Vés al contingut

(152) Atala

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic(152) Atala 
Designació provisionalA875 VB Modifica el valor a Wikidata
Tipusasteroide Modifica el valor a Wikidata
Grup de planetes menorscinturó d'asteroides Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (asteroide)Asteroide de tipus S Modifica el valor a Wikidata
Descobert perPaul-Pierre Henry Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment2 novembre 1875 Modifica el valor a Wikidata, Observatori de París Modifica el valor a Wikidata
EpònimAtala (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cos pareSol Modifica el valor a Wikidata
Època2025-11-21 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
 Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside3,39553 au Modifica el valor a Wikidata
Periàpside2,87688 au
(arg (ω): 59,21019) Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a3,1362 au Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,08269 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P2.028,64 d Modifica el valor a Wikidata
Anomalia mitjana M295,66968 ° Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i12,1249 ° Modifica el valor a Wikidata
Longitud del node ascendent Ω39,86293 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre58,964 km Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta8,37 Modifica el valor a Wikidata
Periode de rotació6,246 h Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,054 (albedo geomètrica)
0,257 (albedo geomètrica) Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL20000152 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
« (151) Abundància Modifica el valor a Wikidata • (153) Hilda Modifica el valor a Wikidata »

Atala és l'asteroide núm. 152 de la sèrie. Fou descobert el 2 de novembre del 1875 a París pels germans Paul Henry (1848-1905) i Prosper Henry, encara que el descobriment s'assignà a Paul. És un asteroide molt gran i fosc del cinturó principal. És del tipus D i està compost per carboni, silicats i probablement aigua gelada. El seu nom es deu a l'Atala, l'heroïna epònima de la novel·la d'en François-René de Chateaubriand (1768-1848) del 1801. Una ocultació estel·lar d'Atala fou observat des del Japó l'11 de març del 1994, així com d'altres posteriors com les recents del 7 de maig i el 30 de setembre del 2006.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]