Últim període glacial

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'últim període glàcial (en anglès:last glacial period i popularment conegut com a Ice Age) va ser el més recent període glacial dins l'actual edat del gel va tenir lloc durant els darrers anys del Plistocè, des de fa aproximadament 110.000 a 12.000 anys.[1]

Durant aquest període hi va haver diversos canvis entre l'avanç de les glaceres i la seva retirada. L'extensió màxima de la glaciació dins aquest darrer període glacial va ser fa uns 22.000 anys.

Des del punt de vista de l'arqueologia, va estar situat en els períodes del paleolític i mesolític. La retirada de les glaceres va permetre a grups d'asiàtics migrar a Amèrica i poblar-la.

Il·lustració del darrer període glacial durant el màxim glacial. Basat en: Crowley, Thomas J. «Ice age terrestrial carbon changes revisited». Global Biogeochemical Cycles, 9, 3, 1995, pàg. 377–389. DOI: 10.1029/95GB01107.


Glaciacions locals[modifica | modifica el codi]

Pinedale o glaciació de Fraser, Rocky Mountains, Estats Units[modifica | modifica el codi]

La glaciació Pinedale (Muntanyes Rocalloses centrals) o glaciació Fraser va ser la darrera de les glaciacions principals a aparèixer a les Muntanyes rocalloses (Rocky Mountains) dels Estats Units. La Pinedale va tenir lloc aproximadament fa entre 30.000 i 10,000 anys i la seva major extensió va ser fa entre 23,500 i 21.000 anys.[2] Aquesta glaciació va ser un poc diferent de la glaciació Wisconsin.[3]

Glaciació Wisconsin, Amèrica del Nord[modifica | modifica el codi]

La glaciació Wisconsinana va ser el darrer principal avanç de la glacera continental. En el punt àlgid de la glaciació el Pont de terra de Bering va permetre la migració de mamífers, incloent les persones a Amèrica del Nord des de Sibèria. També va formar els Grans Llacs d'Amèrica del Nord i en la retirada de les glaceres es va formar Long Island, Block Island, Cap Cod, Nomans Land, Martha's Vineyard, Nantucket, l'illa del Sable i l'Oak Ridges Moraine al sud d'Ontàrio, al Canadà.

Tahoe, Tenaya i Tioga, Sierra Nevada, USA[modifica | modifica el codi]

A la Sierra Nevada dels Estats Units, hi va haver tres períodes separats per un període càlid, des del més antic al més recent, Tahoe, Tenaya i Tioga.[4]

Glaciació de Groenlàndia[modifica | modifica el codi]

Al nord-oest de Groenlàndia la cobertura de gel màxima va arribar fa uns 114.000 anys i la cobertura de gel després d'això és similar a l'actual.[5] Segons les dades dels nuclis de gel durant aquest període a Groenlàndia el clima era més sec que l'actual.[6]

Glaciació Devensiana & Midlandiana a Gran Bretanya i Irlanda[modifica | modifica el codi]

El nom de Devensian glaciation es fa servir a Gran Bretanya mentre que a Irlanda es prefereix dir Midlandian. El nom Devensian deriva del llatí Dēvenses, que eren tribus que habitaven la conca del riu Dee (Dēva en llatí).[7]

Glaciació Weichseliana, Escandinàvia i nord d'Europa[modifica | modifica el codi]

Europa durant el darrer període glacial

S'han reconegut 8 interestadials en el Weichselian, incloent: l'Oerel, Glinde, Moershoofd, Hengelo i Denekamp; .[8][9] Durant el màxim glacial a Escandinàvia, només la part occidental de Jutlàndia estava lliure de gel i una gran part del Mar del Nord estava seca i connectava Jutlàndia amb Gran Bretanya. En el període següent al darrer interglacial abans de l'actual (Estadi Eemià), la costa de Noruega també estava lliure de gel.

Glaciació Würm, els Alps[modifica | modifica el codi]

Durant ele Würm, la Glacera Rhône cobria la totalitat de l'altiplà occidental de Suïssa. La Glacera Rhine està actualment molt estudiada..

Glaciació Mérida, Andes de Venezuela[modifica | modifica el codi]

Va tenir lloc durant el Plistocè tardà, la línia de neu estava uns 1200 m per sota de l'actual (3700 m). La zona glaciada de la Cordillera de Mérida va ser aproximadament de 600 km2.[10][11][12][13]

Glaciació Llanquihue, sud dels Andes[modifica | modifica el codi]

La glaciació Llanquihue pren el nom del Llac Llanquihue al sud de Xile. La glaciació es va estendre sobre els Andes des d'uns 35°S fins 55°S.[14]

Extensió màxima de la capa de gel a Antàrtida 21.000 anys BP

Glaciació antàrtica[modifica | modifica el codi]

Durant el darrer període glacial l'Antàrtida va estar ocupada per una gran capa de glaç, pràcticament com la d'avui dia.[15][16] La capa de gel a la part central est era més fina que l'actual.[17]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Clayton, Lee; Attig, John W.; Mickelson, David M.; Johnson, Mark D.; Syverson, Kent M. «Glaciation of Wisconsin». Dept. Geology, University of Wisconsin.
  2. «Brief geologic history». Rocky Mountain National Park.
  3. «Ice Age Floods». U.S. National Park Service.
  4. Ehlers & Gibbard 2004 II, Gillespie, Alan R.; Zehfuss, Paul H. «California». A: {{{títol}}}, p. 57. 
  5. Funder, Svend «Late Quaternary stratigraphy and glaciology in the Thule area, Northwest Greenland». MoG Geoscience, 22, 1990, pàg. 63.
  6. Johnsen, Sigfus J.; et al. «A "deep" ice core from East Greenland». MoG Geoscience, 29, 1992, pàg. 22.
  7. OED
  8. Behre, Karl-Ernst and van der Plicht, Johannes (1992) "Towards an absolute chronology for the last glacial period in Europe: radiocarbon dates from Oerel, northern Germany" Vegetation History and Archaeobotany 1(2): pp. 111–117 doi: 10.1007/BF00206091
  9. Davis, Owen K. (2003) "Non-Marine Records: Correlatiuons withe the Marine Sequence" Introduction to Quaternary Ecology University of Arizona web site, doi: 2003618-145735g
  10. Schubert, Carlos. «Glaciers of Venezuela». US Geological Survey (USGS P 1386-I), 1998.
  11. Schubert, C.; Valastro, S. «Late Pleistocene glaciation of Páramo de La Culata, north-central Venezuelan Andes» (PDF). Geologische Rundschau, 63, 2, 1974, pàg. 516–538. DOI: 10.1007/BF01820827.
  12. Mahaney, William C.; Milner, M.W., Kalm, Volli; Dirsowzky, Randy W.; Hancock, R.G.V.; Beukens, Roelf P. «Evidence for a Younger Dryas glacial advance in the Andes of northwestern Venezuela». Geomorphology, 96, 1–2, 01-04-2008, pàg. 199–211. DOI: 10.1016/j.geomorph.2007.08.002.
  13. Maximiliano, B.; Orlando, G.; Juan, C.; Ciro, S. «Glacial Quaternary geology of las Gonzales basin, páramo los conejos, Venezuelan andes».
  14. «South America during the last 150,000 years».
  15. Anderson, J. B.; Shipp, S. S.; Lowe, A. L.; Wellner, J. S.; Mosola, A. B. «The Antarctic Ice Sheet during the Last Glacial Maximum and its subsequent retreat history: a review». Quaternary Science Reviews, 21, 1–3, 2002, pàg. 49–70. DOI: 10.1016/S0277-3791(01)00083-X.
  16. Ehlers & Gibbard 2004 III, Ingolfsson, O. «Quaternary glacial and climate history of Antarctica». A: {{{títol}}}, p. 3–43. 
  17. Huybrechts, P. «Sea-level changes at the LGM from ice-dynamic reconstructions of the Greenland and Antarctic ice sheets during the glacial cycles». Quaternary Science Reviews, 21, 1–3, 2002, pàg. 203–231. DOI: 10.1016/S0277-3791(01)00082-8.

Biliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Últim període glacial Modifica l'enllaç a Wikidata