(144) Vibilia
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Descobriment | |
|---|---|
| Descobridor | Christian Heinrich Friedrich Peters |
| Data de descobriment | 3 juny 1875 |
| Lloc de descobriment | Observatori Litchfield |
| Epònim |
Vibilia  |
| Elements orbitals | |
| Excentricitat (e) | 0,23475665629314 |
| Semieix major (a) | 2,6545127505606 UA |
| Periheli (q) | 2,0313482131515 UA |
| Afeli (Q) | 3,2776772879697 UA |
| Període orbital (P) | 1.579,7037550684 dies |
| Inclinació (i) | 4,808 ° |
| Longitud del node ascendent (Ω) | 76,430726398613 ° |
| Argument periheli (ω) | 293,4303664533 ° |
| Anomalia mitjana (M) | 49,824689245705 ° |
| Característiques físiques | |
| Classe espectral | Asteroide de tipus C |
| Magnitud absoluta | 7,91 |
| Més informació | |
| Identificador JPL | 2000144 |
 | |
(144) Vibilia és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides descobert el 3 de juny de 1875 per Christian Heinrich Friedrich Peters des de l'observatori Litchfield de Clinton, als Estats Units d'Amèrica, quan va tornar de l'expedició per observar el trànsit de Venus de 1874. Anomenat així per Vibilia, una deessa de la mitologia romana.[1]
Situat a una distància mitjana del Sol de 2,655 ua, i pot allunyar-se fins a 3,278 ua. Té una inclinació orbital de 4,807° i una excentricitat de 0,2349. Fa òrbita al voltant del Sol al cap de 1.580 dies.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Schmadel, Lutz D. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglés). 5ª, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
Enllaços externs[modifica]
- «(144) Vibilia» (en anglés). Minor Planet Center. [Consulta: 17 juny 2015].
