(189) Ftia
Aparença
| Designació provisional | A878 RA |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus S |
| Descobert per | Christian Heinrich Friedrich Peters |
| Data de descobriment | 9 setembre 1878 |
| Epònim | Ftia |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 2,54175 au |
| Periàpside | 2,3592 au (arg (ω): 169,29419) |
| Semieix major a | 2,45047 au |
| Excentricitat e | 0,03725 |
| Període orbital P | 1.401,11 d |
| Anomalia mitjana M | 129,2748 ° |
| Inclinació i | 5,18 ° 5,17306 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 203,27284 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 38,49 km |
| Magnitud absoluta | 9,38 |
| Periode de rotació | 22,346 h |
| Albedo | 0,231 (albedo geomètrica) 0,17 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000189 |
| Sèrie | |
| « (188) Menipe | |
(189) Ftia és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert el 9 de setembre de 1878 per Christian Heinrich Friedrich Peters des de l'observatori Litchfield de Clinton, Estats Units d'Amèrica. El nom pot haver-hi estat pres de Ftía, filla de Níobe, o de Ftía, amant d'Apol·lo, tots dos personatges de la mitologia grega.[1]
Phthia està situat a una distància mitjana de 2,45 ua del Sol, i pot allunyar-se'n fins a 2,541 ua. Té una excentricitat de 0,03708 i una inclinació orbital de 5,177°. Fa una òrbita completa al voltant del Sol als 1.401 dies.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Schmadel, Lutz D. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5a edició, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
Enllaços externs
[modifica]- «(189) Phthia» (en anglès). Minor Planet Center. [Consulta: 18 juny 2015].