(152) Atala
Aparença
| Designació provisional | A875 VB |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus S |
| Descobert per | Paul-Pierre Henry |
| Data de descobriment | 2 novembre 1875 |
| Epònim | Atala (en) |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,39553 au |
| Periàpside | 2,87688 au (arg (ω): 59,21019) |
| Semieix major a | 3,1362 au |
| Excentricitat e | 0,08269 |
| Període orbital P | 2.028,64 d |
| Anomalia mitjana M | 295,66968 ° |
| Inclinació i | 12,1249 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 39,86293 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 58,964 km |
| Magnitud absoluta | 8,37 |
| Periode de rotació | 6,246 h |
| Albedo | 0,054 (albedo geomètrica) 0,257 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000152 |
| Sèrie | |
| « (151) Abundància | |
Atala és l'asteroide núm. 152 de la sèrie. Fou descobert el 2 de novembre del 1875 a París pels germans Paul Henry (1848-1905) i Prosper Henry, encara que el descobriment s'assignà a Paul. És un asteroide molt gran i fosc del cinturó principal. És del tipus D i està compost per carboni, silicats i probablement aigua gelada. El seu nom es deu a l'Atala, l'heroïna epònima de la novel·la d'en François-René de Chateaubriand (1768-1848) del 1801. Una ocultació estel·lar d'Atala fou observat des del Japó l'11 de març del 1994, així com d'altres posteriors com les recents del 7 de maig i el 30 de setembre del 2006.