(172) Baucis
Aparença
| Designació provisional | A921 EE, A877 CA |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus S Asteroide de tipus L |
| Descobert per | Alphonse Borrelly |
| Data de descobriment | 5 febrer 1877 |
| Epònim | Baucis |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 2,65132 au |
| Periàpside | 2,10812 au (arg (ω): 359,19864) |
| Semieix major a | 2,37972 au |
| Excentricitat e | 0,11413 |
| Període orbital P | 1.340,87 d |
| Anomalia mitjana M | 8,29404 ° |
| Inclinació i | 10,04 ° 10,016 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 331,88918 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 62,43 km |
| Magnitud absoluta | 8,72 |
| Periode de rotació | 27,417 h |
| Albedo | 0,138 (albedo geomètrica) 0,1382 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000172 |
| Sèrie | |
| « (171) Ofèlia | |
(172) Baucis és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert per Alphonse Louis Nicolas Borrelly des de l'observatori de Marsella, França, el 5 de febrer de 1877. Baucis, un personatge de la mitologia grega és qui li dona nom.[1] Baucis orbita a una distància mitjana del Sol de 2,38 ua, i pot allunyar-se'n fins a 2,653 ua. La seva inclinació orbital és 10,03° i l'excentricitat 0,115. Completa una òrbita al voltant del Sol al cap de 1.341 dies.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Schmadel, Lutz D.. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglés). 5a edició, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
Enllaços externs
[modifica]- «(172) Baucis» (en anglés). Minor Planet Center. [Consulta: 23 juny 2015].