Òxid d'etilè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de compost químicÒxid d'etilè
Ethylene-oxide-3D-vdW.png
Substància compost químic, Liquido i carcinògen ocupacional
Massa molecular 44,026 uma
Estructura química
Fórmula química C₂H₄O
Ethylene-oxide-2D-skeletal.svg
SMILES canònic
Model 2D
C1CO1
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 0,82 g/cm3 (50 °F)
Índex de refracció 1,35965
Punt de fusió -171 °F
Punt d'ebullició 51 °F
Entalpia estàndard de formació -51,04 KJ/mol
Pressió de vapor 1,46 atm
Perills
Límit inferior d'explosivitat 3 %
Límit superior d'explosivitat 100 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 0,18 mg/m3 (10 h, sense valor)
1,8 mg/m3 (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre 9 mg/m3
Punt d'inflamabilitat -20 °F
IDLH 1.440 mg/m3
Codi NFPA de salut 3
Codi NFPA de foc 4
Codi NFPA de reactivitat 3
Identificadors
CAS 75-21-8
InChIKey IAYPIBMASNFSPL-UHFFFAOYSA-N
PubChem 6354
RTECS KX2450000
AEPQ 200-849-9
ChEBI 27561
KEGG D03474
ChemSpider 6114
ChEMBL CHEMBL1743219
UNII JJH7GNN18P
ZVG 12000
Infocard ECHA 100.000.773
HMDB HMDB31305
DSSTOX DTXSID0020600
RxNorm CUI 1368154
Beilstein 102378
Modifica dades a Wikidata

L'òxid d'etilè o oxiran (en anglès:Ethylene oxide o oxirane), és el compost orgànic amb la fórmula química C
2
H
4
O
. És un èter cíclic (un èter cíclic consta d'un alcà amb un àtom d'oxigen enllaçat a dos àtoms de carboni de l'alcà formant un anell). L'oxiran és un gas incolor inflamable a la temperatura d'una habitació, té una olor dolça i és l'epòxid més senzill. Per la seva estructura particular participa fàcilment en moltes reaccions d'addició, per exemple obrint el seu anell i polimeritzant fàcilment. L'òxid d'etilè és isomèric amb acetaldehid i amb alcohol vinílic

Encara que és una matèria primera vital amb moltes aplicacions, és ell mateix una substància molt perillosa, és inflamable, carcinogènic, mutagènic, irritant i un gas anestèsic.[1]

Es produeix industrialment per oxidació de l'etilè. Es fa servir com component principal en les armes termobàriques[2][3] therefore, it is commonly handled and shipped as a refrigerated liquid.[4]

El primer a informar de l'òxid detilè va ser el químic Charles-Adolphe Wurtz l'any 1859[5] ell el va preparar tactant 2-cloroetanol amb hidròxid de potassi:

Cl–CH2CH2–OH + KOH → (CH2CH2)O + KCl + H2O

.[6]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. McKetta, John J. and Cunningham, William A.. Encyclopedia of Chemical Processing and Design. 20. CRC Press, 1984, p. 309. ISBN 0-8247-2470-4. 
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta e1
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta e2
  4. Rebsdat, Siegfried and Mayer, Dieter (2005) "Ethylene Oxide" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry Wiley-VCH, Weinheim, doi:10.1002/14356007.a10_117
  5. Wurtz, A. «Sur l'oxyde d'éthylène». Comptes rendus, 48, 1859, pàg. 101–105.
  6. «Part I. Structure and properties of ethylene oxide. Features of the reactivity of ethylene oxide and the structure of its molecules». A: Zimakov, P.V. and Dyment, O. H.. Ethylene oxide. Khimiya, 1967, p. 15–17. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òxid d'etilè Modifica l'enllaç a Wikidata