(38628) Huya
 Dibuix artístic de (38628) Huya | |
| Descobriment | |
|---|---|
| Descobridor | Ignacio Ferrin. |
| Data de descobriment | 10 de març de 2000 |
| Lloc de descobriment | Mérida  |
| Altres designacions | 2000 EB173 |
| Epònim | Huya |
| Classificació | Plutí |
| Elements orbitals | |
| Època 30 de gener de 2005 | |
| Excentricitat (e) | 0,2810 |
| Semieix major (a) | 39,7224 ua |
| Periheli (q) | 28,5591 ua |
| Afeli (Q) | 50,8856 ua |
| Període orbital (P) | 250,3576 a |
| Inclinació (i) | 15,4519° |
| Longitud del node ascendent (Ω) | 169,2540° |
| Argument periheli (ω) | 67,2515° |
| Anomalia mitjana (M) | 345,9515° |
| Característiques físiques | |
| Dimensions | 438.7 ± 26 km |
| Període de rotació | 13,50 h (?) |
| Magnitud absoluta | 5,10 |
| Albedo | 0,05 |
| Més informació | |
| Identificador JPL | 2038628 |
(38628) Huya (anteriorment conegut per la seva designació provisional 2000 EB173) és un objecte ressonant transneptunià (TNO), més concretament un plutí,[1] i és un possible planeta nan.[2]
Va ser descobert per Ignacio Ferrin el 10 de març de 2000 amb un telescopi d'un metre a l'Observatori Astronòmic Nacional de Llano del Hato de Veneçuela. L'agost del 2003, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) li va posar el nom de Juyá, una deessa de la pluja de la mitologia wayúu, d'ètnia veneçolana. A partir del 2010, l'astrònom Gonzalo Tancredi va pensar que Huya era molt probablement un planeta nan.[3]
Satèl·lit[modifica]
El 6 de maig de 2012, KS Noll, WM Grundy, H. Schlichting, R. Murray-Clay i SD Benecchi van descobrir un satèl·lit en les imatges obtingudes pel Telescopi espacial Hubble (HST). Es calcula que té un diàmetre de 210±30 km i que orbita a una distància de 1.800 km d'Huya.[4]
Característiques físiques[modifica]
El Telescopi espacial Spitzer (SST) va estimar que Huya tenia un diàmetre de 530 km i una albedo al voltant de 0.05.[5] Les últimes estimacions basades en la combinació de les mesures del telescopi Spitzer i del Telescopi William Herschel (WHT), donen una mida aproximada de 438.7±26 km de diàmetre.[6]
Huya té un espectre de reflectància entre la llum visible i l'infraroig proper (NIR), que suggereix una superfície rica en material orgànic, com ara tolins.[7] Hi ha una àmplia absorció característica a prop de 2 μm possiblement pertanyents a aigua congelada. Les absorcions addicionals característiques poden estar presents al voltant de 0,6-0,8 μm, que poden ser causats per silicats anhidres alterats per l'aigua.[8]
Òrbita i rotació[modifica]
Huya es troba actualment a 28,5 ua del Sol,[9] i arribarà al seu periheli el desembre de 2014. Això significa que en l'actualitat es troba a l'interior de l'òrbita del planeta Neptú. Igual que Plutó, aquest plutí passa part de la seva òrbita més a prop del Sol del que ho fa Neptú. Huya estarà més a prop del Sol que Neptú fins al voltant de juliol de 2029. Simulacions fetes pel Deep Ecliptic Survey (DES) mostren que en els pròxims 10 milions d'anys, Huya pot adquirir una distància de periheli (Qmín) tan petit com 27,28 AU. Els plutins (15875) 1996 TP66 i (120216) 2004 EW95 es posaran encara més a prop del Sol.
Huya ha estat observat 149 vegades, amb imatges anteriors al descobriment que daten del 1996. El període de rotació d'Huya és desconegut: [10] s'ha obtingut un valor de 13,50 hores a partir de dades de la corba de llum fragmentàries, però pot ser completament errònia.
Referències[modifica]
- ↑ Buie, M. W. (22 abril 2007). "Orbit Fit and Astrometric record for 38628". SwRI (Space Science Department).
- ↑ Brown, M. E. (23 September 2011)."How many dwarf planets are there in the outer solar system? (updates daily)". California Institute of Technology.
- ↑ Tancredi, G. (2009). "Physical and dynamical characteristics of icy "dwarf planets" (plutoids)". Proceedings of the International Astronomical Union 5: 173–15. Bibcode:2010IAUS..263..173T; doi:10.1017/S1743921310001717.
- ↑ Circular de la UAI N° 9253, del 12 de juliol de 2012.
- ↑ Stansberry, J. et al. (2007). "Physical Properties of Kuiper Belt and Centaur Objects: Constraints from Spitzer Space Telescope". In Barucci, M. A. et al. The Solar System Beyond Neptune.University of Arizona Press. pp. 161–179. arXiv:astro-ph/0702538 ; Bibcode:2008ssbn.book..161S
- ↑ Mommert, M. et al. (2012). "TNOs are cool: A survey of the trans-Neptunian region V. Physical characterization of 18 Plutinos using Herschel-PACS observations". Bibcode:2012A&A...541A..93M ; doi:10.1051/0004-6361/201118562.
- ↑ Licandro, J.; Oliva, E.; Di Martino, M. (2001). "NICS-TNG infrared spectroscopy of trans-neptunian objects 2000 EB173 and 2000 WR106". Astronomy and Astrophysics 373 (3): L29–L32. arXiv:astro-ph/0105434 ; Bibcode:2001A&A...373L..29L; doi:10.1051/0004-6361:20010758.
- ↑ de Bergh, C. et al. (2004). "Aqueous altered silicates at the surface of two Plutinos?". Astronomy and Astrophysics 416 (2): 791–798. Bibcode:2004A&A...416..791D. doi:10.1051/0004-6361:20031727.
- ↑ AstDys (38628) Huya Ephemerides. Department of Mathematics, University of Pisa, Italy.
- ↑ Sheppard, p. 129-142.
Bibliografia[modifica]
- Sheppard, S.S.; Lacedra, P.; Ortiz, J.L.. Photometric Lightcurves of Transneptunian Objects and Centaurs: Rotations, Shapes, and Densities (en anglès). University of Arizona Press, 2008. ISBN 978-0-8165-2755-7 [Consulta: 17 octubre 2014]. Arxivat 2014-10-20 a Wayback Machine.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: (38628) Huya |
- 38628 Huya (anglès)
- 37th DPS: Albedos, Diameters (and a Density) of Kuiper Belt and Centaur Objects Arxivat 2006-11-07 a Wayback Machine.(anglès)
- Planet 10? Tiny 'Plutino' Almost Qualifies Arxivat 2000-11-10 a Wayback Machine.(anglès)
- Discovery of a bright Trans-Neptunian Object (Yale) Arxivat 2000-12-04 at Archive.is(anglès)
- From the Rain Forest to Planet Huya Arxivat 2006-10-15 a Wayback Machine.(anglès)
| |
