(130) Electra
 (130) Electra .svg){kind=small} | |
|---|---|
.png) | |
| Tipus | asteroide  |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus G[1] |
| Descobert per | Christian Heinrich Friedrich Peters[1] |
| Data descobriment | 17 febrer 1873[1] , Observatori Litchfield[1] |
| Epònim | Electra |
| Cossos fills | |
| Dades orbitals | |
| Vegeu la posició actual | |
| Apoàpside | 3,77374 ua[2] |
| Periàpside | 2,47257 ua (arg (ω): 235,70518)[2] |
| Semieix major a | 3,12316 ua[2] |
| Excentricitat e | 0,20831[2] |
| Període orbital P | 2.015,99 d[2] |
| Anomalia mitjana M | 58,1137 ° (27 juny 2015)[2] |
| Inclinació i | 22,86796 °[2] |
| Longitud del node ascendent Ω | 145,40839 °[2] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Magnitud absoluta | 7,12[2] |
| Massa | 6,6 Eg |
| Albedo | 0,076 |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 2000130 |
| Sèrie | |
| « (129) Antígona • (131) Vala » | |
(130) Electra és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert el 17 de febrer de 1873 per Christian Heinrich Friedrich Peters des de l'observatori Litchfield de Clinton, Estats Units d'Amèrica. Va rebre el nom d'Electra, per un personatge de la mitologia grega.[3] Elektra orbita a una distància mitjana de 3,123 ua del Sol, podent allunyar-se fins a 3,773 ua. Té una inclinació orbital de 22,87° i una excentricitat de 0,2083. Triga 2.016 dies a completar una òrbita al voltant del Sol.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- «(130) Elektra» (en anglès). Minor Planet Center. [Consulta: 17 juny 2015].