press, 2021, p. 18. 
  6. Dunn, R. Navigational Instruments. Bloomsbury Publishing, 2016, p. 52. ISBN 978-1-78442-144-1. 
  7. «Institut d'Estudis Catalans» (en català).
  8. Johannes (de Sacrobosco.). Sphaera mundi, 1501, p. 32–. 
  9. Ferran Soldevila. Les quatre grans croniques: Llibre dels feits del rei En Jaume. Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 142–. ISBN 978-84-7283-901-4. 
  10. Jaime I (Rey de Aragón); Mariano Flotats Historia del rey de Aragon, don Jaime I, el conquistador. Imprenta y lib. de la Sra. Viuda é Hijos de Mayol, 1848, p. 83–. 
  11. Carlos Eduardo Cuevas Daza. La historia de Mallorca a través de sus personajes. Punto Rojo Libros S.L., 24 setembre 2019, p. 18–. ISBN 978-84-18074-13-4. 
  12. Lullus, R. Raymvndi Lvlli Opera Ea Qvae Ad Adinventam Ab Ipso Artem Vniversalem, Scientiarvm Artivmqve omnium breui compendio, firmaque memoria apprehendendarum, locupletissimaque vel oratione ex tempore pertractandarum, pertinent: Vt Et In Eandem Qvorvndam Interpretum scripti commentarij ... edita sunt : Accessit Index ... (en la). Zetzner, 1600, p. 570. 
  13. Díaz, D.M.. Lecciones de navegación ó Principios necesario a la ciencia del piloto (en castellà). en la imprenta de Sancha, 1801, p. 442. 
  14. Algue, P.P.F.F.J.. LA METEOROLOGIA, 1894, p. 98. 
  15. Report ...: To the President .... U.S. Government Printing Office, 1901, p. 328-331. 
  16. ReL, J. M. Carrera /. ««Padre Huracán», el jesuita español que investigó en Cuba cómo predecirlos y salvó miles de vidas» (en castellà), 05-03-2021.
  17. Cardwell, J. Sailing Big on a Small Sailboat. Sheridan House, 1997, p. 154. ISBN 978-1-57409-007-9. 
  18. Mackenzie, W. A Practical treatise on the diseases of the eye. Longman, Brown, Green & Longman, 1854, p. 906. 
  19. Cardwell, J. Sailing Big on a Small Sailboat. Sheridan House, 1997, p. 140. ISBN 978-1-57409-007-9. 
  20. Kimball, J. Physics of Sailing. CRC Press, 2009, p. 254. ISBN 978-1-4200-7377-5. 
  21. Yachting (en nl), p. 70. 
  22. «Choosing sunglasses for sailing and boating», 22-08-2017.
  23. Meyer, A. Sailing trips with Captain Sailnator. CreateSpace Independent Publishing Platform, 2015, p. 27. ISBN 978-1-5116-8764-5. 
  24. Dornan, P. Diving Stations: The Story of Captain George Hunt and the Ultor. Pen & Sword Books, 2013, p. 8. ISBN 978-1-84468-228-7. 
  25. Stickland, Katy. «Is red light at night best?», 10-01-2020.
  26. Johnson, D.A.. U.S. Lake Survey Nautical Charts: The Influence of Tradition. Michigan State University. Department of Geography, 1982. 
  27. Wiseman, J. MANUAL DE SUPERVIVENCIA DEL SAS, EL (Color). Paidotribo, 2007, p. 510. ISBN 978-84-8019-653-6. 
  28. «How to Use a Signal Mirror», 24-05-2013.
  29. Stewart, C. Survival Hacks: Over 200 Ways to Use Everyday Items for Wilderness Survival. Adams Media, 2016, p. 214. ISBN 978-1-4405-9334-5. 
  30. Stewart, C. 365 Essential Survival Skills: Knowledge That Will Keep You Alive. Penguin Publishing Group, 2016, p. 191. ISBN 978-1-4402-4730-9. 
  31. Evans, J.; Manley, P.; Smith, B. The Sailing Bible: The Complete Guide for All Sailors from Novice to Experienced Skipper 2nd edition. Bloomsbury Publishing, 2018, p. 1087. ISBN 978-1-4729-4955-4. 
  32. «Material obligatorio para embarcaciones deportivas» (en castellà), 29-04-2013.
  33. Egan, J. 1000 Out-of-this-World Facts About Space. LULU COM, 2015, p. 133. ISBN 978-1-326-46723-4. 
  34. Villalba, F.M.. Alcorcón: historia, literatura, leyenda (en castellà). El autor, 1977. ISBN 978-84-400-1718-5. 
  35. Moore, P. The Amateur Astronomer (en francès). Cambridge University Press, 1990, p. 152. ISBN 978-0-521-34511-8. 
  36. Furlan, W.D.; Corral, M.M.; Martí, A.P.; Tortosa, G.S.. Instrumentos ópticos y optométricos: Teoría y prácticas (en castellà). Publicacions de la Universitat de València, 2011, p. 123. ISBN 978-84-370-8361-2. 
  37. «M25E Gyro-Stabilized Binoculars».
  38. Evans, J.; Smith, B.; Manley, P. The Sailing Bible: The Complete Guide for All Sailors from Novice to Experienced Skipper. A&C Black, 2009, p. 257. ISBN 978-1-4081-0249-7. 
  39. Wabiszewski, Captain Cody. «27 Best Waterproof Marine Binoculars - Review by Captain Cody», 03-01-2021.
  40. «A Guide To Choosing Sailing Binoculars», 08-02-2021.
  41. United States. Bureau of Naval Personnel. Opticalman 3 & 2 (en hu). U.S. Government Printing Office, 1970, p. 274. 
  42. «Image Stabilized Binoculars».
  43. Boating, p. 6-PT28. 
  44. Sleight, S. Sailing Essentials: All You Need to Know When You're at Sea. Dorling Kindersley Limited, 2013, p. 172. ISBN 978-0-241-51689-8. 
  45. Kenyon, I.R.. The Light Fantastic: A Modern Introduction to Classical and Quantum Optics. Oxford University Press, 2008, p. 92. ISBN 978-0-19-856645-8. 
  46. Presley, I.; D'Andrea, F.M.. Assistive Technology for Students who are Blind Or Visually Impaired: A Guide to Assessment. AFB Press, 2009, p. 29. ISBN 978-0-89128-890-9. 
  47. di vascello De Simone, G. Nuovo trattato di navigazione, d'astronomia e di meteorologia ad uso degli uffiziali della marina commerciale compilato su' trattati del Poderoso, Labrosse, Caillet, Dubois, Norie ed altri per cura del luogotenente di vascello della regia marina De Simone Giuseppe (en it). presso G. Casella, 1872, p. 138. 
  48. Madden, A. More Sail Trim: A Second Anthology of Articles Concerning Efficiency in Sailing. Sail Books, 1979. ISBN 978-0-914814-18-4. 
  49. «Pen duick ii» (en francès).
  50. «The Fleet Type Submarine».
  51. Moorhouse, R. First to Fight: The Polish War 1939. Random House, 2019, p. 33. ISBN 978-1-4735-4822-0. 
  52. Sterling, C.H.. Military Communications: From Ancient Times to the 21st Century. ABC-CLIO, 2008, p. 17. ISBN 978-1-85109-732-6. 
  53. Bouillet, A.; Hachette, L. Les tragédies d'Eschyle (en francès). Librairie de L. Hachette et Cie, 1865, p. 39. 
  54. Paluzie Borrell, Antonio. Astronomia : explorando el universo (en castellà). Barcelona: R. Sopena, 1979, p. 70. ISBN 84-303-0746-X. 
  55. «Vista de El sistema de senyals de la torre de Montjuïc» (en català).
  56. Banchero, G. Genova e le due riviere (en it). L. Pellas, 1846, p. 683. 
  57. Tausch, P. Istoria apologetica della prodigiosa imagine di Maria Santissima di Montenero ... Terza edizione ... accresciuta dall'autore (en it), 1846, p. 78. 
  58. Pérez, Sandra Sáenz-López «Las voces silenciosas de las torres de señales: un sistema de comunicación mediterráneo ahora perdido» (en castellà). Anales de Historia del Arte, Extra, 25-01-2012, pàg. 323–337. ISSN: 1988-2491.
  59. de Montpalau, A.C.. Memorias Historicas Sobre La Marina Comercio Y Artes De La Antigua Ciuidad De Barcelona (en castellà). En La Imprenta De D. Antonio De Sancha, 1779, p. 52. 
  60. Rerum Italicarum scriptores ab anno aerae christianae quingentesimo ad millesimumquingentesimum, quorum potissima pars nunc primum in lucem prodit ex Ambrosianae, Estensis, aliarumque insignium bibliothecarum codicibus. Ludovicus Antonius Muratorius ... collegit, ordinavit, & praefationibus auxit, nonnullos ipse, alios vero Mediolanenses Palatini socii ... Cum indice locupletissimo. Tomus primus [-vigesimusquintus]: 23 (en la), 1733, p. 247. 
  61. de Capmany Surís y de Montpalau, A.; Imprenta Real (Madrid) Antiguos tratados de paces y alianzas entre algunos reyes de Aragón y diferentes principes infieles de Asia y Africa desde el siglo XIII hasta el XV: copiados con órden de S.M. de los originales registros del ... Archivo de la Corona de Aragón (en castellà). Imprenta Real, 1786, p. 1-PA87. 
  62. Great Britain. Admiralty; Perrin, W.G.. Nelson's Signals: The Evolution of the Signal Flags. H.M. Stationery Office, 1908. 
  63. «Full text of "Signals and instructions, 1776-1794, with addenda to vol. xxix"», 27-10-2021.
  64. et, A.E.O.. Classica Boliviana V. Actas del V Encuentro Boliviano de Estudios Clásicos (en castellà). Plural editores, p. 48. ISBN 978-99954-1-360-6. 
  65. F. Javier de Salas. Marina Espanola de la Edad Media, 1864, p. 531–. 
  66. Johan I D'Arago. Institut d'Estudis Catalans. GGKEY:8CXSF5T5A0D. 
  67. Elena Varela Merino. Los galicismos en el español de los siglos XVI y XVII. Editorial CSIC - CSIC Press, 2009, p. 661–. ISBN 978-84-00-08784-5. 
  68. Vegecio. Instituciones militares. impreso en casa de Juaquin Ibarra, 1764, p. 262–. 
  69. ARCHAEOLOGICAL EVIDENCE FOR SHIP EYES:AN ANALYSIS OF THEIR FORM AND FUNCTION. A Thesis by TROY JOSEPH NOWAK.
  70. Hornell, J. Water Transport. Cambridge University Press, 2015, p. 287. ISBN 978-1-107-47536-6. 
  71. Forest Products Laboratory (U.S.). Wood: A Manual for Its Use in Wooden Vessels. U.S. Government Printing Office, 1948, p. 208. 
  72. Flexner, B. Understanding Wood Finishing: How to Select and Apply the RIght Finish. Fox Chapel Publishing, 2010, p. 633. ISBN 978-1-60765-416-2. 
  73. «BLACK PEARL, the most sustainable yacht sailing the oceans at this time.», 30-04-2020.

Vegeu també[modifica]