(1566) Ícar
 | |
| Descobriment | |
|---|---|
| Descobridor | Wilhelm Heinrich Walter Baade |
| Data de descobriment | 27 de juny de 1949 |
| Lloc de descobriment | observatori Palomar |
| Altres designacions | 1949 MA |
| Epònim | Ícar |
| Classificació |
asteroide Apol·lo asteroide que creua l'òrbita de Mercuri, Venus, Mart |
| Elements orbitals | |
| Època 27 d'agost de 2011 (2455800,5 JD ) | |
| Excentricitat (e) | 0,82683789 |
| Semieix major (a) | 1,0779034528 UA |
| Periheli (q) | 0,18665203 UA |
| Afeli (Q) | 1,9691548727 UA |
| Període orbital (P) | 408,7598409 d (1,1191234523 a) |
| Velocitat orbital mitjana | km/s |
| Inclinació (i) | 22,82825 ° |
| Longitud del node ascendent (Ω) | 88,027986° |
| Argument periheli (ω) | 31,350320° |
| Anomalia mitjana (M) | 254,29362° |
| Característiques físiques | |
| Dimensions | 1,4 km |
| Massa | 2,9×1012 kg |
| Densitat | 2 ? g/cm³ |
| Gravetat superficial | 0,000 39 m/s² |
| Velocitat d'escapament | 0,000 74 m/s |
| Període de rotació | 0,094 71 d |
| Classe espectral | U[2] |
| Magnitud absoluta | 16,9 |
| Albedo | 0,4[1] |
| Més informació | |
| Identificador JPL | 2001566 |
 | |
(1566) Ícar és un asteroide Apol·lo (una subclasse dels asteroides propers a la Terra) que es caracteritza per estar, en el seu periheli, més proper al Sol que Mercuri. Creua les òrbites de Venus, Mart i el mateix Mercuri. El seu nom prové d'Ícar, un personatge de la mitologia grega, que va volar massa prop del Sol. Va ser descobert el 1949 per Walter Baade.
Ícar s'acosta considerablement a la Terra en intervals de 9, 19, o 38 anys. El 16 de juny de 1968 es va acostar a només 6,4 milions de kilòmetres (16 distàncies lunars) però aquesta proximitat no és freqüent. L'últim cicle va succeir el 1996, acostant-se a 15,1 milions de kilòmetres, gairebé 40 cops la distància de la Terra a la Lluna. El proper acostament s'espera per al 16 de juny de 2015, fins a 8,1 milions de kilòmetres.
En 1967, el professor Paul Sandorff de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts va donar als seus estudiants la tasca d'idear un pla per a destruir Ícar en cas que aquest emprengués un rumb de col·lisió amb la Terra. Aquest pla es coneix com a Projecte Ícar que va ser la base per a la pel·lícula de ciència-ficció Meteor (1979), amb Sean Connery.
Referències[modifica]
- ↑ Veeder, G. J. «Radiometry of near-earth asteroids». The Astronomical Journal, 97, 4, 1989, pàg. 1211–9. Bibcode: 1989AJ.....97.1211V. DOI: 10.1086/115064. PMID: 11538320.
- ↑ Darling, David J. The universal book of astronomy: from the Andromeda Galaxy to the zone of avoidance (en anglès). Wiley, 2005, p. 246. ISBN 0471265691.
