Ós bru de Sitka

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuÓs bru de Sitka
Ursus arctos sitkensis Modifica el valor a Wikidata
Sitka brown bear.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaUrsidae
GènereUrsus
EspècieUrsus arctos
SubespècieUrsus arctos sitkensis Modifica el valor a Wikidata
Merriam, 1896

L'ós bru de Sitka o ós de les illes ABC (Ursus arctos sitkensis) és una subespècie o població d'ós bru que resideix al sud-est d'Alaska i es troba exclusivament a les illes Admiralty, Baranof i Chichagof d'Alaska, col·loquialment conegudes com les illes ABC i que formen part de l'arxipèlag Alexander. S'estima que només a l'illa Admiralty viuen més de 1.500 exemplars, la densitat més alta d'Amèrica del Nord i una de les més elevades del planeta. De fet el nom d'aquesta illa, en la llengua dels tlinglit, significa "fortalesa d'óssos".[1] Aquesta població d’ós bru té una estructura genètica única, que els relaciona no només amb els óssos bruns, sinó també amb els óssos polars.[2] El seu hàbitat es troba dins del Bosc Nacional de Tongass, on hi predomina el bosc temperat humid.

Morfologia[modifica]

Els óssos de les illes ABC tenen l’aspecte de l’ós bru típic de la península d’Alaska, que inclou pell del color de xocolata amb llet (tot i que pot variar del ros al negre), gepa prominent a l'esquena i una gran mida.[3] Aquests óssos també presenten un rostre lleugerament desgastat i unes llargues urpes davanteres. Els mascles adults pesen de mitjana entre 195-390kg i les femelles adultes entre 95-205 kg. L’alçada dels adults varia de mitjana entre 90 i 110 cm a la creu.

Habitat[modifica]

Com que aquests óssos resideixen al Bosc Nacional de Tongass, depenen d’espècies que es troben en l’ecosistema de bosc temperat humid del Pacífic. Dues de les espècies d’arbres habituals del seu habitat són l’avet Sitka (Picea sitchensis) i la Tsuga del Pacífic (Tsuga heterophylla)

Dieta[modifica]

Els ossos de les illes ABC depenen d’una dieta de flora i fauna diversa que és endèmica de la regió. Per a la flora, això inclou herbes, bulbs, baies com els salmonberries i els nabius; i bolets. Per a la fauna, això inclou animals com talpons, ratolins, esquirols i el salmó.

Comportament[modifica]

Els óssos bruns de Sitka solen ser criatures solitàries, excepte en zones amb abundants fonts d’aliment. Les zones amb una gran quantitat de productes bàsics de la seva dieta poden atraure grups nombrosos d'óssos. Els exemplars sub-adults assoleixen la maduresa sexual de mitjana a l’edat de quatre a set anys, i l’aparellament es produirà entre maig i juliol. La hibernació es produeix entre els mesos d’octubre i abril, o fins al juny com a molt tard. Les femelles ambarassades donen a llum dos o tres cadells de mitjana al cau al gener o al febrer. Els ossalls romanen amb la mare fins als tres anys, com a màxim, temps durant el qual aquesta no torna a quedar-se embarassada.[4]

Relació amb els óssos polars[modifica]

Aquest ós bru conserva tots els atributs físics i de comportament associats a l’ós bru, tot i que porten ADN mitocondrial que mostra una coincidència més propera als óssos polars que als óssos bruns[5]. Aquesta és una constatació a la que s'ha arribat arran d'un seguit d'estudis:

Estudis[modifica]

1982-1996[modifica]

Es realitza un estudi sobre la filogeografia de les subespècies d'óssos bruns que hi ha a Alaska. L'estudi demostra que no hi ha un flux recent de gens de l'illa Admiralty cap a cap altra illa ni cap a terra ferma. La investigació va començar el 1982, quan es van equipar ossos d'aquesta illa amb collarets per al seu seguiment. Es va poder demostrar que aquests óssos no van abandonar l'illa durant el temps que durà l'estudi. Es creu que això està relacionat amb els forts corrents marins existents al voltant de l'illa que impedeixen que els óssos nedin a masses terrestres properes. L'estudi també apunta la possibilitat de que els óssos arribessin a l'illa cercant refugi durant l'últim màxim glacial (en anglès, Last Glacial Màximum - LGM), quan el gel cobria gran part de la costa del Pacífic. Es creu que certes poblacions d'óssos bruns només existien a les illes ABC.[6]

2011[modifica]

Es realitza un estudi sobre la hibridació matrilineal de l’ós polar en relació amb el llinatge irlandès.[7] L'estudi utilitza la població de les illes ABC per donar suport a les seves hipòtesis. Les comparacions demostren que a Irlanda i a les illes ABC hi havia óssos polars durant el LGM, però probablement a Irlanda no hi havia un hàbitat adequat. Les dades isotòpiques dels ossos mostren que els óssos irlandesos tenien una dieta terrestre més similar a la dels ossos bruns del plistocè tardà d’Alaska, que no a la dieta marina dels óssos polars.[8] Així es demostra que els óssos irlandesos tenen ascendència comuna amb els óssos polars i els ossos de les illes ABC.

2012[modifica]

Un estudi internacional liderat per la Penn State University i la Universitat de Buffalo estima que els óssos polars es van separar dels ossos bruns fa entre 4 i 5 milions d’anys. Això hauria estat degut als canvis climàtics, que incloïen els períodes glacials. També s’han documentat híbrids a les illes del mar de Beaufort, a l’Àrtic del Canadà Es tracta d’una zona on la distribució dels ossos polars es superposa a la dels óssos bruns. Les dades es van recopilar utilitzant tot el genoma de tres ossos bruns i un ós negre en comparació amb un ós polar modern i un altre amb una antiguitat estimada de 120.000 anys.[9] Les dades mostren que els óssos bruns i els óssos polars estaven aïllats al mateix temps en què els óssos negres es convertien en una espècie diferenciada. Els óssos bruns i els óssos polars van continuar aïllats durant un llarg període de temps, suposadament a causa de la presència del gel, abans que els canvis recents permetessin que els óssos polars i els óssos bruns es creuessin de nou.[10] S'estima que els ossos polars i els ossos bruns van començar a creuar-se de nou fa uns 160.000 anys. L’estudi demostra que les estimacions anteriors que apuntaven que els óssos polars existeixen des de fa només 600.000 anys són incorrectes i que, de fet, això hauria succeït molt abans, fa quatre o cinc milions d’anys. Aquesta anàlisi, en particular, va descobrir més semblances genètiques entre els óssos polars i els óssos bruns de les illes ABC. Això indica que l’estudi dels óssos de les illes ABC també és important per entendre l’evolució de l’ós polar.

2013[modifica]

Les investigacions de Beth Shapiro, professora associada de la Universitat de Califòrnia, a Santa Cruz, mostren que al voltant del 6,5% dels cromosomes X dels óssos de les illes ABC provenen d’óssos polars, en contrast amb l’1% dels genomes dels ossos de les illes ABC que contenen ADN d'ós polar. L'estudi es va dur a terme amb set ossos polars, dos ossos bruns i un ós negre per recollir al·lels ancestrals. Basant-se en la simulació de diversos escenaris, l’equip d'investigació va concloure que els óssos de les illes ABC descendeixen d’ossos polars que es van convertir gradualment en óssos bruns mitjançant la hibridació d'óssos bruns mascles que es dispersaven de la terra continental cap a les illes d’Alaska.[5] Es creu que l'ADN actual provinent d'ós polar es deu a un contingent d'óssos polars que va quedar varat al sud-est d'Alaska al final de l'última era glacial, a causa de la regressió del gel. La hibridació es produiria amb l'entrada progressiva d'óssos bruns mascles, que amb el desgel també estarien expandint-se cap a noves terres. Haurien arribat nedant fins a les illes i acabarien aparellant-se amb les ósses polars.[2] L'estudi demostra que els episodis de flux de gens entre ossos polars i ossos bruns només es van produir en poblacions aïllades, sense afectar el conjunt de la població d'ossos polars, en comparació amb la hipòtesi prèvia de la hibridació anterior que especulava sobre la incorporació de gens d'óssos bruns en la genètica de tots els óssos polars.[5]

Estudis previs han demostrat que els óssos bruns de les illes ABC són els descendents d'óssos polars femelles i óssos bruns mascles. Els investigadors d’aquest estudi presenten un model que els deriva d’una població d’óssos polars que va quedar varada després del darrer període glacial, quan els óssos bruns van migrar a l’illa i es van creuar, restant el fenotip i el genotip d’aquests óssos principalment com a ós bru. L’equip de recerca planteja la hipòtesi que aquest pot ser un resultat comú a causa del canvi climàtic o quan una espècie aïllada és envaïda per una espècie externa capaç de formar híbrids. Els resultats finals mostren que els óssos polars no tenen evidència d’ascendència d’ós bru en els seus gens, mentre que els óssos de les illes ABC mostren una ascendència clara de gens d’ós polar.[5] Les restes fòssils del LGM assenyalen que no hi havia un hàbitat adequat per a l'ocupació d'óssos bruns durant aquest temps, inclosa la zona en la qual habiten actualment.[5] [11][12] Tanmateix, els fòssils d'aquesta zona mostren una concentració de mamífers marins, especialment foques anellades, que són un aliment bàsic de la dieta dels óssos polars.[13]

Amenaces[modifica]

El conflicte amb els éssers humans és un element bàsic pertorbador de la demografia de l'espècie. El conflicte pot incloure óssos que entren en nuclis habitats o que amenacen caçadors a les illes. Altres possibles pertorbacions inclouen el canvi climàtic. Com demostra aquesta subespècie d’ós bru, el canvi climàtic pot tenir un efecte en l’espècie en general.[5]

Referències[modifica]

  1. «Admiralty Island: “Fortress of the Bears”» (en anglès). NASA Earth Observatory, 09-08-2019. [Consulta: 17 octubre 2020].
  2. 2,0 2,1 Stephens, Tim. «DNA Study Clarifies Relationship Between Polar Bears and Brown Bears». Universitat de Califòrnia Newscenter, 14-03-2013. [Consulta: 1r agost 2017].
  3. Rozell, Ned.. «The Brown Bear: Father of the Polar Bear». Alaska Science Forum, 05-12-1996. Arxivat de l'original el 2012-06-29. [Consulta: 1r agost 2017].
  4. «Bear Conservation UK». fourdirections.webspace.virginmedia.com. Arxivat de l'original el 5 desembre 2014.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Cahill, J. A.; Green, R. E.; Fulton, T. L.; Stiller, M.; Jay, F.; Ovsyanikov, N (2013) «"Genomic Evidence for Island Population Conversion Resolves Conflicting Theories of Polar Bear Evolution"». PLoS Genetics, 9.
  6. Talbot, Sandra L.; Shields, Gerald F. Molecular Phylogenetics and Evolution, 5, 3, 1996, pàg. 477–494. DOI: 10.1006/mpev.1996.0044. PMID: 8744762.
  7. Edwards; et al (2011) «[doi:10.1371/journal.pgen.1003345 Ancient Hybridization and an Irish Origin for the Modern Polar Bear Matriline]». Current Biology, 21, pàg. 1251–8. DOI: 10.1016/j.cub.2011.05.058. PMC: 4677796. PMID: 21737280.
  8. Barnes, I.; Matheus, P.; Shapiro, B.; Jensen, D.; Cooper, A. (2002) «Dynamics of Pleistocene population extinctions in Beringian brown bears». Science, 295, 5563, pàg. 2267–2270. DOI: 10.1126/science.1067814. PMID: 11910112.
  9. Parry, Wynne. «Ancient Warming May Have Reunited Polar and Brown Bears, for a Bit». Live Science, 23-07-2012. [Consulta: 1r agost 2017].
  10. Hsu, Charlotte. «Polar Bear Evolution Tracked Climate Change, New DNA Study Suggests». Penn State. Eberly College of Science, 23-07-2012. [Consulta: 1r agost 2017].
  11. Carrara, P. E.; Ager, T. A.; Baichtal, J. F. Canadian Journal of Earth Sciences, 44, 2007, pàg. 229–244. DOI: 10.1139/e06-081.
  12. Heaton, T. H.; Talbot, S. L.; Shields, G. F. Quaternary Research, 46, 1996, pàg. 186–192. DOI: 10.1006/qres.1996.0058.
  13. Heaton, T. H.; Grady, F. (2003) «The Late Wisconsin vertebrate history of Prince of Wales Island, southeast Alaska".». Schubert, B. W.; Mead, J. I.; Graham R. W. (eds.). Ice Age Cave Fauna of North America. Indiana University Press, pàg. 17–53. ISBN 978-0-253-34268-3..

Enllaços externs[modifica]