(1566) Ícar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'asteroide(1566) Ícar   
1566 Icarus orbit.gif
Descobriment
DescobridorWilhelm Heinrich Walter Baade
Data de descobriment27 de juny de 1949
Lloc de descobrimentObservatori Palomar modifica
Altres designacions1949 MA
EpònimÍcar modifica
Classificacióasteroide Apol·lo
asteroide que creua l'òrbita de Mercuri, Venus, Mart
Elements orbitals
Època 27 d'agost de 2011 (2455800,5 JD )
Excentricitat (e)0,82683789
Semieix major (a)1,0779034528 UA
Periheli (q)0,18665203 UA
Afeli (Q)1,9691548727 UA
Període orbital (P)408,7598409 d (1,1191234523 a)
Velocitat orbital mitjanakm/s
Inclinació (i)22,82825 °
Longitud del node
ascendent
(Ω)
88,027986°
Argument periheli (ω)31,350320°
Anomalia mitjana (M)254,29362°
Característiques físiques
Dimensions1,4 km
Massa2,9×1012 kg
Densitat2 ? g/cm³
Gravetat superficial0,000 39 m/s²
Velocitat d'escapament0,000 74 m/s
Període de rotació0,094 71 d
Classe espectralU[2]
Magnitud absoluta16,9
Albedo0,4[1]
Més informació
Identificador JPL2001566 modifica

(1566) Ícar és un asteroide Apol·lo (una subclasse dels asteroides propers a la Terra) que es caracteritza per estar, en el seu periheli, més proper al Sol que Mercuri. Creua les òrbites de Venus, Mart i el mateix Mercuri. El seu nom prové d'Ícar, un personatge de la mitologia grega, que va volar massa prop del Sol. Va ser descobert el 1949 per Walter Baade.

Ícar s'acosta considerablement a la Terra en intervals de 9, 19, o 38 anys. El 16 de juny de 1968 es va acostar a només 6,4 milions de kilòmetres (16 distàncies lunars) però aquesta proximitat no és freqüent. L'últim cicle va succeir el 1996, acostant-se a 15,1 milions de kilòmetres, gairebé 40 cops la distància de la Terra a la Lluna. El proper acostament s'espera per al 16 de juny de 2015, fins a 8,1 milions de kilòmetres.

En 1967, el professor Paul Sandorff de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts va donar als seus estudiants la tasca d'idear un pla per a destruir Ícar en cas que aquest emprengués un rumb de col·lisió amb la Terra. Aquest pla es coneix com a Projecte Ícar que va ser la base per a la pel·lícula de ciència-ficció Meteor (1979), amb Sean Connery.

Referències[modifica]

  1. Veeder, G. J. «Radiometry of near-earth asteroids». The Astronomical Journal, 97, 4, 1989, pàg. 1211–9. Bibcode: 1989AJ.....97.1211V. DOI: 10.1086/115064. PMID: 11538320.
  2. Darling, David J. The universal book of astronomy: from the Andromeda Galaxy to the zone of avoidance (en anglès). Wiley, 2005, p. 246. ISBN 0471265691.