Sa (kana)

Sa
	;
Caràcter	さ (hiragana) ; Unicode: 3055; ; サ (katakana) ; Unicode: 30B5; ; ｻ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF7B; ; ㋚ (katakana) ; Unicode: 32DA; ; 🈂 (katakana) ; Unicode: 1F202;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	さ i さ

En l'escriptura japonesa, els caràcters さ (hiragana) i サ (katakana)^[1] són dues mores que ocupen l'11a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre こ i し; i el 37è en el poema iroha, entre あ i き. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a l'esquerra), s'hi troba en la tercera columna (a la que dona nom, さ行, «columna SA») i la primera fila (あ段, «fila A»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[2]

El caràcter さ prové del kanji 左, mentre que サ prové de 散. Poden dur l'accent dakuten: ざ, ザ.

Romanització[modifica]

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[3] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:

さ, サ es romanitzen com a «sa»
ざ, ザ es romanitzen com a «za»

Escriptura[modifica]

	El caràcter さ s'escriu amb dos o tres traços: Traç horitzontal. Traç diagonal cap avall a la dreta, encara que quasi vertical, que talla el primer traç i acaba en una corba en forma de C. Sovint, aquest traç es divideix en dos: un per la línia diagonal i un altre per a la corba.
	El caràcter サ s'escriu amb tres traços: Traç horitzontal. Traç vertical curt que talla el primer traç. Traç vertical a la dreta del segon traç, que també talla el primer i acaba corbant-se cap a l'esquerra.

Altres representacions[modifica]

Sistema Braille:^[4]

●－
－●
－●

Alfabet fonètic: 「桜のサ」 (la «sa de sakura», on sakura és la flor de cirerer)
Codi Morse: －・－・－^[5]

Referències[modifica]

↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), octubre 2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), agost 2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia[modifica]

López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L’escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[2] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), octubre 2016.

[4] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[5] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), agost 2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]