(431) Nèfele
 (431) Nèfele | |
|---|---|
| Designació provisional | A897 YB  |
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus B[1] |
| Descobert per | Auguste Charlois[2] |
| Data de descobriment | 18 desembre 1897[1] , Observatori de Niça[1] |
| Epònim | Nèfele |
| Cos pare | Sol |
| Època | 13 de setembre de 2023 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,6728 ua[3] |
| Periàpside | 2,60264 ua (arg (ω): 217,43472)[3] |
| Semieix major a | 3,13772 ua[3] |
| Excentricitat e | 0,17053[3] |
| Període orbital P | 2.030,11 d[3] |
| Anomalia mitjana M | 329,81733 °[3] |
| Inclinació i | 1,827 ° 1,82794 °[3] |
| Longitud del node ascendent Ω | 117,18224 °[3] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 101,9 km[1] |
| Magnitud absoluta | 9,12[1] |
| Periode de rotació | 13,53 h[1] |
| Albedo | 0,055 (albedo geomètrica)[1] |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000431 |
| Sèrie | |
| « (430) Hibris • (432) Pythia » | |
(431) Nèfele és el nom que rep l'asteroide número 431, situat al cinturó d'asteroides.[4]
Fou descobert per l'astrònom Auguste Charlois des de l'observatori de Niça (França), el 18 de desembre del 1897.