(23) Thalia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'asteroide23 Thalia   
23Thalia (Lightcurve Inversion).png
Descobriment
DescobridorJ. R. Hind
Data de descobriment15 de desembre de 1852
Lloc de descobrimentObservatori George Bishop
Altres designacions1938 CL; 1974 QT2
EpònimTalia
ClassificacióCinturó principal
Elements orbitals
Època 14 juny 2006 (JD 2453900.5)
Excentricitat (e)0.233
Semieix major (a)393.073 Gm (2.628 UA)
Periheli (q)301.483 Gm (2.015 AU)
Afeli (Q)484.663 Gm (3.240 AU)
Període orbital (P)1555.679 d (4.26 a)
Velocitat orbital mitjana18.12 km/s
Inclinació (i)10.145°
Longitud del node
ascendent
(Ω)
67.228°
Argument periheli (ω)59.311°
Anomalia mitjana (M)328.687°
Característiques físiques
Dimensions107.5 km
Massa1.3×1018? kg
Densitat2.0? g/cm³
Gravetat superficial0.0300? m/s²
Velocitat d'escapament0.0568? km/s
Període de rotació0.5128 d (12.308 h)[2]
Classe espectralAsteroide de tipus S
Magnitud absoluta6,95
Albedo0.2536 (geometric)[1]
Més informació
Identificador JPL2000023
Modifica les dades a Wikidata

23 Thalia és l'asteroide número 23 de la sèrie, descobert des de l'Observatori George Bishop de Londres per l'astrònom anglès John Russell Hind (1823-1895),[3] a Londres el 15 de desembre de 1852. Va ser anomenat així per Talia, la musa de la comèdia i poesia en la mitologia grega.[4]


Planetes menors
(22) Kalliope (23) Thalia (24) Themis
Llista d'asteroides

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Albedos Data Table». Planetary Science Institute. [Consulta: 3 novembre 2008].
  2. «Asteroid Lightcurve Paramaters». Planetary Science Institute. [Consulta: 3 novembre 2008].
  3. Lardner, Dionysius. Hand-books of natural philosophy and astronomy. 3. Philadelphia: Blanchard and Lea, 1858, p. 315 [Consulta: 10 novembre 2009]. 
  4. Schmadel, Lutz D. Dictionary of minor planet names. 5a ed.. Springer, 2003, p. 17. ISBN 3-540-00238-3.