(135) Hertha
.png) | |
| Descobriment | |
|---|---|
| Descobridor | Christian Heinrich Friedrich Peters |
| Data de descobriment | 18 febrer 1874 |
| Lloc de descobriment | Observatori Litchfield |
| Epònim | Hertha |
| Elements orbitals | |
| Excentricitat (e) | 0,20778453461745 |
| Semieix major (a) | 2,4279734533184 UA |
| Periheli (q) | 1,9234781192571 UA |
| Afeli (Q) | 2,9324687873796 UA |
| Període orbital (P) | 1.381,8608977562 dies |
| Inclinació (i) | 2,3058317434939 ° |
| Longitud del node ascendent (Ω) | 343,65674731429 ° |
| Argument periheli (ω) | 340,30909572184 ° |
| Anomalia mitjana (M) | 333,14971103046 ° |
| Característiques físiques | |
| Classe espectral | Asteroide de tipus M |
| Magnitud absoluta | 8,23 |
| Més informació | |
| Identificador JPL | 2000135 |
 | |
(135) Hertha és un asteroide del cinturó d'asteroides que va ser descobert el 18 de febrer de 1874 per Christian Heinrich Friedrich Peters des de l'observatori Litchfield de Clinton,als Estats Units d'Amèrica. Un altre nom de la deessa de la mitologia nòrdica Nerthus, és el que li dóna nom[1]
Situat a una distància mitjana de 2,428 ua del Sol, pot allunyar-se fins a 2,932 ua. Té una inclinació orbital de 2,306° i una excentricitat de 0,2077. Completa una òrbita al voltant del Sol 1.382 dies. Dóna nom a la família asteroidal de Herta.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Schmadel, Lutz D. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglés). 5ª, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ Benjoya, P. «A Classification of 6479 Asteroids Into Families by Means of the Wavelet Clustering Method» (en anglés). Astronomy and Astrophysics Supplement, 102, 1993, pàg. 25-55 [Consulta: 4 juliol 2015].
Enllaços externs[modifica]
- «(135) Hertha» (en anglés). Minor Planet Center. [Consulta: 17 juny 2015].
