(38628) Huya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'asteroide(38628) Huya   
38628 Huya.png
Dibuix artístic de (38628) Huya
Descobriment
Descobridor Ignacio Ferrin.
Data de descobriment 10 de març de 2000
Lloc de descobriment Mérida
Altres designacions 2000 EB173
Epònim Huya
Classificació Plutí
Elements orbitals
Època 30 de gener de 2005
Excentricitat (e) 0,2810
Semieix major (a) 39,7224 UA
Periheli (q) 28,5591 UA
Afeli (Q) 50,8856 UA
Període orbital (P) 250,3576 a
Inclinació (i) 15,4519°
Longitud del node
ascendent
(Ω)
169,2540°
Argument periheli (ω) 67,2515°
Anomalia mitjana (M) 345,9515°
Característiques físiques
Dimensions 438.7 ± 26 km
Període de rotació 13,50 h (?)
Magnitud absoluta 5,10
Albedo 0,05
Més informació
Identificador JPL 2038628
Modifica les dades a Wikidata

(38628) Huya (anteriorment conegut per la seva designació provisional 2000 EB173) és un objecte ressonant transneptunià (TNO), més concretament un plutí,[1] i és un possible planeta nan.[2]

Va ser descobert per Ignacio Ferrin el 10 de març de 2000 amb un telescopi d'un metre a l'Observatori Astronòmic Nacional de Llano del Hato de Veneçuela. A l'agost del 2003, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) li va posar el nom de Juyá, una deessa de la pluja de la mitologia wayúu, d'ètnia veneçolana. A partir del 2010, l'astrònom Gonzalo Tancredi va pensar que Huya era molt probablement un planeta nan. [3]

Satèl·lit[modifica]

El 6 de maig de 2012, KS Noll, WM Grundy, H. Schlichting, R. Murray-Clay i SD Benecchi van descobrir un satèl·lit en les imatges obtingudes pel Telescopi espacial Hubble (HST). Es calcula que té un diàmetre de 210±30 km i que orbita a una distància de 1.800 km d'Huya.[4]

Característiques físiques[modifica]

El Telescopi espacial Spitzer (SST) va estimar que Huya tenia un diàmetre de 530 km i una albedo al voltant de 0.05.[5] Les últimes estimacions basades en la combinació de les mesures del telescopi Spitzer i del Telescopi William Herschel (WHT), donen una mida aproximada de 438.7±26 km de diàmetre.[6]

Huya té un espectre de reflectància entre la llum visible i l'infraroig proper (NIR), que suggereix una superfície rica en material orgànic, com ara tolins.[7] Hi ha una àmplia absorció característica a prop de 2 μm  possiblement pertanyents a aigua congelada. Les absorcions addicionals característiques poden estar presents al voltant de 0,6-0,8 μm, que poden ser causats per silicats anhidres alterats per l'aigua.[8]

Òrbita i rotació[modifica]

Huya es troba actualment a 28,5 UA del Sol,[9] i arribarà al seu periheli al desembre de 2014. Això significa que en l'actualitat es troba a l'interior de l'òrbita del planeta Neptú. Igual que Plutó, aquest plutí passa part de la seva òrbita més a prop del Sol del que ho fa Neptú. Huya estarà més a prop del Sol que Neptú fins al voltant de juliol de 2029. Simulacions fetes pel Deep Ecliptic Survey (DES) mostren que en els pròxims 10 milions d'anys, Huya pot adquirir una distància de periheli (Qmín) tan petit com 27,28 AU. Els plutins (15875) 1996 TP66 i (120216) 2004 EW95 es posaran encara més a prop del Sol.

Gràfica de la distància del Sol de Neptú, Plutó i Huya en períodes de cent anys

Huya ha estat observat 149 vegades, amb imatges anteriors al descobriment que daten del 1996. El període de rotació d'Huya és desconegut: [10] s'ha obtingut un valor de 13,50 hores a partir de dades de la corba de llum fragmentàries, però pot ser completament errònia.

Referències[modifica]

  1. Buie, M. W. (22 April 2007). "Orbit Fit and Astrometric record for 38628". SwRI (Space Science Department).
  2. Brown, M. E. (23 September 2011). "How many dwarf planets are there in the outer solar system? (updates daily)"California Institute of Technology.
  3. Tancredi, G. (2009). "Physical and dynamical characteristics of icy "dwarf planets" (plutoids)". Proceedings of the International Astronomical Union 5: 173–15. Bibcode:2010IAUS..263..173T; doi:10.1017/S1743921310001717.
  4. Circular de la UAI N° 9253, del 12 de juliol de 2012.
  5. Stansberry, J.; et al. (2007). "Physical Properties of Kuiper Belt and Centaur Objects: Constraints from Spitzer Space Telescope". In Barucci, M. A.; et al.The Solar System Beyond Neptune.University of Arizona Press. pp. 161–179. arXiv:astro-ph/0702538 ; Bibcode:2008ssbn.book..161S
  6. Mommert, M.; et al. (2012). "TNOs are cool: A survey of the trans-Neptunian region V. Physical characterization of 18 Plutinos using Herschel-PACS observations". Bibcode:2012A&A...541A..93M ; doi:10.1051/0004-6361/201118562.
  7. Licandro, J.; Oliva, E.; Di Martino, M. (2001). "NICS-TNG infrared spectroscopy of trans-neptunian objects 2000 EB173 and 2000 WR106". Astronomy and Astrophysics 373 (3): L29–L32. arXiv:astro-ph/0105434 ; Bibcode:2001A&A...373L..29L; doi:10.1051/0004-6361:20010758.
  8. de Bergh, C.; et al. (2004). "Aqueous altered silicates at the surface of two Plutinos?". Astronomy and Astrophysics 416 (2): 791–798. Bibcode:2004A&A...416..791Ddoi:10.1051/0004-6361:20031727.
  9. AstDys (38628) Huya Ephemerides. Department of Mathematics, University of Pisa, Italy.
  10. Sheppard, p. 129-142.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: (38628) Huya Modifica l'enllaç a Wikidata