(144) Vibilia
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 (144) Vibilia | |
|---|---|
| Tipus | asteroide  |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus C[1] |
| Descobert per | Christian Heinrich Friedrich Peters[1] |
| Data descobriment | 3 juny 1875[1] , Observatori Litchfield[1] |
| Epònim | Vibilia |
| Dades orbitals | |
| Vegeu la posició actual | |
| Apoàpside | 3,27768 ua[2] |
| Periàpside | 2,03135 ua (arg (ω): 293,43037)[2] |
| Semieix major a | 2,65451 ua[2] |
| Excentricitat e | 0,23476[2] |
| Període orbital P | 1.579,7 d[2] |
| Anomalia mitjana M | 49,82469 ° (27 juny 2015)[2] |
| Inclinació i | 4,808 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 76,43073 °[2] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Magnitud absoluta | 7,91[2] |
| Albedo | 0,06 |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 2000144 |
| Sèrie | |
| « (143) Adria • (145) Adeona » | |
(144) Vibilia és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides descobert el 3 de juny de 1875 per Christian Heinrich Friedrich Peters des de l'observatori Litchfield de Clinton, als Estats Units d'Amèrica, quan va tornar de l'expedició per observar el trànsit de Venus de 1874. Anomenat així per Vibilia, una deessa de la mitologia romana.[3]
Situat a una distància mitjana del Sol de 2,655 ua, i pot allunyar-se'n fins a 3,278 ua. Té una inclinació orbital de 4,807° i una excentricitat de 0,2349. Fa òrbita al voltant del Sol al cap de 1.580 dies.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- «(144) Vibilia» (en anglés). Minor Planet Center. [Consulta: 17 juny 2015].