Ō no Yasumaro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaŌ no Yasumaro
Ono-Yasumaro.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 太安万侶 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort15 agost 723 Modifica el valor a Wikidata
Nara (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria del Japó Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor i historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGenmei Modifica el valor a Wikidata

Ō no Yasumaro (太安万侶, m. 11 d'agost de 723)[1] va ser un noble, cortesà i cronista japonès del període Nara, famós per ser el compilador del Kojiki, la crònica més antiga del Japó.

Biografia[modifica]

Es desconeix la seva data de naixement, hom ha afirmat que era fill d'Ō no Honchi, noble que havia participat a la guerra Jinshin (672).[1] Va ocupar alguns càrrecs de rang intermedi a la cort imperial, el 704 se li va atorgar el cinquè grau de rang inferior, i el 715 fou promogut al quart grau de rang inferior de la cort. L'any següent va ser nomenat uji-no-chōja, és a dir, en líder del seu clan.[2]

No obstant això, és més conegut per haver estat el compilador del Kojiki, un registre de la successió de la casa imperial japonesa i dels fets del passat, patrocinada per la mateixa monarquia.[2][1][3] L'obra va ser iniciativa de l'emperador Tenmu,[1] però no es va començar fins el novè mes del 711, quan la seva neboda i successora, l'emperadriu Genmei ordenà Yasumaro compilar-la.[2][4] Els que conté l'obra van ser recitats de memòria per un assistent de la cort anomenat Hieda no Are.[2] L'obra, que consta de tres capítols, va ser acabada i presentada a l'emperadriu el primer mes del 712.[2]

El prefaci del Kojiki, escrit un perfecte xinès clàssic, indica que Yasumaro era una persona versada i capaç d'escriure aquesta llengua en qualsevol moment. La cultura del període Nara estava influenciada profundament per la Xina i Corea; la llengua xinesa s'utilitza en tots els documents oficials i els llibres.[2] Tanmateix, en el cos principal de la crònica s'utilitzen sempre els caràcter xinesos però no sempre la llengua xinesa sinó la japonesa, en un esforç en registrar i preservar la forma primitiva de les històries i llegendes japoneses.[3] Per tant, per a Yasumaro escriure aquestes llegendes i registres en xinès hauria estat massa forçat i complicat, i va combinant el xinès i el japonès, utilitzant en el darrer cas la fonètica dels caràcters xinesos, alhora que fa anotacions per aclarir la pronunciació i el significat correctes.[2] Hom també afirma que, a banda de ser fidedigne a allò recitat, un altre possible motiu per utilitzar els caràcters xinesos d'aquesta manera era trobar una forma d'escriure la llengua japonesa, tot i que encara depenent de la tradició xinesa.[3] D'altra banda, diu que les paraules de Hieda no Are eren poc sofisticades, probablement perquè al segle VIII aquestes llegendes eren recitades d'una forma que resultava arcaica o antiquada.[4]

Uns anys més tard, el 720, va ser escollit per unir-se al príncep Toneri en la compil·lació del Nihon Shoki, la segona crònica més antiga del Japó.[2]

El 1979 es va trobar la seva tomba a una plantació de te prop de la ciutat de Nara.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «太安万侶» (en japonès). Kotobank. Asahi Shimbun. [Consulta: 15 novembre 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Hisamatsu, Sen'ichi. Biographical Dictionary of Japanese Literature (en anglès). Nova York: Kondasha International, 1977, p. 15-16. ISBN 0-87011-253-8. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Shirane, Haruo; Suzuki, Tom; Lure, David (eds.). The Cambridge History of Japanese Literature (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2006, p. 26-28. 
  4. 4,0 4,1 Seeley, Christopher. A History of Writting in Japan (en anglès). Leiden, Nova York, Copenhaguen i Colònia: E. J. Brill, 1991, p. 43. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ō no Yasumaro