(163) Erigone

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'asteroide(163) Erigone   
Descobriment
Descobridor Henri Joseph Anastase Perrotin
Data de descobriment 26 abril 1876
Lloc de descobriment Observatori de Tolosa de Llenguadoc
Altres designacions 1957 OT
Epònim Erígone i Erígone
Elements orbitals
Excentricitat (e) 0,19086834593789
Semieix major (a) 2,3671441498623 UA
Periheli (q) 1,9153312613816 UA
Afeli (Q) 2,8189570383431 UA
Període orbital (P) 1.330,256792677 dies
Inclinació (i) 4,813 °
Longitud del node
ascendent
(Ω)
160,16828357451 °
Argument periheli (ω) 298,25990662332 °
Anomalia mitjana (M) 171,80751358321 °
Característiques físiques
Classe espectral Asteroide de tipus C
Magnitud absoluta 9,47
Més informació
Identificador JPL 2000163
Modifica dades a Wikidata

(163) Erigone és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides descobert per Henri Joseph Anastase Perrotin des de l'observatori de Tolosa de Llenguadoc, a França, el 26 d'abril de 1876. Erigone, personatge de la mitologia grega és qui li dóna nom.[1] Erigone orbita a una distància mitjana del Sol de 2,367 ua, i pot allunyar-se fins a 2,819 ua i apropar-se fins a 1,915 ua. La seva excentricitat és 0,191 i la inclinació orbital 4,815°. Fa una òrbita al voltant del Sol en 1.330 dies.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Schmadel, Lutz D.. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglés). 5ª, 2003. ISBN 3-540-00238-3. 
  2. «(163) Erigone» (en anglés). Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 25 juliol 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: (163) Erigone Modifica l'enllaç a Wikidata