Úglitx

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaÚglitx
Углич (ru) Modifica el valor a Wikidata
Flag of Uglich (en) Coat of Arms of Uglich (Yaroslavl oblast).png
Flag of Uglich (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Building of City Duma in Uglich.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 57° 32′ N, 38° 20′ E / 57.53°N,38.33°E / 57.53; 38.33
EstatRússia
Provínciaprovíncia de Iaroslavl
Districte municipalUglichsky District (en) Tradueix
Assentament urbàQ21195964 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total32.057 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.187,3 hab/km²
Geografia
Superfície27 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud120 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació937 (Gregorià)
Identificador descriptiu
Codi postal152610 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic48532 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO78646101001 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO78420000000 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webgoroduglich.ru Modifica el valor a Wikidata

Úglitx -Углич (rus)- és una ciutat de Rússia a la província de Iaroslavl. Es troba sobre el riu Volga, a 92 km (106 km per carretera) al nord-oest de Iaroslavl.

Úglitx és part de l'Anell d'Or de Rússia, format per diverses ciutats al voltant de Moscou. Té moltes obres arquitectòniques notables.

Història[modifica]

La primera menció escrita n'és de 1148, com a Úglitxe Pole, o 'camp de la cantonada', en referència al revolt del riu Volga on es troba la ciutat.

Úglitx va ser la seu d’un petit principat de 1218 a 1328, quan passaren al principat de Moscou. Com a ciutat fronterera de Moscòvia, diverses vegades hi van calar foc les tropes lituanes, tàrtares i el gran príncep de Tver.

El gran duc Ivan III de Moscou atorgà la ciutat al seu germà Andrei Bolxoi el 1462. Durant el govern d’aquest es van construir els primers edificis de pedra, com la catedral (reconstruïda el 1713), el monestir de la Intercessió (destruït pels bolxevics) i el palau de maó vermell del príncep (acabat el 1481 i encara dempeus).

Monestir de la Resurrecció

Durant el regnat d'Ivan el Terrible la ciutat passà al seu germà, Iuri. Els habitants de la ciutat van ajudar el tsar a capturar Kazan, mitjançant la construcció d'una fortalesa de fusta que fou transportada cap al sud pel riu Volga. El 1591 hi morí el tsarevitx, encara un infant, Dmitri Ivànovitx, en circumstàncies dubtoses; segons alguns morí d’epilèpsia i segons uns altres la seva mort va ser responsabilitat de Borís Godunov. Després d’aquesta mort canvià la dinastia russa, que després d’uns anys turbulents passà a la dinastia Romànov, els quals promogueren la canonització del tsarevitx i feren d'Úglitx un lloc de pelegrinatge, amb l'edificació d’una església (Sant Demetri de la Sang), allà on morí. La imatge del tsarevitx amb un ganivet a la mà passà a ser l’emblema de la ciutat.

A la ciutat hi havia una fàbrica de rellotges (els famosos rellotges Txaika); hi ha una fàbrica de cable de fibra òptica (de l'empresa francesa Nexans), una central hidroelèctrica i una estació de tren.

Galeria d'imatges[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Úglitx